Lesgimnospermes (Gymnospermae,gr. "llavor nua") són un grup deplantes vasculars ambllavor (espermatòfits) amb unes 1000espècies actuals,[1] entre les quals hi destaquen lesconíferes ipins, elsginkgos i lesciques.
Van ser molt més diverses en temps passats, sobretot entre elDevonià i elJuràssic, amb més de 3000 espèciesfòssils. A finals delMesozoic les gimnospermes van iniciar un fort retrocés coincidint amb l'expansió de lesangiospermes.[2]
Etimològicament el terme prové de les paraules greguesγυμνός “gymnos” iσπέρμα “esperma”, que signifiquen "llavor nua", pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit (cosa que sí que ocorre al grup de lesangiospermes), sinó que queden lliures en unapinya o en estructures semblants.
El seu nom deriva del fet que les seves llavors es desenvolupen a la superfície d'escates o de fulles, que sovint es modifiquen per formarcons, o de manera solitària com en elteix o elginkgo. Aquest fet contrasta amb les llavors i els òvuls de lesangiospermes, que estan tancades dins d'unovari.[1]
Les gimnospermes són plantes llenyoses, defulles en general persistents i sovint reduïdes, que formenboscos a les regionstemperades ifredes. El sistema conductor està format per unxilema ambtraqueides areolades i unfloema que encara no ha desenvolupattubs cribrosos. Lesflors de les gimnospermes sónunisexuals i no tenen periant, i es disposen quasi sempre en individusmonoics.[2]
Els grans depol·len són habitualment transportats pel vent (anemofília) fins alsprimordis seminals, que són directament accessibles al pol·len perquè no estan tancats dins d'unpistil. Elmicroprotal·lus és en generalmulticel·lular i, en algunes espècies poc evolucionades, produeix encaraespermatozoides. Elmegaprotal·lus, generalment ambarquegonis, també és pluricel·lular i esdevé unendosperma primari actuant com a reserva nutritiva de l'embrió. Com que no hi ha pistils, lesllavors no es formen tancades dins d'autènticsfruits (gimnospermes vol dir "llavors nues").[2]
Les gimnospermes inclouen quatre grups que, segons els autors, tenen diferent categoria taxonòmica (divisió,subdivisió,classe, amb la corresponent terminació):
- Coníferes (Pinophyta, Pinophytina, Pinopsida). Sónarbres oarbusts amb dispersióanemòfila del pol·len i que tenenestròbils, que en el cas de lesPinaceae s'anomenenpinyes. Estan estesos principalment per les regions temperades i fredes del món. Hi destaquen elspins, elsavets, elsxiprers i elsteixos.
- Ginkgos (Ginkgophyta,Ginkgophytina, Ginkgopsida). En l'actualitat només un gènere amb una sola espècie (Ginkgo biloba), unfòssil vivent amb parents clarament propers del períodePermià, fa 270 milions d'anys.
- Ciques (Cycadophyta, Cycadophytina, Cycadopsida). Plantes amb aspecte de palmera, amb les quals no estan emparentades.
- Gnetals (Gnetophyta,Gnetophytina, Gnetopsida). Inclou lesefedres i lawelwítsquia.
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
.svg)