Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Germans de Limburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGermans de Limburg
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Components
Jean de Limbourg (segleXIV - 1416(Gregorià)).Il·luminador

Herman de Limbourg (segleXIV - 1416(Gregorià)).Il·luminador

Pol de Limbourg (Nimega, dècada del 1380 - 1416).Il·luminadorModifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de germansModifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació dels membrespintorModifica el valor a Wikidata
Activitat1402Modifica el valor a Wikidata –  1416Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorJoan I de Berry
Felip l'ArditModifica el valor a Wikidata
MovimentGòtic internacionalModifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Musicbrainz: cb320090-955c-4de2-b16f-8131217c1c23Modifica el valor a Wikidata

Elsgermans de Limburg (Herman, Paul i Johan) foren pintors delsPaïsos Baixos delRenaixement, actius alsegle xv a la ciutat deNimega. Foren els creadors delmanuscrit il·luminat medieval més ric de tots els temps,Les molt riques hores del duc de Berry, exemple màxim de l'"estil internacional" en la pintura centreeuropea de l'últim terç delsegle xiv i del primer terç del segle xv.

Nissaga

[modifica]

Els Limburg eren una família d'artesans delcomtat de Gueldre a lesDisset Províncies, dedicada a la creació d'emblemes heràldics per aelms,banderes iestendards.

L'avi, anomenat Johannes de Lymborgh, probablement provenia deLimburg, la capital delducat de Limburg. El seu fill Arnold fou un ebenista que treballà en la cort ducal. Vers el1385 es casà amb Mechteld Maelwael, filla d'una família de pintors heràldics. El seu cunyat,Jan Maelwael, havia treballat aDijon (França) per al duc deBorgonya,Felip IIl'Agosarat, i fou un dels artistes millor pagats en la França d'aquella època.

Hermann (1385) fou el fill gran d'Arnold i Mechteld; el seguien Paul (1386 o1387) i Johan1388. Tenien germans més joves, Rurger i Arnold, i una germana, Greta.

La tasca

[modifica]

Els germans Limburg realitzaren revolucionaris manuscrits amb el seu estil gòtic internacional d'orfebres elegants miniaturistes, paisatges, retaules religiosos i escenes nocturnes que influïren decisivament i continuaren inspirant artistes diversos durant segles. Peter Roefols va dir en el diariThe Times:

«Els Limburg destaquen en el detall gràfic i atmosfèric.»

En haver-se format aParís, fou Felip II l'Agosarat qui els encarregà unaBíblia moralitzada (1402-1406), un manuscrit il·luminat de la Bíblia. Quan el 1404 el duc Felip morí, els germans ja havien completat els tres primers llibres, que incloïen 384 miniatures. El germà de Felip,Jean de França, duc deBerry, es convertí en el nou mecenes dels Limburg. Els encàrrecs que realitzaren sota el seu padrinatge els feren famosos, i entraren a formar part del cercle íntim de la cort.

Segrest a Brussel·les

[modifica]

A finals del1399, en tornar d'una visita a Nimega, i a causa de la guerra, foren capturats aBrussel·les. La seva mare no va poder pagar el rescat de 55 escuts d'or. El gremi local d'orfebres començà a recollir diners; però, finalment, Felip II de Borgonya, pagà el rescat com a present per a l'oncle dels tres germans, que era el seu pintor; els dos joves foren alliberats el maig de1400.

Obres famoses

[modifica]

Una de les seves obres més valorades fouEl llibre d'hores del duc de Berry (1404-1409), que incloïa 172 miniatures, moltes d'aquestes inspirades en temes poc convencionals. La seva millor obra,Les molt riques hores del duc de Berry (1412-1416), és el manuscrit medieval més famós i millor il·lustrat servat fins avui. Els germans Limburg hi treballaren fins a la seva mort, que fou causada possiblement per la pesta o en la defensa deBourges, ciutat on es trobaven treballant -els tres moriren abans de complir els 30 anys, en la primera meitat del 1416.

Malgrat restar incomplet, el manuscrit conté un centenar de miniatures, i destaca especialment per les dotze il·lustracions dels mesos de l'any, que descriuen les vides delsgrangers,pastors,camperols i nobles, així com paisatges i històries bíbliques.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Rob Dückers and Pieter Roelofs (eds.),The brothers van Limburg. Exhibition catalogue, Ludion, Nijmegen 2005.ISBN 90-5544-576-2.
  • Husband, Timothy B.,The Art of Illumination: The Limbourg Brothers and the Belles Heures of Jean de France, Duc de Berry. The Metropolitan Museum of Art/Yale University Press, 2008.ISBN 978-0-300-13671-5.
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Germans_de_Limburg&oldid=33177342»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp