Elcas genitiu és uncas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre elsubstantiu en genitiu i un altre substantiu. En un sentit més general, aquesta relació genitiva pot ser la de pertànyer a, ésser creat a partir de o derivat de. Aquesta relació se sol expressar per mitjà de la preposició «de» en català. El terme «cas possessiu» es refereix a un cas similar, però d'ús més restringit, al genitiu.
Varietats específiques de relacions genitives inclouen:
- origen ("homesde Barcelona")
- composició ("taulade fusta")
- part d'una massa ("un litrede llet")
- nombre d'objectes diferenciats ("tresdels amics")
- relació ("el germàde l'Enric")
- subjectivitat ("lameva anada")
- objectivitat ("la coronaciódel rei")
- descripció ("diade tristesa")
- possessió inalienable ("laseva vida")
- possessió alieniable ("els dinersde la meva mare")
Aquestes dues últimes són les que utilitzen més comunament el genitiu.
En algunes llengües, els noms en genitiu també concorden en cas amb els noms que acompanyen (és a dir, el substantiu que de complement del nom porta dues desinències: la del genitiu i la del cas del nom que modifica). Aquest fenomen rep el nom desuffixaufnahme.
Una forma en què es poden trobar genitius és lainclusió.
Moltes llengües posseeixen un cas genitiu, tals com ellituà,àrab,llatí,irlandès,georgià,grec,alemany,neerlandès,polonès,rus,finès osànscrit.
Elcatalà no és una llengua declinativa i, per tant, no té un cas genitiu pròpiament dit, però sí que es conserven formes genitives en els pronoms possessius:
Exemple:
- Meu/Mon =de mi
- Llur =d'ells
En aquest exemple, el pronom en negreta (forma genitiva) equival a la perífrasi "de + datiu", indicant la relació de possessió.
