  | |
| Tipus | distribució GNU/Linux |
|---|---|
| Versió inicial | 20 març 2002 |
| Versió estable | 017(24 maig 2020) |
| Llicència | GNU General Public License |
| Disponible en | |
| Característiques tècniques | |
| Plataforma | i686(en) |
| Més informació | |
| Lloc web | gobolinux.org (anglès) |
| Id.DistroWatch | gobolinux |
    | |
GoboLinux és unadistribució de Linux la característica més destacada de la qual és una reorganització delsistema de fitxersLinux tradicional. En lloc de seguir l'estàndard de jerarquia del sistema de fitxers com la majoria de sistemessemblants a Unix, cada programa d'un sistema GoboLinux té el seu propi arbre desubdirectori, on es poden trobar tots els seus fitxers (incloent-hi la configuració específica d'aquest programa). Així, un programa "Foo" té tots els seus fitxers i biblioteques específiques a/Programs/Foo, sota la versió corresponent d'aquest programa disponible. Per exemple, la versió 8.1.0 del conjunt de compiladors GCC residiria al directori/Programs/GCC/8.1.0.
Segons els desenvolupadors de GoboLinux, això resulta en un sistema més net.[1]
La jerarquia de GoboLinux representa una desviació radical del sistema de fitxers utilitzat tradicionalment per la majoria dels sistemes operatius semblants a UNIX, on els tipus específics de fitxers s'emmagatzemen junts en subdirectoris estàndard comuns (com/bin per als executables i/etc per als fitxers de configuració) i on elsgestors de paquets són utilitzats per fer un seguiment de quin fitxer pertany a quin programa. A GoboLinux, els fitxers de cada programa es col·loquen al subdirectori dedicat del seu respectiu programa. Els creadors de GoboLinux han dit que "el sistema de fitxers és el gestor de paquets", i el sistema de paquets GoboLinux utilitza el mateix sistema de fitxers com a base de dades de paquets.[2] Es diu que això produeix un arbre de directoris més senzill i menys desordenat. GoboLinux utilitza enllaços simbòlics i unmòdul del nucli opcional anomenatGoboHide per aconseguir tot això mantenint la total compatibilitat amb la jerarquia tradicional del sistema de fitxers de Linux.
Els creadors de GoboLinux han afirmat que el seu disseny té altres "modernismes", com ara l'eliminació d'algunes distincions entre directoris tradicionals similars (com les ubicacions dels executables/bin,/usr/bin i/usr/local/bin). Els dissenyadors de GoboLinux han afirmat que això provoca que els scripts d'intèrpret d'ordres es trenquin amb menys freqüència que amb altres distribucions de Linux. Aquest canvi, introduït per GoboLinux el 2003, només ha estat adoptat per altres distribucions molt més tard:Fedora va fusionar /bin i /usr/bin el 2012;[3]Debian va habilitar la fusió /usr per defecte el 2018.[4]
GoboLinux també permet a l'usuari tenir diferents versions del mateix programa instal·lades simultàniament (i fins i tot executar-les simultàniament). A més, s'ha afirmat que l'índex de gestió de paquets mai no es podria dessincronitzar amb el sistema de fitxers, perquè les referències a fitxers inexistents simplement es converteixen en enllaços trencats i, per tant, es tornen inactius. Els canvis del sistema de fitxers de GoboLinux també permeten altres innovacions, com ara un sistema d'arrencada completament nou que no utilitza sistemes d'inici d'estil System V o BSD.
El disseny de GoboLinux va ser influenciat per sistemes anteriors comNeXTSTEP, AtheOS iBeOS, tots els quals van adoptar estructures originals del sistema de fitxers tot mantenint un grau considerable de compatibilitat amb Unix. A l'arrel de l'arbre GoboLinux, hi ha sis directoris: Programes, Usuaris, Sistema, Fitxers i Muntatge.
Compile és un programa que descarrega, desempaqueta,compilafitxers tarballs de codi font i instal·la el codi executable resultant, tot amb una sola ordre (com araCompile foo) utilitzant scripts de compilació senzills coneguts com a "receptes".[5]
El sistema Compile és una mica similar al sistema Portage de Gentoo,[6] que es basa en la col·lecció FreeBSD Ports. Tanmateix, Portage està fet per a una jerarquia de sistema de fitxers tradicional, compatible amb l'estàndard de jerarquia de sistema de fitxers, mentre que Compile amplia la capacitat de la jerarquia de sistema de fitxers distintiva de GoboLinux a l'àrea de gestió de paquets. Així, a GoboLinux, el mateix sistema de fitxers serveix de manera natural com una mena de base de dades del gestor de paquets.[7]
El programa Compile es va introduir a la versió 011 de GoboLinux. Abans d'això, hi va haver discussions sobre portar el sistema Portage de Gentoo a GoboLinux i desenvolupar el port com a projecte SourceForge.net amb el nom deGoboPortage.[8][9]
Les altres funcions de Compile inclouen:
Les versions s'han numerat mitjançant el sistema de baseoctal. Segons els autors, aquest esquema es va escollir perquè manté el típic zero inicial que està present en molts números de versió delprogramari lliure (ja que un zero inicial sovint indica que un nombre és octal), i és un joc de "carrera de números de versió". Això va passar entre les distribucions de Linux al voltant de 1999. Quan es llegeix com a nombres decimals, l'ús de nombres octals provoca un "bump de versió" determinista cada vuit llançaments. Fins a la versió 013, GoboLinux no feia "alliberaments puntuals", per tal d'evitar la implicació que algunes versions eren més estables que altres. Aquesta tradició es va trencar amb la versió 014.01, una actualització de la 014 centrada en lacorrecció d'errors.
Actualment, GoboLinux està desenvolupat per ax86-64. Es va fer oficialment per a l'i686 només fins a la versió 015, però en un moment donat es va fer un port incomplet per a l'i386. També s'han fet ports a arquitectures incrustades, comARM i SuperH; aquestes tasques es van aconseguir amb Bootstrap,[11] una eina desenvolupada especialment per automatitzar la creació de ports.
LWN.net va revisar GoboLinux 010 el 2004:[12]
| « | (anglès) It turns out that the GoboLinux project has been doing exactly that - reorganizing the directories and files into a new structure. It all started with one of the developers working on a system where he did not have superuser privileges, but still needed to compile programs. To avoid difficulties when upgrading, he placed individual programs into their own directories and named them according to the relevant program names, e.g. ~/Programs/AfterStep. Other parts of the programs went into similarly identified directories, such as ~/Libraries, ~/Headers, etc. Custom scripts for automated compilation of these programs and correct placing of individual components were also developed. | (català) Resulta que el projecte GoboLinux ha estat fent exactament això: reorganitzant els directoris i fitxers en una nova estructura. Tot va començar amb un dels desenvolupadors treballant en un sistema on no tenia privilegis de superusuari, però encara necessitava compilar programes. Per evitar dificultats en l'actualització, va col·locar programes individuals als seus propis directoris i els va anomenar segons els noms de programes rellevants, p. ~/Programes/AfterStep. Altres parts dels programes van anar a directoris identificats de manera similar, com ara ~/Libraries, ~/Headers, etc. També es van desenvolupar scripts personalitzats per a la compilació automatitzada d'aquests programes i la col·locació correcta dels components individuals. | » |
Linux.com va escriure una ressenya sobre GoboLinux 013:[13]
| « | (anglès) Needless to say, this type of hierarchy aids in package management. Users can install and use multiple versions of the same program or system libraries. In fact, when GoboLinux switched over to the GNU Compiler Collection (GCC) version 3, they still kept older programs running since the filesystem allows for multiple libraries to exist together in peace. Also, uninstallation is just a matter of removing the program directory. | (català) No cal dir que aquest tipus de jerarquia ajuda a la gestió de paquets. Els usuaris poden instal·lar i utilitzar diverses versions del mateix programa o biblioteques del sistema. De fet, quan GoboLinux va passar a la versió 3 de la Col·lecció de compiladors GNU (GCC), encara van mantenir en funcionament els programes més antics, ja que el sistema de fitxers permet que hi hagi diverses biblioteques juntes en pau. A més, la desinstal·lació és només una qüestió d'eliminar el directori del programa. | » |
Jesse Smith de DistroWatch Weekly va revisar GoboLinux 015:[14]
| « | (anglès) Booting from the GoboLinux media brings up a screen with text-based menus. Using these menus we are asked to select our preferred language from a list and choose our keyboard's layout. We are then presented with a text console where we are logged in as the user "gobo". Instructions on the screen tell us how to bring up a graphical user interface and how to launch the system installer. The graphical environment turns out to be the Enlightenment window manager. On the desktop are icons for running the GParted partition manager and the system installer. At the bottom of the screen we find an application menu, task switcher and system tray. | (català) L'arrencada des del suport GoboLinux mostra una pantalla amb menús basats en text. Amb aquests menús se'ns demana que seleccionem el nostre idioma preferit d'una llista i triem la disposició del nostre teclat. A continuació, se'ns presenta una consola de text on estem registrat com a usuari "gobo". Les instruccions a la pantalla ens expliquen com obrir una interfície gràfica d'usuari i com iniciar l'instal·lador del sistema. L'entorn gràfic resulta ser el gestor de finestres d'Enlightenment. A l'escriptori hi ha icones per executar el gestor de particions GParted i l'instal·lador del sistema. A la part inferior de la pantalla trobem un menú d'aplicacions, un commutador de tasques i la safata del sistema. | » |
Smith també va revisar GoboLinux 016.[15]
Gobo és un personatge de ficció. Poc se sap d'ell, perquè els que el van veure mai van sobreviure per explicar-ne informació. També té un criat lleial fictici anomenatFibo. La mascota de GoboLinux que és unpingüí que porta laroba de Fibo.[16]
