Gershwin era d'ascendènciajuevaucraïnesa ilituana. El seu avi, Jakov Gershowitz, va néixer aOdessa i va exercir durant 25 anys com a mecànic per a l'Exèrcit Imperial rus per obtenir el dret de viatge i residència gratuïts com a jueu; finalment retirant-se a prop deSant Petersburg. El seu fill adolescent, Moishe Gershowitz, va treballar com a tallador decuir per a sabates de dona. Moishe Gershowitz va conèixer i es va enamorar de Roza Bruskina, la filla adolescent d'unadober de pells deVílnius.[1] Ella i la seva família es van mudar a Nova York l'hivern de1891 a causa del creixent sentiment anti-jueu a Rússia, canviant el seu primer nom a Rose. Moishe, davant del servei militar obligatori si romania a Rússia, es va traslladar a Amèrica tan aviat com s'ho permeté després d'estalviar uns diners i amb la desaprovació de la seva família.[1] Un cop aNova York, va canviar el seu nom per Morris. Gershowitz va viure amb un oncle matern a Brooklyn, treballant com a encarregat en una fàbrica de sabates per a dones. Es va casar amb Rose el 21 de juliol de 1895 i Gershowitz aviat va americanitzar el seu cognom a Gershwine (inicialment acabat amb la lletra "e"), cosa habitual entre els immigrants russos.[2][3][4] El seu primer fill, Ira Gershwin, va néixer el 6 de desembre de 1896, després de la qual cosa la família es va traslladar a l'avinguda Snediker de Brooklyn.
El 26 de setembre de 1898, George va néixer com a segon fill de Morris i Rose Bruskin Gershwine al seu apartament de la segona planta del 242 de l'Avinguda Snediker de Brooklyn. Era el segon de quatre fills. El seu certificat de naixement l'identifica com a Jacob Gershwine, amb el cognom pronunciat “Gersh-vin” entre la comunitat d'immigrants russa i jueva. Només tenia un nom, en contra de la pràctica nord-americana de donar als nens dos noms. Va rebre el nom del seu avi. Aviat es va fer conegut com a George i va canviar l'ortografia del seu cognom a "Gershwin" al voltant del temps en què es va convertir en músic professional; altres membres de la família van seguir l'exemple del canvi de cognom.[5] Després d'Ira i George, van néixer a la família un altre noi Arthur Gershwin (1900–1981) i una noia Frances Gershwin (1906–1999).
George va viure una vida infantil habitual als nens dels barris de Nova York: córrer amb els seus amics de la infantesa, patinar i fer malifetes pels carrers. Fins al 1908, no manifestava vocació artística com els seus germans i no li importava gens la música.[3] Quan als deu anys, es va sentir intrigat en escoltar el recital de violí del seu company d'escola Maxie Rosenzweig.[6] El so i la manera de tocar del company el van captivar i es van fer amics.[1]
El1910 la família Gershowitz va adquirir unpiano per a les lliçons musicals del seu germà gran Ira, però per a la sorpresa dels seus pares i el relleu d'Ira, va ser George qui va passar més temps tocant-lo.[7]
Tot i que la seva germana petita Frances va ser la primera de la família a guanyar-se la vida amb els seus talents musicals, es va casar jove i es va dedicar a ser mare i mestressa de casa, i va renunciar a qualsevol moment seriós als esforços musicals. Després d'haver abandonat la seva carrera d'interpretació, va establir la pintura com a sortida creativa, que també havia estat un hobby que George va cultivar breument. Arthur Gershwin va seguir els camins de George i Ira, convertint-se també en compositor de cançons, musicals i obres de piano curtes.
Amb un cert grau de frustració, George va intentar assedegar la seva ànsia per aprendre amb diversos professors de piano durant uns dos anys (cap al 1911) abans de ser finalment introduït a Charles Hambitzer per Jack Miller (cap a 1913), el pianista de l'Orquestra Simfònica de Beethoven. Fins a la seva mort el 1918, Hambitzer va seguir sent el mentor musical de Gershwin i li va ensenyar la tècnica convencional del piano, el va introduir a la música de la tradició clàssica europea i el va encoratjar a assistir a concerts orquestrals simfònics. (Quan tornava a casa després d'un concert, el jove Gershwin intentava reproduir al piano la música que havia escoltat)[8]
La targeta de registre George Gershwin, indica que va treballar com a actor i compositor a la ciutat de Nova York. La finalitat era de reclutament per a les forces militars estatunidenques per a laGran Guerra. Hom poden llegir dues companyies per a les quals treballava en George entre 1917 i 1919: Nora Bayes Theatrical Co. i T13 Harris-Pub Co.
Abandonà en 1914 els estudis de comerç que la família li havia forçat a cursar per desconfiança amb la carrera musical del fill,[1] per tal de treballar en una editorial de música com a
"plugger" o demostrador de cançons. El seu patró era Jerome H. Remick and Company, una empresa editorial amb seu a Detroit amb una sucursal alTin Pan Alley de la ciutat de Nova York i en guanyava 15 dòlars a la setmana.
La seva primera cançó publicada va ser "When You Want 'Em, You Can't Get' Em, When You got got em, You Don't Want 'Em" el 1916 quan Gershwin només tenia 17 anys. Li va permetre guanyar 50 cèntims.[9]
El 1916, Gershwin va començar a treballar per a la companyiaAeolian Company i per Standard Music Rolls a Nova York, enregistrant i arranjant. Va produir desenes, per no dir centenars, derotlles amb noms propis i assumits (els pseudònims atribuïts a Gershwin inclouen Fred Murtha i Bert Wynn). També va gravar rodets de composicions pròpies per apianos de reproducció automàtica deDuo-Art iWelte-Mignon (inventor de la pianola). A més de gravar rodets de piano, Gershwin va fer una breu incursió alVodevil, acompanyant al piano amb Nora Bayes i Louise Dresser.[10] La seva novetat d'estilragtime de 1917, "Rialto Ripples", va ser un èxit comercial.[9]
Al Jolson interpreta "Swanee", enregistrament de la cançó homònima composta per George Gershwin i Irving Caesar el 1919. Al Jolson va aconseguir un gran èxit en cantar-la el 1920.
El1919 va marcar el seu primer gran èxit nacional amb la seva cançó, "Swanee", amb paraules d'Irving Caesar.Al Jolson, un famós cantant de Broadway d'aquella època, va sentir Gershwin interpretar "Swanee" en una festa i va decidir cantar-lo en un dels seus espectacles.[9]
A finals dels anys 1910, Gershwin va conèixer el compositor i director musical William Daly. Els dos van col·laborar en els musicals de Broadway "Piccadilly to Broadway "(1920) i "For Goodness 'Sake" (1922), i van compondre conjuntament la partitura de "Our Nell" (1923). Aquest va ser el començament d'una llarga amistat. Daly era un freqüent l'arranjador, orquestrador i director d'orquestra de la música de Gershwin, i Gershwin es dirigia periòdicament a ell per obtenir consells musicals.[11]
El1924, George i Ira van col·laborar en la comèdia musicalLady Be Good, que ja incloïa ritmes de jazz en les cançons "Fascinating Rhythm" i "The Man I Love." Va ser seguida deOh, Kay! (1926);Funny Face (1927);Strike Up the Band (1927 i1930);Girl Crazy (1930), que inclou la peça "I Got Rhythm"; iOf Thee I Sing (1931), la primera comèdia musical que va obtenir unPremi Pulitzer. El mateix any, Gershwin va compondre la primera obra per a concert,Rhapsody in Blue per a piano i orquestra, que va ser estrenada per la banda dePaul Whiteman a Nova York. Aquesta és possiblement la seua obra més difosa.
Gershwin va fer una breu estada aParís on va compondreUn americà a París (An American in Paris). Aquesta obra va rebre crítiques contradictòries. Encara que va admirar molt la música francesa i en va rebre la seua influència, va romandre fidel al seu estil netament americà.
Era una persona generosa, càlida i amical, però també una mica vanitós i egoista. El seu amic i concertista de pianoOscar Levant va preguntar-li una vegada: "George, si nasqueres de nou, tornaries a enamorar-te de tu mateix una altra vegada?"
A principis de l'any 1937, Gershwin va començar a patirmigranyes i una impressió recurrent d'estar olorantcautxú cremat; havia desenvolupat untumor cerebral. Va morir aHollywood, on estava traballant en la música de 'Goldwyn Follies', l'11 de juliol de 1937, a la sala d'operacions, mentre l'estaven operant del tumor cerebral. Només tenia 38 anys.
Gershwin va mantenir una relació amorosa durant 10 anys amb la compositoraKay Swift, sobre l'obra de la qual va influir notablement. El títol de la comèdia musical 'Oh, Kay' és un homenatge a la compositora. Després de la mort de Gershwin, Swift va arranjar algunes de les seues composicions i va col·laborar amb el seu germà Ira en diversos projectes. Gershwin també va tenir una relació amb l'actriu francesaSimone Simon.
Mausoleu d'en George Gershwin en el Cementeri de Westchester Hills.
Gershwin va morir sense deixar testament, i tots els seus drets van ser heretats per sa mare. Està enterrat al cementeri de Westchester Hills Cemetery, aHastings-on-Hudson, Nova York. La música de Gershwin continua produint significatives regalies. Els drets d'autor de les seues obres expiren l'any 2007 a laUnió Europea i entre 2019 i 2027 alsEstats Units d'Amèrica.
Gershwin va rebre una forta influència de la música francesa de les primeries del segle xx. En conèixerMaurice Ravel va pregar-li que l'acceptara com alumne de composició. Ravel li va contestar:Per què voleu ser un mal Ravel quan podeu ser el millor Gershwin? Ravel ja s'havia declarat impressionat pel geni de Gershwin, declarant,Personalment trobe el jazz molt interessant: els ritmes, la manera de manipular les melodies, les mateixes melodies... He escoltat les obres de Gershwin i les trobe captivadores. La tècnica orquestral de Gershwin recorda a Ravel, mentre que els dos concerts per a piano de Ravel evidencien la influència de Gershwin. També Gershwin va demanar lliçons aÍgor Stravinski, però quan aquest va assabentar-se dels diners que Gershwin havia guanyat li va replicar:I no podria vostè donar-me lliçons de com ho ha aconseguit?
Les ensenyances que va rebre del professor de composicióJoseph Schillinger van proveir-lo de mètode per a la composició simfònica. Després de l'èxit pòstum de l'òperaPorgy and Bess, Schillinger va reivindicar que havia tingut una directa i important influència en la supervisió de la composició de l'òpera; no obstant, Ira va negar absolutament que el seu germà hi haguera rebut cap tipus d'assistència. En un estudi de l'alumne de SchillingerVernon Duke es fa palès que si bé Gershwin va demanar a Schillinger la supervisió de moltes de les seues obres,Porgy no sembla trobar-se entre aquestes. Malgrat tot, la influència indirecta de Schillinger, com a professor de Gershwin es fa palesa en l'orquestració de l'òpera, encara que també hi ha passatges que probablement el mestre no hauria aprovat.
Potser la principal aportació de Gershwin haja estat la introducció del jazz en la música de concert.
An American in Paris, un musical presentat a Broadway entre abril del 2015 i octubre del 2016
Pel·lícules per a les quals Gershwin va escriure partitures originals
Delicious (1931), una versió inicial de laSecond Rhapsody i una altra seqüència musical utilitzades en aquesta pel·lícula; la resta va ser rebutjada per l'estudi
Shall We Dance (1937), partitura orquestral original de Gershwin, sense gravacions disponibles en estèreo modern; algunes seccions mai no han estat enregistrades (Nominada a l'Oscar a la millor cançó original: They Can't Take That Away from Me)
