Persones demanant permís i donant torn de paraula amb gestos
Ungest és unmoviment d'una certa part delcos amb intenciócomunicativa, és a dir, amb unsignificat, sigui conscient o inconscient. És un component essencial de lacomunicació no verbal i elcodi de les llengües designes. El sentit de cada gest està condicionatculturalment, com per exemple sacsejar el cap verticalment, que pot indicar afirmació o negació segons la comunitat.
El gest pot complementar l'enunciat verbal o pot ser un acte comunicatiu per si mateix. D'altra banda, als gestos emblemàtics oemblemes (com portar-se un dit al cap per a dir que algú està boig, acostar-se el polze a la boca per indicar el fet de beure, etc.) no els calenparaules i s'integren a la comunicació parlada.[1]
Però ja abans de comunicar-se mitjançant el llenguatge oral, a totes les cultures, i també els nens petits, utilitzen el llenguatge gestual. A totes les cultures també s'ha desenvolupat ladansa, que, com les altresarts escèniques, és un procéscreatiu iartístic que utilitza com essència el llenguatge gestual -el gest i l'acció creativa- delcos. L'educació de l'expressió gestual, que en nens es pot fer per mitjà de jocs, no només forma part de l'educació física sinó que té un important paper en la construcció de la identitat i de l'autonomia personal.[2][3]
El gest és un tipus dedíctic d'espai. Els díctics d'espai es refereixen almón i pertanyen al tipus dereferència cap a dins o cap a fora deltext. Dintre de ladixi cap a fora del text es poden distingir quatre tipus de díctics: lagestual, lasimbòlica i la que és alhora d'espai itemps, encara que també n'hi pot haver d'altres.
Els díctics gestuals són els que poden anar acompanyats de text i se solen produir enconverses cara a cara, atès que només es poden comprendre si les persones que emeten i reben la comunicació poden veure's i, si de cas, veure també les coses que assenyalen, per exemple. Un cas particular són els vídeos i conferències que fan referència aimatges, per exemple un mapa.
Elpam i pipaEl gest de les mans del Papa és típic dels presidents elegits per a mostrar que tenen el poder. El cap de l'oposició en canvi sol assenyalar amb el dit.BrindisSalutació en unespectacle
Ha sortit bé (Ok) = es forma amb el polze i l'índex un zero i els altres dits s'aixequen, indica acord, el nom ve d'una expressió bèl·lica anglesa que significa "zero morts"
V de victòria * = es forma amb el dit gran i l'índex aixecats i separats al màxim mentre els altres dits són reunits plegats, indica victòria, o signe de pau (?)
Dits (en)creuats = passar el dit mitjà per sobre de l'índex vol conjurar lasort
Botifarra = plegar l'avantbraç tot encreuant l'altre, una o diverses vegades. És un gest vulgar d'engegar a fer-se fotre, d'oposició, refús, rèplica i menyspreu.
Dit impúdic = insult d'al·lusió sexual que consisteix a aixecar el dit del mig i abaixar la resta, sobresortint en un puny clos.
Fer la figa: gest de burla sexual o per a conjurar o allunyar els riscs quan hom es troba amb una (presumpta) bruixa; Al Rosselló es fa d'amagat i s'acompanya d'una cantarella en veu baixaLa figa te fau, guarda-la. Consisteix a tancar la mà fent sortir el dit polze entre l'índex i el dit del mig, tot tancant el puny. .
Ser un barrut = Amb el palmell de la mà oberta i tornada, es colpeja lleugerament diverses vegades sobre la galta. És per a indicar que algú és un penques, un barrut. També es pot utilitzar per a indicar que alguna cosa com un dinar, un objecte, etc, ens ha sortit gratis, "per la cara".
Pistola = es posa l'índex horitzontal i el polze aixecat imitant la forma d'una arma, vol dir intenció agressiva (sovint en to humorístic) o, apuntant cap al propi cap, desbordament (suïcidi figurat)
Tocament, estreta, serrada o encaixada de mans = es col·loca la mà dins la d'un altra persona que subjecta els dits com asalutació
Polze amunt per a ferautoestop = per a indicar que es vol que un conductor agafi l'autoestopista, aquest amb el puny tancat treu el polze (i el pot moure cap endavant i endarrere)
Mà alçada = el braç forma un angle de 45° graus respecte al cos i la mà es posa recta en línia recta amb el braç, és unasalutació feixista i militar popularitzada pelnazisme (es feia al crit deHeil Hitler! -Salut, Hitler!-)
Banyes = gest que consisteix a aixecar el polze, l'índex i el dit petit, amb diversos significats (des d'infidelitat fins a ser seguidor de heavy metal o satanista)
Mà aixecada o braç aixecat, alçat o llevat = es posa el braç aixecat paral·lel al cos amb l'índex estès, és un gest propi de l'escola que serveix per a demanar la paraula a l'aula
Salutació militar = es col·loca la mà tancada formant una recta al front
Polze aixecat = indica aprovació, al contrari que abaixar-lo (també s'usa per parlar de victòries o desfetes esportives)
Signe de la victòria = aixecant els dits índex i mig es vol comunicar triomf o alegria per una reeixida personal
Aplaudiment = es fan sonar els palmells de les mans un contra l'altre per a expressar aprovació, especialment després d'un discurs o actuació
Inclinació = s'inclina el cos cap avall fent una reverència o signe de respecte
Assentiment = moure el cap amunt i avall indica assentiment a Occident, mentre que fer-ho lateralment indica negació; aquests gestos tenen sentit oposat en altres cultures (com a Bulgària).
Ajuntar les mans = acostar els palmells de les mans és un signe típic depregària en diverses comunitats
Namasté = ajuntar els palmells amb els colzes flexionats i fer una lleugera inclinació del cos és una salutació oriental que mostra respecte
Agenollar-se = posar els genolls a terra indica adoració cap al sobirà o la divinitat, és un signe d'humilitat
Silenci = col·locar el dit índex a sobre els llavis serveix per a demanar silenci
Temps = posar una mà allargada sobre l'altra formant una lletraT a un partit demana un temps mort per a parlar amb l'equip, pot usar-se per a demanar una pausa a la conversa
Treure o tirar la llengua o fer llengotes = gest que indica burla, de caràcter infantil
Boig = Fer girar l'índex sobre el front vol dir que es considera que algú té problemes desalut mental (humorísticament) o que el que es diu és forassenyat
Atenció = Quan una persona fa sonar el dit mitjà amb el dit polze fent un moviment ràpid vol dir que demana atenció o que ha tingut una pensada
Arrufar el nas = acció que indica que una cosa desagrada o que hom hi està en contra.
Alçar les celles = denota estranyesa.
Arrugar o arrufar les celles = ho fem quan estem malcontents o preocupats.
Arronsar o alçar les espatlles o alçar el muscle = vol dir entornar-les, acostar-les al coll per a indicar que ens és igual quelcom o que no sabem una cosa, o no sabem què respondre i què fer, que ens sentim incomodats.
Mossegar-se el llavi de baix = indica excitació o reflexió.
Traure/treure el cap de la llengua = es fa quan hom mira de concentrar-se.
