Cotó (Gossypium hirsutum) encara dins la càpsulaLlavors de cotoner, Gossypium hirsutum, sobre paper mil·limetratFlor oberta de cotoner (G. hirsutum) aBarcelona
Elcotoner (Gossypium)[1] és ungènere deplantesangiospermes de lafamília de lesmalvàcies (Malvaceae). Són plantes natives de les zones tropicals i subtropicals d'Amèrica, Àfrica, Àsia, Austràlia i algunes illes del Pacífic.[2]
Addicionalment pot rebre el nom de planta del cotó.[1]
D'algunes espècies d'aquest gènere se n'extreu unafibratèxtilcel·lulòsica natural que creix al voltant de lesllavors, el cotó acabat de sortir de la planta, sense processar, s'anomena cotó en floca. La fibra se sol processar per a obtenir unteixit blanc, suau i transpirable.
Sónarbusts, subarbusts o en alguns casos arbres. Lesfulles són palmades amb lòbuls que poden ser molt marcats, amb el marge enter. Lesflors són hermafrodites, pedicel·lades i poden ser solitàries o formar unsimpodi, lacorol·la és formada per cincpètals, soldats per la base, que poden ser blancs, crema, grocs o rosats. Elcalze consta de cinc segments. L'androceu és format per molts estams que surten d'una columna estaminal, els grans depol·len són viables durant 12 hores. Algineceu l'ovari és súper, amb dos o méslòculs. Elfruit és unacàpsuladehiscent, lesllavors són piloses, aquestes fibres són blanques o grisoses i fan entre un i tres centímetres de llargària.[3][4][5]
El cotó es considera la més important de les fibres vegetals. S'obté de la llavor de les diferents espècies d'aquesta planta(gènere Gossypium), que es conrea en diferents regions càlides de la Terra. Cal un estiu força llarg i càlid que en laclassificació agroclimàtica de Papadakis rep precisament el nom d'aquesta planta (G o g de Gossypium). El conreu s'estén des dels Estats Units fins a l'Índia passant per l'Àsia central. La llargada i el gruix de la fibra depenen de la seva procedència.
Se'n conreen diverses espècies del gènere Gossypium (G. hirsutum és la més estesa mundialment) les espècies difereixen per les llargada de la fibra (més llarga o més curta) i per les característiques agronòmiques, però el cotó sempre necessita un estiu molt càlid i molta aigua de pluja o de reg.
El cotoner modificat genèticament (GM) va ser creat pensant que reduiria l'ús de plaguicides. Actualment es planta a tot el món on es conrea cotó i sembla que redueix en un 80% l'ús de plaguicides respecte al cotoner normal. Segons el Servei Internacional d'Aplicacions Tecnològiques Agrícoles, la superfície mundial cultivada amb cotoners transgènics és de 67.000 km² el 2002 que representa un 20% del total cultivat.En el cas dels Estats Units representa un 73% de la seva producció.
A Austràlia la introducció del cotoner modificat genèticament va ser en principi un desastre comercial, ja que la collita va ser menor que la prevista i hi va haver pol·linització creuada ambaltres varietats normals de cotoner. Quan es va introduir una segona varietat GM va passar a representar el 80% de la producció total de cotó.
Flor deGossypium hirsutum pol·linitzada per unborinot aHemingway
Hi ha diferents tipus de certificacions per a assegurar que es compleixen els estàndards de l'agricultura ecològica en el conreu del cotoner. En general aquests sistemes d'assegurament de laqualitat no admeten l'ús de plantes genèticament modificades (OMG) ni productes agroquímics obtinguts persíntesi química. Es fan servir especialment per a produir llençols i altres peces de roba en contacte directe amb el cos com els kimonos.
Recollida de cotó al sud delsEUA, a principis delsegle xx
↑«Cotton anatomy. Flowers anatomy» (en anglès). Section of Plant Biology Division of Biological Sciences. University of California, Davis., 1998. [Consulta: 16 novembre 2024].
↑«Gossypium L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 16 novembre 2024].
Poppendieck, H. H. «Cochlospermaceae». A: K. Kubitzki i C. Bayer.The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. V. Springer, 2003, p. 36-56.ISBN 978-3-540-42873-9.
Du Puy, D.J.; Telford, I.R.H. «Malvaceae». A:Flora of Australia (en anglès). vol. 50. Camberra: AGPS Press, 1993.ISBN 0 644 14446 7.
.svg){kind=icon}
