Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.

Beilicat dels germiyànides

Tipus	estat històric
Localització
Capital	Kütahya
Dades històriques
Creació	1300
Dissolució	1429
Organització política
• Cap de govern	Bey of Germiyan(en)

Elbeilicat dels germiyànides (també anomenatKermiyān,Germiyan,Germiyanoğulları obeilicat de Cesa) va ser un delsbeilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat deKütahya, a l'actualTurquia. Durant un breu període en el segle xiv, la dinastia de Germiyan fou la més poderosa per darrere de la dinastia delBeilicat de Karaman-oğlu. Posteriorment però, foren conquerits pelBeilicat d'Osman-oğlu, fundadors de l'Imperi Otomà.

El beilicat dels germiyànides fou creat per membres de la tribuafxar delsTurcs Oghuz. Es rebel·laren contra elSoldanat de Rum el1283, i la lluita es perllongà fins al1299, quan arribaren a un acord mitjançant el qual entraven en possessió de la ciutat d'Ankara.

El beilicat dels germiyànides afavorí la colonització dels territoris romans d'Orient d'Anatòlia amb immigrants turcs, perquè els beilicats d'Aydın-oğlu,Saruhan-oğlu,Lâdik-oğlu (oİnanç-oğlu),Karesi-oğlu iMenteşe-oğlu foren fundats per comandants procedents de Germiyan i eren vassalls. El 1303 iniciaren el setge de la ciutat romana d'Orient deFiladelfia, però foren derrotats l'any1304 per laCompanyia Catalana d'Orient en labatalla de Germe i en labatalla d'Àulax.

Els beilicats deSâhipata-oğlu iHamit-oğlu es convertiren en territoris aliats per tal de protegir-se contra els atacs delBeilicat de Karaman-oğlu. A partir del1314 es declararen aliats de l'Il-kanat i concentraren els seus atacs vers occident. L'increment de poder dels beilicats que inicialment li eren vassalls reduí Germiyan a una situació d'isolació, que l'ofegà econòmicament i finalment caigueren sota el poder delBeilicat d'Osman-oğlu, fundador de l'Imperi Otomà.

També conegut com aYâkub Bey I,Alī-šīr Kermiyān,Alysirae,Caramano Alisurio fou el fundador de la dinastia ibei des del1264 fins al 1325. A labatalla d'Àulax (1304), fou ferit i caigué greument derrotat per les tropes de laCompanyia Catalana d'Orient a les ordres deRoger de Flor.

ExecutatKaykhusraw III pels mongols el1284, va pujar al tronGiyath al-Din Masud II, al que es creu que elsgermiyanoğulları, segurament ja dirigits per Yakub, no van reconèixer. Va esclatar la guerra però la caiguda de Masud la va aturar i es va restablir la situació, ja que una inscripció del1299 diu que Yakup bin Ali Şir era vassall deKaykubad III. Yakub es va fer de fet independent encara que primer com a vassall seljúcida i després mongol de Pèrsia (nominalment fins al temps del seu fill, després del 1335, quan el poder delsil-kànides perses es va diluir).

Sembla que exercia certa autoritat sobre els emirs veïns d'Aidin,Sarukhan iKarasi, i per exemple Mehmed Beg d'Aidin havia estat abans un general seu (subaixi). Va cobrar tribut a l'Imperi Romà d'Orient i dominava la major part deFrígia inclosa la regió deToñuzlu-Ladik en mans d'un parent seu que era vassall, i la regió de Kara Hisar, governada pel seu gendre.

Els catalans li van arrabassar Simaw i Kula, però quan van marxar el seu fill Mehmed les va reconquerir als romans d'Orient. Va assetjarAlaşehir (Filadelfia), darrer enclavament romà d'Orient, però l'arribada dels catalans li va impedir ocupar-la (1304), no obstant el1314 ja dominava la ciutat.

La data de la seva mort no és coneguda però era viu encara el1320. Li va succeir el seu fillMehmed Beg.

Abans de pujar al tron el seu pare, Yakub Beg I, el va enviar a reconquerir les regions de Simaw i Kula que havien estat ocupades pels catalans i entregades per aquests als romans d'Orient, i que va recuperar.

Va succeir el seu pare en una data no coneguda exactament després del1320. Després del1335 la nominal sobirania mongol, si encara era respectada, va deixar d'existir. L'estat va perdre la prosperitat de què va gaudir sota el seu pare.

Va morir en data incerta però com que el seu fill i successorSüleyman Şâh Bey ja regnava el1363, va haver de ser abans d'aquesta data, vers1360.

Va succeir el seu pare a l'entorn del1360. Va escriure un romanç sobre el seu pare que aporta alguna dada sobre aquest (de fet les úniques conegudes) i altres obres, i en va encarregar algunes més.

L'aïllament de Germiyan de la costa a causa del domini dels seus antics vassallsAidin,Karasi iSarukhan l'havien deixat en posició secundària i a més es trobava en mig d'otomans ikaramànides. Els otomans eren els seus enemics tradicionals però davant les amenaces del karàmanides, Sulayman Shah s'hi va aliar i va refermar l'aliança amb el casament de la seva filla Dewlet Khatun amb el príncep Yildirim Baiazet donant com a dot els districtes de Kutahhya, Simaw, Egrigoz (Emed) i Tawshanil i va establir la seva capital a Kula.

Va morir el1387 i li va succeir el seu fillYakub Beg II.

Conegut també com aYakub Celebi, va succeir el seu pare el1387. El1389, aliat a altres emirs, va iniciar la guerra contra el sultà otomàBaiazet I i va intentar recuperar les viles que el seu pare havia cedit vers el1380. El1390 Baiazet el va derrotar i el va fer presoner portant-lo a Ipsala i annexionant l'emirat. Va restar presoner fins al 1399 quan es va escapar i disfressat va arribar aSíria i d'allí va anar a trobar aTamerlà. Va participar en labatalla d'Ankara el juliol de1402 i va identificar a Baiazet I al camp de batalla. Després de la victòria, Tamerlà li va retornar l'emirat incloent les viles que el seu pare havia cedit als otomans. En laguerra civil per la successió otomana va donar suport al seu nebot (fill de la seva germana)Mehmed II. El1411 l'emir deKaraman va ocupar l'emirat però el1414 li fou retornat per Mehmed II que després de derrotar els seus germans va derrotar Karaman. A la mort de Mehmed II va donar suport al germà de Murat, Kuçuk Mustafà i quan aquest fou derrotat les relacions amb el sultà otomà Murat II van esdevenir tenses breument però després es van fer amics. Ja molt vell i sense hereus el1428 va deixar l'emirat per testament al soldà otomàMurat II, amb la qual cosa el beilicat deixà d'existir com a tal.

• Beilicats d'Anatòlia
• Companyia Catalana d'Orient

• (turc)Germiyabogullari Beyligi
• Claude Cahen,L'origen des Germiyan, 1951

• Beilicats d'Anatòlia

• Articles sense referències
• Articles de geografia política sense foto
• Articles mancats de coordenades
• Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció