| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya imunicipi del País Valencià | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | el Comtat | ||||
| Capital | Gorga(en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 284(2024) (31,56hab./km²) | ||||
| Gentilici | gorguera, gorguer | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 9 km² | ||||
| Altitud | 545 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Alcoi | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Primera setmana de setembre | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Blas Calbo Ferrándiz | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03811 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03073 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03073 | ||||
| Lloc web | gorga.es | ||||
Gorga és una població delPaís Valencià situada a lacomarca delComtat.
L'actual població és d'origen musulmà, igual que el veícastell de Travadell,Jaume I va conquerir-la atorgant-li privilegis i el títol de vila, dedicant lamesquita sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis,[1] com era costum al S. XIII. L'any1248 va donar-la aDomenec Pérez perquè la repoblara. Posteriorment va posseir la baroniaRoger de Llúria, el1235 s'erigí en senyoriu independent d'Alcoi després de la sentència del plet formulat sobre l'herència de l'almirall. El senyoriu fou també propietat del marquès deGuadalest i del d'Ariza.
Al segle xviii, Gorga fou el bressol del fabulistaVicent Olcina.
L'economia ésagrícola iramadera. Les terres conreades es dediquen aametla,olivera i fruiteres, especialmentbresquilla ipruna. El bestiar llaner i les granges de pollastre representen el sector ramader. D'indústria no n'hi ha, a poques penes podríem parlar detèxtil, influència de la zona, i unesalmàsseres que encara s'hi conserven. El gentilici dels seus habitants és gorguers. El cens de2003 enregistrà 252 habitants.
Situat en la confluència de lesvalls de Seta i deTravadell, a la vora dreta delriu Seta, entre les serres d'Alfaro i de laSerrella, el seu terme, de 9,1 km², és força accidentat, farcit de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les excursions a peu.
El terme municipal de Gorga limita amb els deCocentaina,Balones,Millena,Quatretondeta,Benasau iBenilloba, a la mateixa comarca delComtat, iPenàguila, al'Alcoià.
Des de2011 l'alcalde de Gorga és Blas Calbo Ferrándiz delPartit Socialista del País Valencià (PSPV).[2]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Juan Bautista Segura Aracil | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Company Barrachina | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Company Barrachina | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | José Company Barrachina | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Company Barrachina | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Juan Jesús Zaragozí Masanet | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Juan Jesús Zaragozí Masanet | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Juan Jesús Zaragozí Masanet | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Blas Calbo Ferrándiz | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Blas Calbo Ferrándiz | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Blas Calbo Ferrándiz | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[2] | ||||
Al poble es conserven alguns casalots pairals que donen testimoni de la seua història i rajoletes amb representació de sants catòlics, els anomenats "sants de carrer"; els monuments més característics són:
En el capítol de curiositats podríem comentar que Gorga fou coneguda per l'existència d'una raça especial degossos igalls, lamentablement perdudes, a hores d'ara.
Les Festes Majors se celebren la primera setmana de setembre, el diumenge és el dia més solemne amb la processó de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia i l'acte sacramental que representa la miraculosa troballa de la imatge davall una campana. El "Pa Beneït", en honor de Sant Blai, se celebra el primer diumenge de febrer amb la benedicció de gegantins pans. La "Festa dels Llauradors" té lloc el 26 de desembre.
