La gensCalpúrnia, enllatí:Calpurnia(singular) iCalpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origenplebeu, tot i que es deien descendents deCalpus el tercer dels quatre fills del reiNuma Pompili. No es mencionen abans de laPrimera Guerra Púnica. El primer cònsol de la família va serGai Calpurni Pisó l'any180 aC, però després molts membres de la família van exercir el càrrec i elsPisons van convertir-se en una de les famílies principals deRoma. Dues lleis importants, laLex Calpurnia de Repetundis del 149 aC i lalex Acilia Calpurnia del 67 aC són degudes a membres d'aquestagens.
Els Calpurni es declaraven descendents de Calpus, el fill deNuma Pompili, el segonrei de Roma, i en conseqüència ens trobem amb el cap de Numa en algunes de les monedes fetes encunyar per aquesta gens.[1][2][3][4]
Els principalspraenomen que van emprar preferentment a lagens Calpúrnia van ser:Lucius («il·luminat»),Gaius («el qui gaudeix»),Marcus (relacionat amb el nom del déuMart), iGnaeus («nascut amb una marca distintiva»).[5][6]
Pisó va ser la branca més important de la gens Calpúrnia. Es tracta d'un cognom que deriva de l'antic verbpisere opinsere relacionat amb l'activitat de lamolta del gra. Va ser una branca que es va originar durant laSegona Guerra Púnica i no es tenen més dades sobre com va sorgir, però van arribar a fer-se cèlebres i al segle I eren la família més important després de la família de l'emperador. Molts dels Pisons van portar aquest cognom tot sol, però altres van afegir un segon cognom oagnomina: elsCaesoninus (Cesoní) i elsFrugi.[7]
Marcus Calpurnius Cn. f. Cn. n. Piso, el jove, fill del cònsol de l'any 7 aC, acusat juntament amb el seu pare i el seu germà Gneu de la mort de Germànic Cèsar, però perdonats per Tiberi.[30]
Lucius Calpurnius Bestia, potser el mateix home que va ser tribú de la plebs el 62, mencionat com a candidat a cònsol l'any 57 aC però sense aconseguir-ho.
Calpurnius Bibulus, nom de dos fills de l'anterior, elpraenomina dels quals es desconeix. Van morir a mans dels soldats d'Aule Gabini a Egipte, l'any 50 aC.[37][38]
Calpurnius, el portador de l'estendard de la primera legió, destinada aGermània en temps deTiberi l'any 14. Va evitar que els soldats deGermànic Cèsar morissin en mans deMunatius Plancus, l'enviat del senat romà.[39]
Calpurnius Salvianus, va acusarSextus Marius l'any 25, però Tiberi va rebutjar l'acusació i va ser expulsat pels membres del senat.[40]
Calpúrnia, dona de classe alta, exiliada per la gelosia d'Agrippina, l'esposa de Claudi, però va tornar després de la mort d'aquesta reclamada perNeró.[42]
Calpurni Fabat, uncavaller romà acusat de diversos crims durant el regnat deNeró. Va ser l'avi de Calpúrnia, la tercera esposa de Plini el jove.[43]
Calpurnius Asprenas, nomenat governador deGalàcia i dePamfília per l'emperadorGalba; va induir els partidaris deNeró, caigut en desgràcia, a matar-lo.[45]
Calpurnius Crassus, exiliat aTarentumper conspirar contra l'emperadorNerva i mort per promoure una segona conspiració contraTrajà.[46][47]