 | Per a altres significats, vegeu «glitch (música)». |
_sample_animation.gif)
Glitch (error) és unartefacte tecnològic sobretot aplicat a l'àmbit de lainformàtica (entre altres) que, com que no afecta negativament el funcionament d'unprograma o plataforma en qüestió, no és considerat com unbug, sinó més aviat un accident que mostra i revela el funcionament amagat del sistema o estructura que fonamenta aquestatecnologia.[1] Generalment es pot veure elsglitches a les imatges amb ginys propis d'unacompressió (sigui per una baixa velocitat de laconnexió en una conversa ambvídeo, la corrupció del mitjà físic on és desada aquestaimatge).
Els glitchs poden revelar una manipulació digital (retoc), una falsificació voluntària de la imatge o delso.
També descobreixen el que hi ha darrere de la cortina dels dispositius i de la informació digital, mostrant de manera crua elspíxels i elcodi.
D'altra banda, elglitch fins i tot pot ser adoptat com a manifestació estètica, és a dir com un recurs visual o com a mitjà gràfic (especialment en el terreny de la imatge).
Si bé en principi elglitch és definit com unaccident informàtic no nociu (i, per tant, acceptat), com més va més l'artistadigital (entre d'altres) cerca de crear l'efecteGlitch de manera conscient.
SegonsIman Moradi, les diferències entre elglitch pur i aquell provocat són les següents:[2]
| Glitch pur | Glitch provocat |
|---|---|
| Accidental | Deliberat |
| Coincidència | Planificat |
| Apropiat | Creat |
| Descobert | Creat |
| Real | Artificial |
El moviment delGlitch art va sorgir en l'anomenadaWeb 1.0, la primeraInternet que va definir-se a mitjans delsanys 1990. Des del punt de vista deNick Briz, cal transportar-se més abans, és a dir, a l'escena delmoviment Dada (1915) tal com esmenta al seu assaigThoughts on Glitch v2.0:[3]
| « | L'art dadaista va ser divertit, absurd, i habitualment intencionadament sense sentit. L'art dada podia adoptar la forma d'un collage complex o simplement un objecte descobert (readymade). El Glitch pot ser això, una barreja de complexitats visuals o simplement un accident gràfic. De maneres diferents el moviment Dadaista fou una resposta crítica al paradigma de la industrialització imparable que va significar la primera guerra mundial. Situació que podria comparar-se amb l'actual digitalització de la vida: el glitch representaria la resposta crítica a aquest horitzó de la perfecció, nitidesa i precisió de la indústria de la informació digital. | » |
| — Nick Briz,THOUGHTS ON GLITCH[ART]v2.0 | ||
D'altra banda, convé esmentar que una idea explorada dins del moviment delGlitch (Art) és la crítica a la beatificació de la violència avui en dia a través de la indústria delvideojoc. A més a més, actualment elGlitch ha trobat en lesanimacionsGIF el seu lloc especial per exposar-se. Segons l'artistaPamela Reed, de l'equip dedissenyReed + Rader:[4]
| « | Estèticament, el format GIF funciona perfectament per nosaltres pel fet que ens recorda els primers moments de contacte amb el naixement d'Internet. | » |
| — Pamela Reed,Reed + Rader | ||
Aquest fenomen crea entre els internautes una espècie de nostàlgia[5] que ens recorda com els inicis d'una feblesa de la tecnologia punta acaben provocant un efecte revelador i trencador.[6][7]
Els artistesGlitch investiguen i recullenglitches per a la invenció dels seus projectes en diferents mitjans (música,imatges,vídeo, instal·lacions, textos,videojocs, etc.) amb l'objectiu d'explorar el potencial i el poderestètic i conceptual delGlitch. Altrament, se cerca examinar, analitzar i criticar les ideologies, el rerefons polític que configura els sistemes tecnològics, crear experiències digitals on l'error és el personatge principal, practicar elhacktivisme, investigar el concepte defailure en la història de l'art modern, lamemòria històrica, etc. I és que potser l'artGlitch (en anglès,Glitch Art)[8] acabi derivant en una manifestació testimonial on es mostri la supraestructura ideològica que s'amaga darrere la «perfecció» dels sistemes informàtics, tecnològics i digitals delsegle xxi.
Segons el professor defilosofiaDavid Casacuberta Sevilla:[9][10]
| « | Originàriament, un glitch es aquell error tan molest que a vegades fan elsCDs on un tema es queda encallat, repetint-se diversos cops per després saltar a un altre segment musical, destrossant tota la lògica intrínseca de la cançó. A partir d'aquí s'ha escampat tota una forma d'entendre l'estètica digital basada en explorar l'error informàtic en diferents formes: un error de sistema, malmetre físicament un suport informàtic i observar el seu efecte en el contingut, forçar a un programa a processar informació molt diferent a la que hauria i observar el resultat final, etc... | » |
| — David Casacuberta | ||
Databending es refereix a la creació deglitches dins de les imatges, textos o vídeos per mitjà d'un conjunt d'eines que, popularment, estan associades a l'imaginari col·lectiu, a l'esoterisme de lacomputació. El que va començar com un accident derivat d'una mala praxi digital és ara mateix una voluntat deliberada en fer bell i estètic lainformaciódigital malmesa.[11]
A l'imaginari informàtic i del camp de laimatge digital hi trobem diferents recursos per introduir, incorporar o implantar el que coneixem com a efecteGlitch (pertanyent alGlitch provocat) a lesfotografies:[12]
Ofereix la possibilitat de modificar i/o alterar elcodi binari d'unarxiu. L'arxiu està «binaritzat», és a dir, conté i engloba unainformació basada en elcodi binari (1 i 0) i estructurada d'una manera determinada. No tots els arxius estan binaritzats, però si la majoria.
L'artGlitch no només ha estat present en temàtiquesaudiovisuals des de finals delsegle xx, sinó que des de fa temps la idea de l'error, de la imperfecció com a bellesa, ha estat present en quadres ipintures de nombrosos artistes. És el cas d'artistes com el pintorabstractePiet Mondrian, que tot i que podria haver aconseguit que les línies de les seves pintures fossin quadriculades i perfectes, va preferir cercar resultats molt propensos alGlitch.
A continuació, se citaran una sèrie d'exemples actuals sobre artistes que dediquen, en major o menor mesura, la seva obra a l'ArtGlitch:
David Szauder, a la seva sèrie «Lost Fragments – Failed memories» modifica i distorsiona imatges ja existents o predeterminades. La seva finalitat és narra històries mitjançant l'estèticaGlitch.[13]
Sebastian Schmieg, un artista nascut a la ciutat deBerlín (Alemanya) va publicar unllibre conjuntament amb l'artista Silvio Lorusso dedicat a l'art i titulat «56 Broken Kindle Screens». Aquest projecte tracta sobre exposarkindles (també coneguts com allibres electrònics) amb pantalles deformades, tot delatant unes espècies decollagesGlitch.[14]
Seguint la temàtica de l'artista Sebastian Schmieg, l'obra deBenjamin Gaulon (en col·laboració amb Recyclism) consisteix en una sèrie artística anomenada «KindleGlitched, estètica de l'obsolescència programada».[15]
Al projecte Year of the Glitch, Philip Stearns explora diferents manifestacions deglitchs (intencionats i dissenyats de forma predeterminada i metòdica) creats i produïts per sistemes electrònics digitals. Els seus resultats s'apropen especialment alsector tèxtil.[16]
Al igual que a lapintura, elGlitch també ha arribat a altres manifestacions artístiques com l'arquitectura.[17][18][19]
L'artista i arquitecteJun Hao Ongán (Malàisia, 1988), va crear l'obra experimental «Star»[20] (en català, estrella), inspirada precisament en l'estètica de l'errorglitch. Aquesta consisteix en undodecaedre, és a dir una instal·lació en forma d'estrella (tal com diu el seu nom) de 12 costats oarestes ubicada sobre un edifici abandonat en construcció (ubicat a la ciutat principal de l'illa malaia dePenang) que fa la funció de suport o base estructural.
L'obra té la intenció de ser, al igual que elGlitch, un error o irregularitat temporal i efímera.
Segons la pàgina web sobre art anomenada IDIS:[21]
| « | (Star) És una acumulació d'irregularitats digitals i analògiques, convertint-se en un portal que condueix a una nova dimensió. Composada per 500 metres de cables d'acer i tires de LED…(...) (Crea una) pròpia experiencia espacial. La forma es descomposa en línies brillants, cada fragment posseeix les seves pròpies característiques elèctriques i estructurals. | » |
| — Idis | ||
A lamúsica elglitch també ha ocupat un rol rellevant, ja que molts dels sons musicals que avui en dia ens semblen normals (com la l'ús desintetitzadors per a modificar elso de lesguitarres o elsoroll que recreen elsDJ) prové d'una apropiació de l'error com a reinvenció de les formes de crear i entendre la música. A més a més, a moltes bandes sonores també es crea l'efecte tot trencant amb el fil narratiu d'un film, com al film d'animeKimi no na wa. D'aquesta forma, veiem com elglitch també té cabuda alcinema (i, per consegüent, alsvideoclips), a films comEl club de la lluita o diverses produccions d'StanBrakhage (entre el treball de molts altres directors i directores).
Segons el professor defilosofia David Casacuberta, cal tenir molt en compte elglitch com pioner de la creació de molts estils o efectes musicals.
D'altra banda,Kim Kascone, en el seu famós article, «Las Estéticas del Error: Las Tendencias “Post-Digitales” en la Música Contemporánea por Ordenador», explica detalladament el factor de l'error com a component creatiu musical:
| « | L'estètica "post-digital" es va desenvolupar en part com a resultat de l'experiència de treballar sumit en ambients envoltats de tecnologia digital: fanàtics dels computadors, impressores làser, sonorització dels usuaris d'interfases i el so dels discos durs. Però més específicament, és pels "errors" de la tecnologia digital que aquest nou treball ha emergit: errors, fallades, virus, incompatibilitat de sistemes, clipping, aliasing (5), distorsió, soroll de quantización, fins i tot el soroll de les targetes de so, són els materials primaris que els compositors van buscar per incorporar-los a la seva música. | » |
| — Kim Kascone,Las Estéticas del Error: Las Tendencias “Post-Digitales” en la Música Contemporánea por Ordenador | ||
Clicks and Cuts, és un projecte musical basat en el gènere de lamúsica electrònica que té com a base l'ús de petitsefectes de so amb els que es produeixen talls i clics, recordant alserrors informàtics.[1][22]
El col·lectiu JODI mostra en diferents treballs la dissolució visual d'un dels jocs més populars del gènereFPS (First Person Shooter) delsanys 1990,Quake. Els resultats recorden a la tècnica delcollage, és a dir, en la divisió del material base fins a aconseguir un producte que no s'assembla gens a l'original. El resultat d'aquest objecteglitch és amorf, irregular i amb l'objectiu de conduir al jugador delvideojoc al terreny de la brutalitat de les imatgesgore que està consumint per mitjà del videojoc transformat en un gran complexglitch.[23] L'acció d'emprar elglitch com a recurs per a crear espais es pot veure a altres videojocs comPokémon.
Segons el diariEl Pais sobre el col·lectiu Jodi:[24]
| « | Amb motiu de la inauguració del Virtual Space, l'espai expositiu a Internet del Center for Contemporary Art (CCA) deGlasgow aGran Bretanya, JODI, la parella d'artistes de net.art establerta a Espanya, ha llançat una nova sèrie d'obres. Es tracta de 12 videojocs modificats, reunits sota el títol de Untitled Game, que formen part de l'exposició Words and Things, comissariada per Francis McKee. Els jocs es poden descarregar de la xarxa en versió per aPC iMacintosh i estan disponibles també enCD-ROM. Tot i que utilitzen el motor d'un joc tan conegut com Quake, resulta complicat entendre les seves regles i impossible interactuar segons els mecanismes habituals.(...) No és la primera vegada que el duo belga-holandès modifica cèlebres jocs comercials. Ja en 2000 van presentar el projecte SOD, un treball on reelaboraban el codi de Spear of Destiny, la seqüela de Wolfenstein 3-D, un conegut videojoc considerat precursor d'una sèrie de productes d'entreteniment comDoom, Marathon iQuake, que van tenir un enorme èxit en la segona meitat de la dècada de 1990. | » |
| — Diari El Pais | ||