Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Gerd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGerd
Rubus idaeusModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font degerd,fulla de gerd vermell,oli de llavors de gerds isuc de gerdsModifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitmóraModifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereRubus
EspècieRubus idaeusModifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Rubus buschii (Rozanova) Grossh,Rubus idaeus var. vulgatus Arrh,Rubus vulgatus var. buschii (Rozanova).

Elgerd,gerdó,gerdonera,cordonera oru enalguerés[1] (Rubus idaeus) és un arbust de la família de lesrosàcies.[2] Però el "gerd" també és uncolor que correspon al color dels gerds.

Distribució

[modifica]

Procedent del nord d'Àsia i d'Europa oriental (excepte en zones moltseptentrionals), aCatalunya el gerd creix alPirineu, alPrepirineu i en alguns llocs de laserralada Prelitoral, però esdevé rar al sud delMontseny.

Aquesta planta no es troba alPaís Valencià ni a lesIlles.[3] És una planta oportunista i molt fàcil de cultivar, ja que té una gran capacitat de reproducció i una gran resistència.

Etimologia

[modifica]

Es creu que es va descobrir al montIda aGrècia, aleshores elsromans la van batejar d'aquesta manera:Rubus idaeus.

  • Rubus ve delllatíruber que significa ‘vermell’, pel color dels seus fruits.
  • Idaeus significa ‘del mont Ida’ (pel seu lloc de descobriment).

Elgerd,gerdó omora roja és el fruit de lagerdera,gerdoner(a),planta dels gerds oromeguera sense punxes ocordonera.[cal citació]

Descripció morfològica

[modifica]

El gerd es descriu com unarbustcaducifoli proveït d'unatijaperenne curta i subterrània (orizoma), en el qual es formen anualment una sèrie de canyes o rebrots. El gerd fa entre 1 i 2 metres d'alçada[3] i presenta tiges llenyoses arrodonides i amb branques penjants proveïdesd'espines primes i rectes poc resistents. Les fulles sónpinnades, amb 3, 5 o 7folíols verds a l'anvers i blanquinoses i peludes pel revers. Els folíols són totssèssils o gairebé, excepte el de l'extrem, que tépecíol.[3][4]

Les flors són blanques,hermafrodites iautofèrtils en la majoria de les varietats. Lacorol·la està formada per 5pètals poc vistosos i elcalze és persistent i format per 5sèpals.Presenta nombrososestams lliures i té diversosovaris, però només unòvul fèrtil, de manera que cada ovari originarà una petitadrupa.

El fruit és un agregat de diverses drupes (polidrupa) anomenatgerd, de color vermell no brillant ipilós, que madura a l'estiu otardor.

El gerd és molt semblant a lamora de l'esbarzer, però se'n diferencia perquè conserva el seu color vermell en la maduresa, mentre que les mores dels esbarzers es tornen negres en el seu estat madur.

Ecologia

[modifica]

El gerd viu sobretot en marges de terra de camins, clarianes de bosc i terreny silícic rocallós.[4] En climes atlàntics tendirà a créixer en zones baixes mentre que en climes càlids ho farà en zones més elevades.

Farmacologia

[modifica]

Part utilitzada

[modifica]

Els seusprincipis actius es troben tant en les fulles com en el fruit o les llavors.

Composició química

[modifica]

Els fruits contenen d'1-2% d'àcids orgànics, dels quals un 90% ésàcid cítric. A més a més, en aquests hi havitamina C, diversos sucres ipectina. Les llavors contenen un 24% d'oli essencial i les fullesflavonoides, principalmentglucòsids dekempferol itanins com elsel·lagitanins, els compostos defenol de les fulles que, com és sabut, tenen funcióantioxidant i oscil·len entre 4,8 i 12,0 mg d'equivalents d'àcid gàl·lic.

S'ha caracteritzat per un nombre considerable d'antocianines, entre les quals s'ha de destacar cianidin-3-soforòsid, cianidin-3-(2(G)-glucosilrutinòsid), cianidin-3-sambubiòsid, cianidin-3-rutinòsid i cianidin-3-xilosilrutinòsid.

Usos medicinals

[modifica]

A més de ser comestible, del fruit s'obté unxaropoficinal moltperfumat, colorants i modificadors del sabor.Tradicionalment les fulles s'han utilitzat com a relaxantuterí, com aestimulant i eninfusió, per al tractament dediarrees i altres trastornsgastrointestinals.S'ha utilitzat també en aquesta forma per a l'alleugeriment simptomàtic dels constipats i a Europa també per a facilitar els parts.

Accions farmacològiques

[modifica]

Toxicitat

[modifica]

Les fulles, a causa del seu contingut en tanins, poden produir molèsties gàstriques en persones predisposades.

Gastronomia

[modifica]
Postres de gerds amb formatge fresc i mel

El gerd és un bon fruit comestible, una mica més àcid que lamaduixa, però amb un gust propi molt característic i intens. S'utilitza sovint enpastisseria.

És l'ingredient principal d'una de lesmelmelades més populars.

Color gerd

[modifica]
Infotaula de colorGerd

Coordenades de color
Triplet hexadecimal#E30B5C
RGB (r,g,b)(227, 11, 92)
CMYK (c,m,y,k)(0, 95, 60, 11)
HSV (h,s,v)(337°, 95%, 89%)

El color gerd és uncolor de la gamma delsroigs que correspon al color dels gerds. El primer cop que s'usà el termeraspberry per definir un color enanglès fou en1892,[5] i ha estat usat en les banderes i uniformes delscosacs.[6] Apareix al títol de la cançóRaspberry beret dePrince.[7]

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Detall de fruits
    Detall de fruits
  • Detall de fulles
    Detall de fulles
  • Detall de flors
    Detall de flors
  • Detall de fruit
    Detall de fruit
  • Gerds
    Gerds

Referències

[modifica]
  1. Sanna i Useri, Josep.Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 962.ISBN 84-7129-391-9. 
  2. «Rubus idaeus L.». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2021-01-22. [Consulta: 21 agost 2019].
  3. 3,03,13,2de Bolòs, Oriol [et al.]..Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993.ISBN 84-7306-400-3. 
  4. 4,04,1DURAN, M., MORGUÍ, M., SALLÉS, M.Viure de la natura Barcelona, 1987. Ed. KapelISBN 84-85952-68-5
  5. Maerz and Paul.A Dictionary of Color. McGraw-Hill, 1930, p. 202. 
  6. Spring, Laurence.The Cossacks 1799-1815 (Warrior) (en anglès). Osprey Publishing, 2003, p. 20.ISBN 1-84176-464-7. 
  7. Wete, Brad. «Prince's 20 Biggest Billboard Hits» (en anglès). Billboard, 24-06-2013. [Consulta: 3 juliol 2016].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques

Viccionari

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gerd&oldid=34086007»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp