| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 març 1517 Chioggia (Itàlia) | ||
| Mort | 4 febrer 1590 (72 anys) Venècia (Itàlia) | ||
| Sepultura | Venècia | ||
| Mestre de capella | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | teòric de la música, organista, compositor | ||
| Professors | Adrian Willaert | ||
| Alumnes | Vincenzo Galilei,Claudio Merulo,Giovanni Maria Artusi,Giovanni Croce iGirolamo Diruta | ||
| Orde religiós | Franciscans | ||
| Instrument | Orgue | ||
     | |||
Gioseffo Zarlino (Chioggia,31 de gener o el22 de març de1517 - Venècia,4 de febrer de1590) va ser uncompositor i, sobretot, un delsteòrics de la música més importants delRenaixement. La seva contribució destaca especialment en el camp delcontrapunt i de l'afinació dels instruments.[1]
Zarlino va néixer aChioggia, a prop deVenècia. Va ser educat amb elsfranciscans i, més tard, entrà en aquest orde religiós. El1536 era cantant a l'església de Chioggia i el1539 el van nomenardiaca i aconseguí el càrrec d'organista de la catedral. Ordenat sacerdot el1540, va anar a Venècia l'any següent per estudiar amb el savi contrapuntista flamencAdrià Willaert que era elmestre de capella de laBasílica de Sant Marc.
Molts anys després, el1565, seria nomenat també mestre de capella aSant Marc de Venècia, un dels càrrecs musicals més prestigioses de tot Itàlia, i va conservar aquest càrrec fins a la seva mort. Durant els darrers anys va tenir com a deixebles els principals compositors de l'escola veneciana:Claudio Merulo,Girolamo Diruta iGiovanni Croce, així comVincenzo Galilei, i el polemistaArtusi.
El nombre de composicions musicals és modest. Els seusmotets són de bona factura i mostren el seu domini delcontrapunt. Tanmateix la seva fama prové dels seus estudis teòrics. Estan basats en una concepció matemàtica de la música, especialment en les teories d'Aristoxen de Tàrent,Ptolemeu,Odington iRamos de Pareja.
Va preconitzar la divisió de l'octava en dotze intervals i encara quePietro Aaron hagi estat probablement qui va descriure una forma detemperament mesotònic, és Zarlino qui sembla haver estat el primer a fer-ho de manera precisa, explicant en detall el temperament als 2/7 de coma a la seva obra de 1558,Istitutioni harmoniche. En una altra obra de 1571, tituladaDimostrationi harmoniche, examina els diferentsmodes i recomana el de do major (mode jònic). S'acosta així al sistema harmònic i melòdic fonamentat en latonalitat, que prioritzaria els modes major i menor en detriment dels modes antics.
Zarlino va ser el primer a reconèixer la importància de la 3a major com l'interval fundador de l'harmonia. La justa entonació que conceptualitza és induïda per les imperfeccions comprovades en la gamma pitagòrica i el desig de tenir el màxim d'intervals sonant just en un sistema de 12 intervals per octava. Va ser igualment el primer a intentar explicar la norma que prohibia les quintes i octaves paral·leles en la conducció del contrapunt. També va ser el primer a estudiar els efectes i conseqüències harmòniques de les falses relacions.
Els escrits de Zarlino van ser difosos a tot Europa cap a finals delsegle xvi. Les traduccions i edicions comentades van ser nombroses aFrança,Alemanya, i els Països Baixos, on van ser llegides i estudiades pels alumnes del mestreSweelinck. A més de seguidors de les seves teories comValerio Bona,[2] Zarlino també va tenir alumnes propis, entre ells el que més tard seria conegut comIl Transilvano el frareGerolamo Diruta.[3]
