| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 juny 1823 Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 28 gener 1896 (72 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
| Senador del Regne d'Itàlia | |||
| 1865 – | |||
| Director de museuMuseu Arqueològic Nacional de Nàpols | |||
| 1863 – 1875 | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Edat antiga,Pompeia,arqueologia,numismàtica imuseologia | ||
| Ocupació | catedràtic (1860–1863), polític, arqueòleg clàssic, numismàtic, arqueòleg | ||
| Ocupador | Universitat de Nàpols Frederic II | ||
| Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (membre estranger)(1891–) Acadèmia de les Ciències de Torí(1881–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (membre estranger)(1879–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (membre corresponent)(1876–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (membre honorífic)(1873–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (membre corresponent)(1865–) Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de Rússia Institut Arqueològic Alemany | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Edoardo Brizio(en) | ||
| Premis | |||
Giuseppe Fiorelli (Nàpols, 7 de juny de 1823 -Nàpols, 28 de gener de 1896) va ser unarqueòleg inumismàtic italià del segle xix. És conegut per ser el creador, el 1875, de la tècnica per fer els motlles de guix dels cadàvers dePompeia[1][2][3]
Originari deLucera i nascut a Nàpols, aleshores capital delRegne de les Dues Sicílies, va començar la seva formació estudiant dret, però aviat va passar a l'estudi de lanumismàtica. Després d'haver obtingut bons resultats, va aconseguir treballar com a numismàtic i arqueòleg fins que va obtenir el lloc d'inspector de la Superintendència i del Museu de Nàpols.
El1848 participà en els aixecaments liberals, per la qual cosa fou empresonat a la presó de Santa Maria Apparente fins al gener de 1850, quan fou contractat com a comptable per una empresa constructora. El 1853 Fiorelli va anar aCuma, atret per les excavacions arqueològiques realitzades en aquest període pelcomte de Siracusa a diversos llocs de laCampània. Així, l'arqueòleg va passar a formar part del seguici del comte i va començar a tractar amb èxit les excavacions i les troballes. El comte de Siracusa, impressionat per l'habilitat de l'arqueòleg, va confiar a Fiorelli la direcció de totes les seves excavacions. El 1858 Giuseppe Fiorelli va concebre un nou mètode referent a les excavacions al lloc real de Pompeia. De fet, en lloc de moure’s a la recerca d'objectes preciosos com havien fet els seus predecessors, Fiorelli va reorganitzar totes les excavacions dividint-les enregions (barris) iinsulae (aïllades) i numerant cada entrada als edificis, per tal de poder localitzaf cada troballa.[4]
Fiorelli també va percebre la possibilitat d'obtenir motlles de les víctimes de l'erupció abocantguix líquid al buit deixat pels seus cossos a la cendra (el mateix amb els cossos d'animals o objectes que abans eren de fusta, com ara portes, finestres), mobles o arbres). que encara són visibles a les excavacions de Pompeia .
A la constitució delRegne d'Itàlia va esdevenir director, successor de Domenico Spinelli, de les excavacions arqueològiques de Pompeia, dirigint-les amb sistematicitat i rigor científic.Fiorelli va decidir obrir les excavacions al públic, fent pagar un tiquet d'entrada.Entre 1861 i1879 va fer un model de suro de l'antiga ciutat de Pompeia; que encara s'exhibeix alMuseu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Entre el1863 i el1875, Giuseppe Fiorelli va iniciar la reorganització de les col·leccions delMuseu Nacional de Nàpols (després continuada perPaolo Orsi), així com de tot el patrimoni arqueològic adquirit anteriorment. De fet, va elaborar un nou inventari general d'objectes (que substituïa els inventaris parcials de l'època borbònica elaborats perMichele Arditi,Francesco Maria Avellino i elpríncep de San Giorgio Spinelli), un inventari dividit per categories i classes de materials, que encara està en vigor a la Superintendència Especial per al patrimoni arqueològic de Nàpols i Pompeia .
Va fundar l'Escola Arqueològica de Pompeia i el1875 va publicar laDescripció de Pompeia, la primera guia científica de la ciutat. Entre 1878 i 1880 va col·laborar en les excavacions delFòrum Romà de Roma.
Massó, amb Giustiniano Lebano, que va heretar el llegat hermètic de Domenico Bocchini, va intentar revifar la tradició hermètica d'origen alexandrí, juntament amb altres hermetistes, com Gaetano Petriccione, Antonio Pasquale De Santis, Giuseppe Ricciardi, Domenico Angerà, donant lloc a Gran Orient egipci.[5]
Va morir a Nàpols el1896.
