 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| Tipus | regió històrica | ||
|---|---|---|---|
| Lloc | |||
| Entitat territorial administrativa | Afganistan | ||
ElGharjistan (oGharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riuMurghab al nord del riuHari Rud. El nom voldria dir "País dels muntanyesos".
Abans de l'època musulmana estava governat per prínceps localsheftalites. Fou envaït perÀssad ibn Abd-Al·lah governador delKhurasan (primera vegada 723-727) vers el725 o726. El reietó local (títolshar = rei) Namrun va fer un acord de pau i va adoptar l'islam com religió. Les principals ciutats eren Baghin i Shurmin, esmentades per diversos geògrafs àrabs, que no han estat identificades.
Muhàmmad ibn Qaram va fer nombroses conversions a la regió cap a la seva heretgia abans de la seva mort el869; centrescàrmates es van mantenir al territori bastant de temps. Els reis locals van reconèixer la sobirania delssamànides.
Sotmès el país perMahmud de Gazni en una data desconeguda, estava revoltat el1012 quan Mahmud el va sotmetre per segons vegada; elxah Abu-Nasr Muhàmmad fou fet presoner i portat aGazni on va morir el1015. Inicialment va quedar sota el control del governador gaznèvida deMerv (Marw al-Rudh) però al cap d'un temps els sobirans locals tornaven a governar, a tot tardar sota elsgúrides. El soldà seljúcida Màlik-xah tenia un esclau turc originari del Gharjistan, de nomAnuixtigin, a qui vers el1077 va enviar com a governador deCoràsmia i fou l'ancestre de la dinastia fundador de ladinastia Anuixtigínida. Els reis locals es van sotmetre als mongols vers1222 i van continuar governant el país com a vassalls; el darrer és esmentat el1315. El nom de Gharjistan ja no torna a aparèixer.
