Rubus buschii (Rozanova) Grossh,Rubus idaeus var. vulgatus Arrh,Rubus vulgatus var. buschii (Rozanova).
Elgerd,gerdó,gerdonera,cordonera oru enalguerés[1] (Rubus idaeus) és un arbust de la família de lesrosàcies.[2] Però el "gerd" també és uncolor que correspon al color dels gerds.
Aquesta planta no es troba alPaís Valencià ni a lesIlles.[3] És una planta oportunista i molt fàcil de cultivar, ja que té una gran capacitat de reproducció i una gran resistència.
El gerd es descriu com unarbustcaducifoli proveït d'unatijaperenne curta i subterrània (orizoma), en el qual es formen anualment una sèrie de canyes o rebrots. El gerd fa entre 1 i 2 metres d'alçada[3] i presenta tiges llenyoses arrodonides i amb branques penjants proveïdesd'espines primes i rectes poc resistents. Les fulles sónpinnades, amb 3, 5 o 7folíols verds a l'anvers i blanquinoses i peludes pel revers. Els folíols són totssèssils o gairebé, excepte el de l'extrem, que tépecíol.[3][4]
Les flors són blanques,hermafrodites iautofèrtils en la majoria de les varietats. Lacorol·la està formada per 5pètals poc vistosos i elcalze és persistent i format per 5sèpals.Presenta nombrososestams lliures i té diversosovaris, però només unòvul fèrtil, de manera que cada ovari originarà una petitadrupa.
El fruit és un agregat de diverses drupes (polidrupa) anomenatgerd, de color vermell no brillant ipilós, que madura a l'estiu otardor.
El gerd és molt semblant a lamora de l'esbarzer, però se'n diferencia perquè conserva el seu color vermell en la maduresa, mentre que les mores dels esbarzers es tornen negres en el seu estat madur.
El gerd viu sobretot en marges de terra de camins, clarianes de bosc i terreny silícic rocallós.[4] En climes atlàntics tendirà a créixer en zones baixes mentre que en climes càlids ho farà en zones més elevades.
S'ha caracteritzat per un nombre considerable d'antocianines, entre les quals s'ha de destacar cianidin-3-soforòsid, cianidin-3-(2(G)-glucosilrutinòsid), cianidin-3-sambubiòsid, cianidin-3-rutinòsid i cianidin-3-xilosilrutinòsid.
A més de ser comestible, del fruit s'obté unxaropoficinal moltperfumat, colorants i modificadors del sabor.Tradicionalment les fulles s'han utilitzat com a relaxantuterí, com aestimulant i eninfusió, per al tractament dediarrees i altres trastornsgastrointestinals.S'ha utilitzat també en aquesta forma per a l'alleugeriment simptomàtic dels constipats i a Europa també per a facilitar els parts.
El gerd és un bon fruit comestible, una mica més àcid que lamaduixa, però amb un gust propi molt característic i intens. S'utilitza sovint enpastisseria.
És l'ingredient principal d'una de lesmelmelades més populars.
El color gerd és uncolor de la gamma delsroigs que correspon al color dels gerds. El primer cop que s'usà el termeraspberry per definir un color enanglès fou en1892,[5] i ha estat usat en les banderes i uniformes delscosacs.[6] Apareix al títol de la cançóRaspberry beret dePrince.[7]
.svg){kind=icon}
.jpg)
