 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic,atracció turística isantuari | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 170 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gianyar (Indonèsia)(en) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Visitants anuals | 286.418 (2014) | |||
Goa Gajah, oCova de l'Elefant, fou unaermita per a sacerdots hindús, construïda en elsegle xi, i tambésantuari. Es troba a l'illa deBali, a poc més de 2 quilòmetres al sud-est de la ciutat d'Ubud, aIndonèsia.[1][2]
Tot i que els orígens de la cova són incerts, sembla que es va construir al principi com un lloc de meditació espiritual.[3] Una llegenda relata que fou creada quan gratà la roca amb l'ungla el mític gegant Kebo Iwa, un dels onze ministres del governant llegendari Bede-Hulu delRegne de Bali.[4]
En examinar el seu estil, però, el santuari deu datar del Regne de Bali delsegle xi. El conjunt conté escultures tant hindús combudistes, perquè la cova contélingams iyonis, símbol deXiva i la imatge deGaneixa, mentre que al costat del riu hi ha imatges tallades d'stupas ichattras, que corresponen al budisme.
El seu nom deu provenir del proper riu Petanu, que en aquell moment es deiariu Elefant, o podria ser que el nom derivàs de la imatge de l'estàtua que forma l'entrada principal, una espècie de dimoni que es podria confondre amb un elefant, tot i que, no obstant això, no representa un animal local típic. També aquest cap gegantesc podria representar el déuctònic Bhoma o la reina bruixa Rangda.
Van redescobrir la cova uns arqueòlegsholandesos el 1923, però les fonts i la piscina no se'n van descobrir fins al 1954.[1]
El temple conté rostres amenaçadors tallats en la roca, el propòsit dels quals se suposa que és allunyar elsmals esperits. Alguna vegada es va pensar que la figura principal, per on s'entra per la seua boca, era un elefant, i d'ací prové el nom de la cova. Altres fonts afirmen que té el nom de l'estàtua de pedra del déu hinduistaGaneixa (caracteritzat amb cap d'elefant) que hi ha dins del temple.
La cova s'esmenta en el poema javanés del 1365,Desawarnana, i es descriu com un dels deu millors llocs de cultebudista deBali.[5] No s'excavà l'ampla zona de bany fins a la dècada dels 1950.[6] S'accedeix a l'entrada de la cova baixant un llarg tram d'esglaons. L'interior del temple és petit, en forma de T, humit i amb esteles d'encens. L'entrada es bifurca cap a les galtes del rostre del dimoni que conté cadascun dels nínxols: en un d'ells hi ha efígies de tres lingams (cadascú embolicat amb teles roges, grogues i negres) iyonis, símbols masculí i femení de Xiva; mentre que en l'altre hi ha una petita estàtua que representa Ganeixa.[7] Unes escletxes mostren on s'asseien els sacerdots que meditaven. Un llarg corredor, adornat amb relleus que representen dimonis d'origen hindú duu als banys rituals, de forma rectangular, adornats amb estàtues fonts que representenApsara o esperits femenins de l'aigua i els núvols, de lamitologia hindú. Aquest tipus de banys se solien construir en llocs sagrats perquè els pelegrins i devots poguessen purificar-se abans dels rituals.
Fora de la cova, en un pavellonet a l'esquerra de l'entrada, hi ha una escultura desgastada d'una dona envoltada de xiquets. És la figura de Men Brayut, prototipus de la lluita de les mares contra la pobresa. En la literatura budista és coneguda com la dea Hariti.
El costat nord del conjunt és predominantment budista, i cap al sud, a l'altre costat del riu, és majoritàriamentxivaista.
El conjunt també conté 7 estàtues de dones (de les quals una es va destruir a causa d'un terratrèmol) sostenintcànteres per on corre l'aigua, que representen els set rius sagrats de l'Índia: elGanges, elSaraswati, elYamuna, elGodavari,l'Indus, elKaveri i elNarmada.
