La gensCalpúrnia, enllatí:Calpurnia(singular) iCalpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origenplebeu, tot i que es deien descendents deCalpus el tercer dels quatre fills del reiNuma Pompili. No es mencionen abans de laPrimera Guerra Púnica. El primer cònsol de la família va serGai Calpurni Pisó l'any180 aC, però després molts membres de la família van exercir el càrrec i elsPisons van convertir-se en una de les famílies principals deRoma. Dues lleis importants, laLex Calpurnia de Repetundis del 149 aC i lalex Acilia Calpurnia del 67 aC són degudes a membres d'aquestagens.

Els Calpurni es declaraven descendents de Calpus, el fill deNuma Pompili, el segonrei de Roma, i en conseqüència ens trobem amb el cap de Numa en algunes de les monedes fetes encunyar per aquesta gens.^[1][2][3][4]

Els principalspraenomen que van emprar preferentment a lagens Calpúrnia van ser:Lucius («il·luminat»),Gaius («el qui gaudeix»),Marcus (relacionat amb el nom del déuMart), iGnaeus («nascut amb una marca distintiva»).^[5][6]

Elscognomina que van portar en temps de larepública són:Bestia,Bibulus,Flamma iPiso

Pisó va ser la branca més important de la gens Calpúrnia. Es tracta d'un cognom que deriva de l'antic verbpisere opinsere relacionat amb l'activitat de lamolta del gra. Va ser una branca que es va originar durant laSegona Guerra Púnica i no es tenen més dades sobre com va sorgir, però van arribar a fer-se cèlebres i al segle I eren la família més important després de la família de l'emperador. Molts dels Pisons van portar aquest cognom tot sol, però altres van afegir un segon cognom oagnomina: elsCaesoninus (Cesoní) i elsFrugi.^[7]

Per informació sobre les abreviacions: c. n. f. vegeu:filiació.

• Marcus Calpurnius Flamma,tribunus militum el 258 aC, durant laPrimera Guerra Púnica, va dirigir una missió per alliberar l'exèrcit del cònsolAule Atili Calatí.^[8]

• Gaius Calpurnius C. f. Piso, pretor el 211 aC.^[9]
• Gaius Calpurnius C. f. C. n. Piso, cònsol el 180 aC, va obtenir untriomf sobre elsLusitans i elsCeltibers.
• Lucius Calpurnius (C. f. C. n.) Piso, enviat d'ambaixador aSició, ciutat de la provínciaAcaia el 198 aC.^[10]
• Lucius Calpurnius C. f. C. n. Piso Caesoninus, originari de lagens Cesònia i adoptat pelsCalpurnii; cònsol el 148 aC.
• Lucius Calpurnius L. f. C. n. Piso Caesoninus, cònsol el 112 aC.
• Lucius Calpurnius L. f. L. n. Piso Caesoninus, va manufacturar armes durant laguerra social (91–88 aC).^[11]
• Lucius Calpurnius L. f. L. n. Piso Caesoninus, cònsol el 58 aC, sogre deJuli Cèsar.^[12]
• Calpurnia L. f. L. n., segona esposa deJuli Cèsar.^[13]
• Lucius Calpurnius L. f. L. n. Piso Caesoninus, cònsol l'any 15 aC.^[14]
• Lucius Calpurnius L. f. L. n. Piso Caesoninus, fill gran del cònsol de l'any 15 aC.^[15]
• Lucius Calpurnius L. f. C. n. Piso Frugi, cònsol el 133 aC, impulsor de laLex Calpurnia de Repetundis.^[16]
• Lucius Calpurnius L. f. L. n. Piso Frugi, pretor a laHispània Ulterior el 112 aC.
• Lucius Calpurnius L. f. L. n. Piso Frugi, pretor el 74 aC, qui va frustrar alguns plans del seu col·legaVerres.^[17]
• Gaius Calpurnius L. f. L. n. Piso Frugi,qüestor el 58 aC, casat ambTul·liola, filla deCiceró.
• Gnaeus Calpurnius Piso, cònsol el 139 aC.^[18]
• Quintus Calpurnius Piso, cònsol el 135 aC, enviat a conquerirNumantia, però en lloc d'atacar la ciutat va saquejarPallantia.^[19][20][21]
• Calpurnius Piso, pretor el 135 aC, derrotat en laPrimera Guerra Servil.^[22]
• Calpurnius Piso, va lluitar contra elstracis cap al 104 aC.^[23]
• Gaius Calpurnius, cònsol el 67 aC.^[24]
• Gnaeus Calpurnius Piso,llegat deGneu Pompeu Magne durant laguerra contra els pirates i laGuerra contra Mitridates.
• Gnaeus Calpurnius Piso, un dels conspiradors deCatilina, propretor aHispània Citerior el 65 aC.
• Marcus Pupius Piso, originalment Calpurnii, va ser adoptat per Marcus Pupius.^[25]
• Marcus Piso, pretor el 44 aC, contrari aMarc Antoni, motiu pel qual va ser lloat per Ciceró.^[26]
• Gnaeus Calpurnius Cn. f. Cn. n. Piso, del partit dePompeu, deBrut iCassius; posteriorment perdonat i nomenat cònsol el 23 aC.^[27]
• Gnaeus Calpurnius Cn. f. Cn. n. Piso, cònsol l'any 7 aC, acusat de matarGermànic Cèsar.
• Lucius Calpunius Piso, cònsol de l'any 1.^[28]
• Lucius Calpurnius Piso, acusat d'atemptar contra la vida deTiberi l'any 24.
• Lucius Calpurnius Piso, pretor aHispània Citerior l'any 25.^[29]
• Lucius Calpurnius Cn. f. Cn. n. Piso, cònsol l'any 27.
• Marcus Calpurnius Cn. f. Cn. n. Piso, el jove, fill del cònsol de l'any 7 aC, acusat juntament amb el seu pare i el seu germà Gneu de la mort de Germànic Cèsar, però perdonats per Tiberi.^[30]
• Gaius Calpurnius Piso, cònsol de l'any 41 sota l'emperadorClaudi, acusat dela conspiració contraNeró l'any 65.
• Lucius Calpurnius Piso L. f. Cn. n. Piso, cònsol l'any 57 sota l'emperadorNeró.
• Lucius Calpurnius Piso Licinianus, nomenat hereu per l'emperadorGalba i assassinat per ordre deMarc Salvi Otó l'any 69.
• Calpurnius C. f. Piso Galerianus, fill del cònsol de l'any 41, va ser assassinat perLicini Mucià, elprefecte deVespasià.^[31]
• Gaius Calpurnius Piso, cònsol l'any 111.
• Calpurnius Piso, cònsol l'any 175, sota l'emperadorCommode.^[32]
• Lucius Calpurnius Piso Frugi, usurpador mencionat a laHistòria Augusta.

• Lucius Calpurnius Bestia, cònsol l'any 111 aC, va dirigir laguerra de Jugurta, al començament amb gran vigor, però en rebre un suborn va arribar a un tractat de pau.^[33]
• Calpúrnia, esposa dePubli Antisti i mare d'Antístia i sogra deGneu Pompeu Magne.^[34]
• Lucius Calpurnius Bestia, tribú de la plebs l'any 62 aC, un dels conspiradors deCatilina.^[35]
• Lucius Calpurnius Bestia, potser el mateix home que va ser tribú de la plebs el 62, mencionat com a candidat a cònsol l'any 57 aC però sense aconseguir-ho.

• Marcus Calpurnius Bibulus, cònsol l'any 59 aC, contrari aJuli Cèsar i partidari deGneu Pompeu Magne durant la guerra civil.^[36]
• Calpurnius Bibulus, nom de dos fills de l'anterior, elpraenomina dels quals es desconeix. Van morir a mans dels soldats d'Aule Gabini a Egipte, l'any 50 aC.^[37][38]
• Lucius Calpurnius Bibulus, fill adoptiu deBrut, va ser perdonat perMarc Antoni i nomenat governador deSíria perAugust.

• Calpurnius, el portador de l'estendard de la primera legió, destinada aGermània en temps deTiberi l'any 14. Va evitar que els soldats deGermànic Cèsar morissin en mans deMunatius Plancus, l'enviat del senat romà.^[39]
• Calpurnius Salvianus, va acusarSextus Marius l'any 25, però Tiberi va rebutjar l'acusació i va ser expulsat pels membres del senat.^[40]
• Calpúrnia, concubina de l'emperadorClaudi, enviada perNarcís a informar l'emperador del matrimoni entreValèria Messal·lina iGai Sili.^[41]
• Calpúrnia, dona de classe alta, exiliada per la gelosia d'Agrippina, l'esposa de Claudi, però va tornar després de la mort d'aquesta reclamada perNeró.^[42]
• Calpurni Fabat, uncavaller romà acusat de diversos crims durant el regnat deNeró. Va ser l'avi de Calpúrnia, la tercera esposa de Plini el jove.^[43]
• Calpúrnia, la tercera esposa dePlini el Jove.^[44]
• Calpurnius Asprenas, nomenat governador deGalàcia i dePamfília per l'emperadorGalba; va induir els partidaris deNeró, caigut en desgràcia, a matar-lo.^[45]
• Calpurnius Crassus, exiliat aTarentumper conspirar contra l'emperadorNerva i mort per promoure una segona conspiració contraTrajà.^[46][47]
• Calpurni Flac, retòric contemporani d'Hadrià.^[48][49]
• Titus Calpurnius Siculus, poeta, probablement de la segona meitat del segle iii.

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Gens Calpúrnia

• Gens Calpúrnia

• Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats