Els primers testimoniatges de presència de l'home en el que avui dia coneixem com a municipi — consell a Astúries — de Xixón se situen alMont Deva, on hi ha una sèrie detúmuls (primitius soterraments) i alMont Areo, on hi ha un conjunt dolmènicneolític considerat el més important del nord d'Espanya.
L'any 1990 unes prospeccions arqueològiques van permetre descobrir 30dòlmens, repartits entre dos sectors diferents: Los Llanos i Les Huelgues de San Pablo, que segons l'investigador M.A. De Blas estan agrupats seguint un "cert ordre monumental".
Successives campanyes arqueològiques han permès l'estudi d'un túmul a l'àrea de San Pablo i dos més a la zona del Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmeres de planta rectangular i l'altre presenta planta trapezoïdal amb un petit corredor precedint-lo. Aquest últim és un cas interessant, ja que no és freqüent trobar dòlmens de corredor a l'àrea delCantàbric. Aquest conjunt dolmènic data de l'any5000 aC.
Va ser un primitiu poblatastur, de la gent delscilúrnics, situat a laCampa Torres des delsegle vi aC. Posteriorment els seus habitants es van traslladar, ja sota dominacióromana, a la península de Cimadevilla (segle i aC). La dominació romana comença amb la conquesta de la ciutat per part deSext Appuleu, sent lliurats honors pel senat de Roma a Sext Appuleu, i aquest en agraïment va erigir un monument (prop de l'ancoratge de Torres) que celebrava la seva victòria i dedicat a Júpiter i a August. A partir de llavors la ciutat va ser coneguda com aGigia.
Sota domini romà la ciutat va seguir creixent, i de la mateixa manera que havia atret els comerciants cartaginesos, va atreure també els romans per la riquesa dels seus minerals, la fusta, la qualitat de les seves pedreres i fins i tot per la manufactura d'una de les begudes més populars de l'Imperi (una barreja de vi, peix i sal). En aquella època, la ciutat fins i tot va tenir termes.
Va ser capital dels dominis musulmans transcantàbrics sota comandament deMuza ibn Nusayr, amb un destacament de tropes a Xixón i en algun punt clau (a causa del baix nombre de tropes que havien creuat l'estret) i amb més autonomia a la resta del territori. La dominació va durar des de 713 (aprox.) fins a 718-722 (inici de la revolta, fins a la victòria de Covadonga) amb la guerra d'expulsió dels musulmans i de Mussa pel reiPelai.
Fou assetjada el1352 perPere I el cruel i el1395 es produí la destrucció de la ciutat perEnric III de Castella, que acabà amb la revolta d'Alfonso Enríquez.[3] Va ser un port comercial des de principis delsegle xvi. El1782 van començar les obres de construcció de la carretera a Castella, que trigaria 50 anys a completar-se. Des de laPrimera Guerra Carlina s'exportava des del seu port elcarbó de l'interior d'Astúries. L'arribada delferrocarril va afavorir l'establiment d'una sèrie d'indústries alimentàries (mantega,xocolata,cervesa,sidra, etc.), fàbriques deterrissa,tabacs,siderometal·lúrgiques, etc. La definitiva industrialització de la vila va arribar després de l'impuls inversor del1898. Poc després el port comercial es va traslladar a El Musel, perquè les successives ampliacions del vell port van resultar insuficients, i es van crear lesdrassanes, que s'estan reestructurant a poc a poc.
La siderúrgia és la principal indústria des de finals del segle xix i sobretot amb la creació d'Uninsa el1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda iMieres i la seva posterior unió amb Ensidesa, convertida després juntament ambAlts Forns de Biscaia enAceralia, per a integrar-se a la fi delsegle xx en el grup europeuArcelor al costat de laluxemburguesaArbed i lafrancesaUsinor.
Vista de Xixón des de la torre de la Universitat Laboral
El consell està situat a la costa central asturiana, entre 0 i 672 metres sobre el nivell del mar (La Peña los Cuatro Xueces), i limita a l'oest ambCarreño, a l'est ambVillaviciosa i al sud ambSiero iLlanera. Està molt a prop de les altres dues principals ciutats asturianes,Oviedo/Uviéu iAvilés.
Les principals vies d'accés són les autopistes A-66 (Ruta de La Plata), A-8 (Autopista del Cantàbric) i AS-1 (Autovia Minera). Amb tren, Xixón té comunicacions diàries amb ciutats com Madrid, Alacant, el Ferrol i Barcelona. També arriben creuers al Port de Xixón, El Musel.
El clima ésatlàntic. Els estius són càlids, amb una barreja de dies assolellats i ennuvolats. A l'hivern el clima és suau, bastant plujós i ventós, tot i que de vegades el clima fred del nord i d'Astúries es deixa notar al nivell del mar amb neu.
És una ciutat tradicionalment industrial, tot i que la seva economia ha sofert grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada del 1970. El desenvolupament econòmic de Xixón es va iniciar a la fi del segle xix, a causa de la confluència de diversos factors:
L'explotació delcarbó de les conques hulleres de l'interior d'Astúries (principalment a Mieres iLlangréu). La construcció del Ferrocarril deLlangréu, tercer ferrocarril espanyol, l'any 1856, va fer de Xixón el port d'embarcament de la major part de la producció minera asturiana, cosa que va estimular el comerç i la indústria local.
La repatriació de capitals antillans, a conseqüència de la independència deCuba, que van propiciar la creació de noves indústries i inversions immobiliàries.
En el model industrial generat, típic de la primera Revolució Industrial, hi tenia un fort pes el sector secundari, amb una gran presència de la indústria metal·lúrgica, siderúrgica, ceràmica, vidre i tèxtil. El sector terciari, a més de l'activitat comercial generada per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Xixón de l'època, que també va aspirar a convertir-se en una gran estació balneària. No obstant això, no va arribar a prosperar com s'esperava a causa del tardà enllaç ferroviari que va connectarAstúries amb laMeseta. La següent etapa de gran creixement econòmic de Xixón va arribar a la fi de la dècada del 1960, a causa de la construcció de la factoria d'Uninsa (Ensidesa) i de l'activitat del port i les drassanes.
Després d'una dura crisi i reconversió en els anys vuitanta, en l'actualitat el sector terciari és el més important de l'economia xixonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàl·liques). El pes del sector primari és pràcticament irrellevant.
Des de la instauració de la democràcia a laTransició, la vila ha tingut quatre alcaldes, tres delPSOE i un deForo de Ciudadanos (FAC), com es mostra a la taula. Per a una informació més completa vegeu lallista d'alcaldes de Xixón, que detalla tots els alcaldes des de1840.
L'activitat cultural és molt àmplia i fa especial èmfasi en la formació pública. Des de 1981 existeix unaUniversitat Popular amb tallers i cursos, així com una xarxa de centres socials i biblioteques a cada barri. Tenen especial importància l'Ateneu Obrer de Gijón, una entitat cultural amb més de cent anys de història, i l'Antic Institut Jovellanos.
José Luis Garci hi va gravar a principis de la dècada de1980 la major part deVolver a empezar, pel·lícula que posteriorment obtindria unOscar de l'Acadèmia a la millor pel·lícula estrangera. A principis de la dècada del1990 va haver-hi un auge de bandes de músicaindie, que es va conèixer com elXixón Sound.
Destaca dintre del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ja sigui la conegudíssima fabada amb compango (xoriç, botifarra i llard), com amb cloïsses, cabra, amb caça, etc., i el pote asturià. En els segons el port aporta saborosos peixos i mariscs delCantàbric, amb els quals s'elaboren receptes tradicionals com la chopa a la sidra, el besuc a l'esquena, la ventresca de bonítol o els oricis, encara que també tenen la seva importància els plats de carn de les parròquies de l'interior, com la vedella o el "pitu de caleya". Les postres típiques són l'arròs amb llet, el pastís charlota o gijonesa, el bescuit Gijón i les princesetes.
Com a beguda hi ha lasidra, que servida a la manera tradicional (servint-la en "culines") acompanya els àpats i les llargues tardes d'estiu acompanya truites, xoriços a la sidra i empanades als berenadors de les parròquies rurals, com Deva, Castiello o Mareig. Xixón és planter també de joves cuiners que han rejovenit la cuina asturiana. No és difícil de trobar a Xixón llocs on la sofisticació en el menjar no estigui acompanyada d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.
A finals delsanys 1990 es va construir el campus de Viesques, pertanyent a laUniversitat d'Oviedo/Uviéu i format per les següents escoles: I.O. d'Enginyeria Tècnica Industrial de Gijón (de gran tradició i que recentment va celebrar els seus 150 anys d'antiguitat), I.O.I.T. d'Informàtica i Telemàtica de Gijón/Xixón, I.S. de Marina Civil, I.O. de Relacions Laborals i Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Gijón/Xixón (en la qual s'imparteixen tres titulacions principals: enginyeria industrial, enginyeria informàtica i enginyeria de Telecomunicacions). Està planejat que en un futur el campus i el seu entorn es traslladin al centre que hi ha dins el nucli urbà, l'Escola Universitària "Jovellanos" (estudis d'empresarials, administració pública i turisme). Durant el setembre de2004 es va dur a terme el trasllat al campus de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial.
La vila compta amb un dels equips històrics defutbol, el ja centenariReal Sporting de Gijón, actualment a la segona divisió de lalliga espanyola, però que durant molts anys, fins a vint-i-un consecutius, va jugar a primera divisió. Juga a l'estadi de futbol de propietat municipal d'El Molinón. També té un equip debàsquet, elGijón Bàsquet, que actualment és a lalliga LEB i que va estar a lalliga ACB de bàsquet quatre temporades, tres d'elles consecutives. La seva pista de joc és elPalau d'Esports de Gijón/Xixón.
.PNG)
.PNG)
.svg)