Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Geneta aquàtica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGeneta aquàtica
Genetta piscivoraModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNgairebé amenaçadaModifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaViverridae
GènereGenetta
EspècieGenetta piscivoraModifica el valor a Wikidata
Allen, 1919
Nomenclatura
Sinònims
Osbornictis piscivoraAllen, 1919
Distribució
lang=Modifica el valor a Wikidata

Lageneta aquàtica (Genetta piscivora) és unmamífercarnívor del nord-est de laRepública Democràtica del Congo, relacionada amb lescivetes i els linsangs. L'estat de conservació d'aquesta geneta és deficient en dades, però es creu que es troba entre els carnívors africans més rars.[1]

Descripció

[modifica]

A diferència d'altresgenetes que tenen un pelatge cobert de taques i cues amb anells, la geneta aquàtica té un pelatge llis i de color òxid i una cua negre, amb taques blanques entre els ulls i al costat de la boca. El seu cos és allargat i les extremitats relativament curtes. Les seves potes són glabres, una adaptació per la captura de peixos. La longitud del cos és d'uns 45 centímetres, i la de la seva llarga cua és de 35 cm. El seu pes és d'uns 1,5 quilograms. Estant que només es coneix l'existència de 30 espècimens, i alguns dels quals no estan identificats per sexe, es fa difícil d'especular sobre la possibilitat d'un dimorfisme sexual.[2]

Les genetes aquàtiques tenen dents relativament petites i febles en comparació amb altres genetes de mida similar, amb unes molars poc desenvolupades. Els premolars són més grosses i més desenvolupades que les molars. Alguns han suggerit que les dents s'han modificat com a adaptació a les seves preses aquàtiques i relliscoses. El crani llarg es caracteritza per uns bulbs olfactoris relativament petit, el que indica un sentit poc desenvolupat de l'olfacte. Aquest sentit de l'olfacte subdesenvolupat, encaixa amb el fet de ser una espècie especialitzada en preses aquàtiques.[3][4]

Ecologia

[modifica]

Les genetes aquàtiques viuen a les selves equatorials del centre d'Àfrica. La seva àrea de distribució s'estén des de la riba nord-est delriu Congo a la fossa que s'estén a l'est i nord-est de laRepública Democràtica del Congo. No s'han confirmat registres de la presència d'aquesta espècie aUganda iBurundi.[3][4]

Es troba en selves equatorials denses, en general al llarg dels rierols, a alçades entre 460 i 1.500 metres. Alguns exemplars han estat ser capturats en boscos poblats principalment per arbres del gènereGilbertiodendron, i altres han estat capturats principalment prop de l'aigua o al llarg de les rieres.[5]

Com la majoria de membres de la sevafamília, és una espècie reservada i rarament vista, i se sap molt poc sobre el seu comportament a la natura. Porta una vida semi-aquàtica (en part a l'aigua) i és probable que sigui solitari inocturn. Malgrat la seva dieta i el seu nom, no és una bona nedadora.[5][2][4]

La seva dieta consisteix principalment enpeixos igranotes, als quals atrapa colpejant la superfície de l'aigua dels rierols, encara que de vegades s'alimenten detapioques, tubercles carregats d'aigua.[5][2][4]

Existeix poca informació sobre l'aparellament de les genetes aquàtiques. Semblen ser animals solitaris, per tant mascles i femelles probablement només s'ajunten per aparellar-se. Donat que es tracta d'una espècie única dins el gènere, es fa impossible especular sobre el sistema d'aparellament d'aquesta espècie, basant-se en el d'una altra espècie estretament relacionada.[5][4]

Atès que es tracta d'una de les espècies de vivèrrid més estranyes, es disposa de molt poca informació del cicle reproductiu d'aquesta espècie. Una femella capturada a la fi de desembre, tenia un embrió de quinze centímetres. Molts vivèrrids de l'Àfrica equatorial tenen temporades de reproducció que corresponen amb les estacions de pluges.

Actualment es desconeix completament el mètode de cria de la geneta aquàtica. No obstant això, la majoria de femelles de la família dels vivèrrids, són generalment les responsables de la cria dels seus cadells. Donat que aquesta espècie és aparentment solitària, no hi ha motius per pensar que el mascle s'implica en la cria dels joves. La majoria de vivèrrids neixen altricials, i són criats per la mare en un niu o un cau. Les femelles donen llet als joves i els van proveint aliment sòlid a mesura que van creixent.[2]

No s'ha observat cap jcomunicació entre genetes aquàtiques. Malgrat tot, com la majoria de mamífers, és probable que utilitzi una combinació de senyals visuals, auditives, tàctils i olfactives per comunicar-se amb altres individus de la mateixa espècie.[2][4]

Taxonomia i conservació

[modifica]

Aquesta espècies estava anteriorment ubicada en un gènere propi,Osbornictis. No obstant això, actualment s'ha consensuat que el gènereOsbornictis és el mateix que el gènereGenetta.[6]En alguns zones de la seva àrea de distribució és considerada com a espècie extremadament poc freqüent, mentre que a altres llocs és més comuna. La informació que es té d'aquesta espècie és molt feble, per tant és difícil de determinar el seu estat de conservació. Les selves equatorials en les que viu estan relativament inalterades. Això és a causa de la inaccessibilitat, la poca població humana, i un terra pobre pel cultiu. Les amenaces més grans d'aquestes àrees són la pèrdua d'hàbitat a causa de la mineria i la desforestació. A causa de la sevadependència dels peixos, les genetes aquàtiques poden ser vulnerables a l'acumulació de toxines i minerals als rius i rierols, com a resultat de les activitats mineres. Les genetes aquàtiques només viuen a les selves equatorials del Congo, per tant la conservació d'aquests ecosistemes és crítica per la seva supervivència.[7]

Referències

[modifica]
  1. .Genetta piscivora.UICN 2008.Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 24 març 2009.
  2. 2,02,12,22,32,4Nowak, R. 1999.Walker's Mammals of the World, Sixth Edition. Baltimore: The Johns Hopkins University Press(anglès)
  3. 3,03,1 Allen, J. 1919. Preliminary Notes on African Carnivora.Journal of Mammalogy, 1: 23-31(anglès)
  4. 4,04,14,24,34,44,5Van Rompaey, H. 1988.Osbornictis piscivora. Mammalian Species, 309: 1-4(anglès)
  5. 5,05,15,25,3Hart, J.; Timm, R. «Observations on the Aquatic Genet in Zaire» (en anglès). Carnivore, 1, 1978, pàg. 130-132.
  6. Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors).Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. Genetta piscivora.ISBN 9780801882210. 
  7. (anglès)World Wildlife Federation. 2002.Northeastern Congolian Lowland Forest (On-line). World Wildlife Federation Full Report
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents decarnívors
Regne:Animalia  ·  Embrancament:Chordata  ·  Classe:Mammalia  ·  Infraclasse:Eutheria  ·  Superordre:Laurasiatheria
SubordreFeliformia
Nandiniidae
Herpestidae
(Mangostes)
Hyaenidae
(Hienes)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
FamíliaFelidae
Felinae
Pantherinae
FamíliaViverridae(inclou lescivetes)
Paradoxurinae
Hemigalinae
Prionodontinae
Viverrinae
FamíliaEupleridae
Euplerinae
Galidiinae
SubordreCaniformia(continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Mephitidae
(Mofetes)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Ailuridae
SubordreCaniformia(continua més amunt)
Otariidae
(inclou elsossos marins
i elslleons marins)
Odobenidae
Phocidae
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
FamíliaCanidae
Atelocynus
Canis
Cerdocyon
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Lycalopex
Lycaon
Licaó (L. pictus)
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Urocyon
Vulpes
FamíliaMustelidae
Guloninae
Marta nord-americana (M. americana) · Marta de coll groc (M. flavigula) · Fagina (M. foina) · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii) · Marta (M. martes) · Marta del Japó (M. melampus) · Marta gibelina (M. zibellina)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti) · Toixó de la Xina (M. moschata) · Toixó oriental (M. orientalis) · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Melinae
Toixó del Japó (M. anakuma) · Toixó asiàtic (M. leucurus) · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica) · Ermini (M. erminea) · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi) · Mostela de panxa groga (M. kathiah) · Visó europeu (M. lutreola) · Mostela de Java (M. lutreolina) · Turó de peus negres (M. nigripes) · Mostela (M. nivalis) · Mostela de peus nus (M. nudipes) · Turó comú (M. putorius) · Mostela de Sibèria (M. sibirica) · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa) · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geneta_aquàtica&oldid=34955716»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp