Elgolf Pèrsic (llatí:Persicus Sinus;grec antic:Περσικός κόλπος, Persikos kolpos;persa:خلیج فارس,Khalij-e-Fars; , i, menys usual,الخليج الفارسي,al-Ḫalīj al-Fārisī, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament tambéبحر فارس,Baḥr Fāris, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms[1]) és un grangolf format per una part delmar de Pèrsia, entreAràbia i l'Iran.[2] Ocupa una extensió de 233.000 km² i té una llargada de 989 km. L'estret d'Ormuz n'és la part més estreta (fa 56 km d'amplada) i el separa delgolf d'Oman. Les aigües hi són poc fondes, amb una profunditat màxima de 102 metres, però mitjana de 40 metres.[3]
La costa nord del golf pertany a l'Iran i la costa sud es divideix entre diversos territoris: la península deRas Musandam, sota sobirania d'Oman; la part occidental de l'emirat deRas al-Khaimah, l'emirat d'Umm al-Qaiwain, la part principal de l'emirat deSharjah, la part principal de l'emirat d'Ajman, l'emirat deDubai i l'emirat d'Abu Dhabi, coneguts tots aquests com elsEmirats Àrabs Units; l'emirat deQatar, el regne deBahrain, la costa d'Al-Hasa (Aràbia Saudita), l'emirat deKuwait i una petita zona de sobirania de l'Iraq, on hi ha les illes deWarba iBubiyan, que avui pertanyen a Kuwait però que els règims iraquians varen reclamar fins a l'ocupació americana. Al mig del golf hi ha diverses illes, de les quals la més important és la iraniana deQeshm. Algunes illes tenen la sobirania en disputa com les illesTonb, que reclamen Ras al-Khaimah i l'Iran (que les té ocupades), oAbu Musa (ocupada per l'Iran però que pertanyia abans a Sharjah). Altres illes són Banu Yas i Sirri.
La plataforma petroliera més important del món, Al-Safaniya, és en aquest golf que té grans dipòsits de petroli i gas.
El golf Pèrsic compta amb nombrosos caladors, extensosesculls (principalment rocosos, però tambécoral·lins) i abundants ostres perles, però la sevaecologia ha estat danyada per la industrialització iels vessaments de petroli.
L'Organització Hidrogràfica Internacional defineix el límit sud del golf Pèrsic com «el límit nord-oest del golf d'Oman». Aquest límit es defineix com «una línia que uneixRàs Limah (25°57'N) a la costa d'Aràbia iRàs al Kuh (25°48'N) a la costa de l'Iran (Pèrsia)»".[6]
Aquest mar interior d'uns 251000 km² està connectat amb elgolf d'Oman a l'est per l'estret d'Ormuz; i el seu extrem occidental està marcat peldelta fluvial principal delXatt al-Arab, que porta les aigües de l'Eufrates i elTigris. A l'Iran, això s'anomena Arvand Rood, onRood significa ‘riu’. La seva longitud és de 989 km, amb l'Iran cobrint la major part de la costa nord i l'Aràbia Saudita la major part de la costa sud. El golf Pèrsic té uns 56km d'ample en el seu punt més estret, a l'estret d'Ormuz. En general, les aigües són molt poc profundes, amb una profunditat màxima de 90 m i una profunditat mitjana de 50 m.
Els països amb una línia de costa al golf Pèrsic són (en el sentit de les agulles del rellotge, des del nord): Iran; l'exclavament de Musandam d'Oman; elsEmirats Àrabs Units; Aràbia Saudita;Qatar, en unapenínsula davant la costa saudita;Bahrain, una nació insular;Kuwait; i l'Iraq al nord-oest. Diverses illes petites també es troben dins del golf Pèrsic, algunes de les quals són objecte de disputes territorials entre els estats de la regió.
El golf Pèrsic acull moltes illes com Bahrain, un estat àrab. Geogràficament, l'illa més gran del golf Pèrsic és l'illa de Qeshm, pertanyent a l'Iran i situada a l'estret d'Ormuz. Altres illes significatives del golf Pèrsic sónTunb, iKays administrades per l'Iran, Bubiyan administrada per Kuwait, Tarout administrada per l'Aràbia Saudita iDalma administrada pels Emirats Àrabs Units. En els últims anys, també s'han afegitilles artificials per a atraccions turístiques, comEl Món aDubai i The Pearl-Qatar aDoha. Les illes del golf Pèrsic sovint també són importants històricament, ja que han estat utilitzades en el passat per potències colonials com elsportuguesos i elsbritànics en el seu comerç o com a adquisicions per als seus Imperis.[9]
El golf Pèrsic està connectat amb l'oceà Índic a través de l'estret d'Ormuz. Escrivint el pressupost del balanç hídric per al golf Pèrsic, les entrades són els abocaments fluvials de l'Iran i l'Iraq (estimats en 2000 m3 per segon), així com la precipitació sobre el mar que ronda els 180 mm/any a l'illa de Qeshm.L'evaporació del mar és elevada, de manera que després de considerar el cabal fluvial i les aportacions de pluja, encara hi ha un dèficit de 416 km3 per any.[10] Aquesta diferència és subministrada pels corrents de l'estret d'Ormuz. L'aigua del golf Pèrsic té una salinitat més alta i, per tant, surt del fons de l'estret, mentre que l'aigua de l'oceà amb menys salinitat flueix per la part superior. Un altre estudi va revelar les xifres següents per als intercanvis d'aigua al golf Pèrsic: evaporació = – 1,84 m/any, precipitació = 0,08 m/any, entrada de l'estret = 33,66 m/any, sortida de l'estret = - 32,11 m/any, i el saldo és 0 m (0 ft)/any.[11] Dades de diferents models computacionals de mecànica de fluids en 3D, normalment amb una resolució espacial de 3 km i la profunditat de cada element és igual a 1–10 m s'utilitzen principalment en models informàtics.
La vida salvatge del golf Pèrsic és diversa, i totalment única a causa de la distribució geogràfica del golf Pèrsic i el seu aïllament de les aigües internacionals només trencades per l'estret d'Ormuz. El golf Pèrsic ha acollit algunes de les més magnífiques fauna i flora marina, algunes de les quals estan a prop de l'extirpació o amb un greu risc ambiental. Des decoralls fins a dugongs, el golf Pèrsic és un bressol divers per a moltes espècies que depenen les unes de les altres per sobreviure. Tanmateix, el golf Pèrsic no és tan divers biològicament com elMar Roig.[12]
Els corals són ecosistemes vitals que donen suport a multitud d'espècies marines, i la salut dels quals reflecteix directament la salut del golf Pèrsic. Els darrers anys s'ha vist una disminució dràstica de la població de corall al golf Pèrsic, en part a causa de l'escalfament global, però sobretot a l'abocament irresponsable d'estats àrabs com elsEmirats Àrabs Units iBahrain.[13] Les escombraries de la construcció, com ara pneumàtics, ciment i subproductes químics, han trobat el seu camí cap al golf Pèrsic en els últims anys. A part dels danys directes al corall, els residus de la construcció creen "paranys" per a la vida marina en les quals queden atrapats i moren.[13] El resultat ha estat una disminució de la població del corall i, com a resultat, una disminució del nombre d'espècies que depenen dels corals per a la seva supervivència. La major part de la contaminació prové dels vaixells; La contaminació generada per la terra compta com la segona font de contaminació més comuna.[14]
Elsmanglars del golf Pèrsic requereixen flux de marea i una combinació d'aigua dolça i salada per créixer, i actuen com a vivers per a molts crancs, peixos petits i insectes; aquests peixos i insectes són la font d'aliment de moltes aus marines que se n'alimenten.[15] Els manglars són un grup divers d'arbusts i arbres pertanyents al gènereAvicennia oRhizophora que floreixen als fons d'aigua salada del golf Pèrsic, i són els hàbitats més importants per als petits crustacis que hi habiten. Són un indicador tan crucial de la salut biològica a la superfície de l'aigua, com ho són els corals per a la salut biològica del golf Pèrsic en aigües més profundes. La capacitat dels manglars de sobreviure a l'aigua salada a través de mecanismes moleculars complexos, el seu cicle reproductiu únic i la seva capacitat de créixer a les aigües més privades d'oxigen els han permès un creixement extens en zones hostils del golf Pèrsic.[16] Tanmateix, amb l'arribada del desenvolupament d'illes artificials, la major part del seu hàbitat és destruït o ocupat per estructures fetes per l'home. Això ha tingut un impacte negatiu en els crustacis que depenen del manglar i, al seu torn, en les espècies que s'alimenten d'ells.
Mapa del Golf Pèrsic. Elgolf d'Oman condueix almar d'Aràbia. Detall del mapa més gran de l'Orient Mitjà.
L'any 550 aC, l'Imperi Aquemènida va establir el primer Imperi antic aPèrsis (Pars, oFars moderns), a la regió sud-oest de l'Altiplà Iranià.[17] En conseqüència, a les fonts gregues, la massa d'aigua que limitava amb aquesta província va passar a ser anomenada "golf Pèrsic".[18] Al llibre deNearc conegut com The Indikê (300 aC), la paraula "Persikon kaitas" s'esmenta diverses vegades que significa "golf Pèrsic".[19]
Durant els anys 550 al 330 aC, coincidint amb la sobirania de l'Imperi Persa aquemènida sobre la zona de l'Orient Mitjà, especialment tota la part del golf Pèrsic i algunes parts de lapenínsula Aràbiga, el nom de "Mar de Pars" es troba àmpliament a els textos escrits recopilats.[2]
En el relat de viatges dePitàgores, diversos capítols estan relacionats amb la descripció dels seus viatges acompanyats pel rei achemenidaDarios el Gran, aSusa iPersèpolis, i es descriu la zona. Entre els escrits d'altres de la mateixa època, hi ha la inscripció i gravat de Darios el Gran, instal·lat a la confluència de les aigües de laMar Roja i elriu Nil i el riu Roma (actual mediterrani) que pertany al segle V aC on Darios el Gran ha anomenat el canal d'aigua del golf Pèrsic: "Mar de Pars" ("Mar Pèrsic").[2] El rei Darios diu:[20]
«
Vaig ordenar excavar aquest canal (Suez) des del riu que es diu Nil i que flueix a Egipte, fins al mar que comença a Pars. Per tant, quan aquest canal havia estat excavat com jo havia ordenat, els vaixells van anar des d'Egipte a través d'aquest canal fins a Pars, com jo havia previst.
»
— Darios el Gran inscripcions de Suez
Tenint en compte els antecedents històrics del nom de Golf Pèrsic, Arnold Wilson esmenta en un llibre publicat el 1928 que "cap canal d'aigua ha estat tan significatiu com el Golf Pèrsic per als geòlegs, arqueòlegs, geògrafs, comerciants, polítics, excursionistes i estudiosos, ja sigui en passat o en present. Aquest canal d'aigua que separa l'altiplà de l'Iran de la placa d'Aràbia, ha gaudit d'una identitat iraniana des de fa almenys 2200 anys."[2][21] Abans de rebre el seu nom actual, el golf Pèrsic va rebre molts noms diferents. Els escriptors grecs clàssics, comHeròdot, l'anomenaven "la mar Roja". En els textosbabilònics, era conegut com "el mar sobreAccad ". Elsassiris l' anomenaven el "mar amarg".[22]
Un mapa històric del golf Pèrsic en un museu de Dubai amb la paraulapersa eliminada[23][24]
La massa d'aigua és coneguda històricament i internacionalment com el Golf Pèrsic.[25][26][27] Elsgoverns àrabs s'hi refereixen com el Golf Aràbig o El Golf,[28] i altres països i organitzacions han començat a utilitzar el Golf Aràbig.[29] El nomde Golf de l'Iran (golf Pèrsic) és utilitzat per l'Organització Hidrogràfica Internacional.[30]
La disputa sobre la denominació ha esdevingut especialment freqüent des dels anys 60.[31] La rivalitat entre l'Iran i alguns estats àrabs, juntament amb l'aparició delpanarabisme i elnacionalisme àrab, ha vist que el nom de "golf Àrab" esdevé predominant a la majoria de països àrabs.[32][33] També s'han aplicat o proposat noms més enllà d'aquests dos per a aquesta massa d'aigua.
Les primeres proves de presència humana a les illes del golf Pèrsic es remunten alPaleolític mitjà i consisteixen en eines de pedra descobertes a l'illa de Qeshm.[34] La civilització deSumer va desenvolupar al llarg del golf Pèrsic i al sud deMesopotàmia. La conca poc profunda que ara subjau al golf Pèrsic va ser una extensa regió de vall fluvial i zones humides durant la transició entre el final de l'Últim màxim glacial i l'inici de l'Holocè, que va servir com a refugi ambiental dels primers humans durant les oscil·lacions periòdiques del clima hiperàrid, establint les bases de la llegenda deDilmun.[35]
La ciutat principal a l'inici del període musulmà era Siraf, prop deTahiri, però va declinar sota els darrersbuwàyhides i el poder va passar als àrabsBanu Kaysar deKays (Kish) després de la seva submissió als atabegssalghúrides deFars.
El1300 bandestxagatai van atacar la ciutat d'Ormuz a la costa, i la capital fou traslladada a l'illa deDjirun. El1329 el sobirà d'Ormuz (Hormuz), vassall deKirman, va ocupar Kays i va posar fi a la dinastia Banu Kaysar i va exercir l'hegemonia. El25 de setembre de1507 va arribarAlfonso de Albuquerque que va trobar entre 150 i 200 vaixells al port i unes 20.000 persones a terra. Ell només tenia 6 vaixells i 400 homes però va exigir tribut al regent d'Ormuz i al cap de tres dies de negociacions va atacar els vaixells del port i vabombardejar la ciutat fins a obtenir un tribut de 15.000 peces d'or a l'any, un regal de 5000 peces i permís per a la construcció d'una fortalesa. Els portuguesos se'n van haver d'anar a causa d'un motí de les seves tropes, però van tornar el1515 després de l'assassinat del visir local Rais Hamid; llavors van construir una fortalesa, que quatre anys després seria abandonada per la seva ineficàcia a l'hora de controlar l'entrada al mar Roig, passant a serAden un millor indret.[36] Els portuguesos van arribar a les illes i a la part continental de Bahrayn el1514 i al cap d'uns anys se'n van apoderar amb l'ajut d'Ormuz, enderrocant a Mukrin, oncle d'Adjwad ibn Zamil.[37] i van arribar a intervenir en els afers interns deBàssora. El1515 hi havia a Suez unaflota otomana amb dos mil homes manats per Selman Reis que cooperava amb Husayn Mushrif en unaexpedició contra els portuguesos quan es vainiciar la guerra entre mamelucs i otomans que va provocar la caiguda del sultanat i la incorporació delLlevant, Egipte i l'Hijaz com a províncies de l'Imperi.[38] La flota mameluca va assetjar Aden en 1516 en poder d'un governador dependent de Zabid, però l'atac va fracassar i Selman Reis va marxar a Djedda per impedir-hi un atac portuguès. Quan els otomans van ocuparBagdad (1534) van estendre la seva influència a al-Ahsa i especialment la ciutat d'al-Katif.Abbas I el Gran va encoratjar als rivals dels portuguesos, holandesos i britànics, que van crear establiments comercials a la costa persa.
El1622 va aconseguir l'ajut d'una flota de laCompanyia Britànica de les Índies Orientals contra els portuguesos als que es va expulsar d'Ormuz. El xa va fundar llavorsBandar Abbas (coneguda pels europeus com Gombroon) i Ormuz va caure en decadència i va acabar abandonada. Els portuguesos es van establir a Bàssora i al fort deDjulfa (al costat de la modernaRas al Khaymah) però a la meitat del segle quan van perdre les seves bases d'Oman, van desaparèixer. Llavors l'hegemonia comercial va passar als holandesos i al començament del segle xviii als anglesos.
Aprofitant l'anarquia del regnar d'Husayn Shah, els omanites van conquerirBahrain iKishm, però en foren expulsats perNadir Shah. No obstant la seva intervenció aOman (1744) va acabar en desastre. El1766 el darrer establiment holandès,Kharak, fou conquerida pel cap pirata de Bandar Rig i abans del final del segle les dinasties àrabs delsal Khalifa ial Sabbah es van establir aBahrain iKuwait, els darrers aprofitant l'ocupació persa de Bàssora (1776-1779). La influència comercial francesa, els únics rivals dels anglesos, fou eliminada el 1810 quan van perdreMaurici.
Les activitats depirateria marítima es eren habituals al golf Pèrsic des de finals del segle XVIII fins a mitjans del segle xix, especialment a la zona coneguda com la Costa dels Pirates que s'estenia des de l'actual Qatar fins a Oman.[39] Els britànics van combatre els pirates i el tràfic d'esclaus. Els principals caps pirates eren Rahma ibn Djabir de Kuwait i Sultan ibn Sakr delsKawasim. La flota pirata que va arribar a tenir 63 grans vaixells, va poder atacar fins i totBushire, el port que havia substituir a Bandar Abbas com a centre de comerç. El1809 el govern britànic de l'Índia va enviar una flota que va bombardejarRas al Khaymah i va destruir castells i naus al llarg de la costa; els caps del territori de l'anomenadaCosta dels Pirates i l'emir deBahrain van signar un tractat de treva renunciant a la pirateria i al comerç d'esclaus; després van seguir acords complementaris (1835) i el1853 un nou tractat de pau general perpetua.
A les dues guerres entre elsEstats Units i l'Iraq (la primera el1991 per la invasió iraquiana de Kuwait, i la segona el2003 per deposarSaddam Hussein i controlar el petroli iraquià) se les anomena les Guerres del Golf (guerra Iran-Iraq,guerra del Golf i lainvasió de l'Iraq de 2003). A banda i banda del golf hi ha des de1979 fins ara l'anomenadaGuerra Freda Islàmica. Precisament el golf Pèrsic i les seves àrees costaneres són una important font depetroli, i les indústries que s'hi relacionen són les que dominen la regió.
↑Bosworth, C. Edmund. «The Nomenclature of the Persian Gulf». A: Cottrell, Alvin J..The Persian Gulf States: A General Survey. Baltimore, Maryland: Johns Hopkins University Press, 1980, p. xvii–xxxvi.
