Lesgencianes ogençanes (Gentiana) són ungènere deplantes amb flor de la família de lesgencianàcies.És un gènere cosmopolita dins les regions muntanyoses del món.
Són plantes anuals bianuals o perennes de fulla persistent o no. Les fulles tenen una disposició oposada la majoria es troben en la roseta basal. Les flors són en forma de trompeta i poden ser de diversos colors segons les espècies.
Aquest és ungènere cosmopolita, que es troba als hàbitatsalpins a les regionstemperades d'Àsia, Europa i Amèrica. Algunes espècies també es troben al nord-oest d'Àfrica, l'est d'Austràlia i Nova Zelanda. Són plantes anuals, biennals i perennes. Alguns són de fulla perenne, altres no.
Moltes gencianes són difícils de créixer fora del seu hàbitat salvatge, però hi ha diverses espècies disponibles en cultiu. Les gencianes són totalment resistents i poden créixer a ple sol o ombra parcial. Creixen en sòls ben drenats, neutres a àcids rics enhumus. Són populars alsjardins de rocalles.
L'arrel de genciana és un aroma de beguda comú per abíters. ElrefrescMoxie conté arrel de genciana.[3] L'aperitiu francèsSuze està fet amb genciana. Elsaperitius americans contenen arrel de genciana per a un sabor amarg.[4] És un ingredient del licor italiàAperol. També s'utilitza com a sabor principal en el digestiu alemany després del sopar anomenatUnderberg, i l'ingredient principal en l'amarg d'Angostura i l'amarg de Peychaud's.
El principi amarg de l'arrel de la genciana és principalment la gentiopicrina (també anomenada gentiopicròsid),[5] unglucòsid. Un article de 2007 d'un grup japonès va identificar 23 compostos a l'arrel de genciana fresca.[6] La gentiopicrina estava absent de l'arrel fresca, de manera que possiblement es desenvolupi durant l'assecat i l'emmagatzematge de l'arrel.
La genciana ha tingut un ús limitat en perfumeria, sobretot com a sabó de glicerina (Crabtree & Evelyn) i perfum (Corday's Possession, 1937).
Les fulles i arrels deGentiana punctata s'han utilitzat en la medicina tradicional austríaca internament i externament com a licor o te per a trastorns del tracte gastrointestinal, pell, aparell locomotor, fetge i bilis, i per problemes pediàtrics, febre, grip, reumatisme, i la gota.[12]
En català les plantes del gènereGentiana s'anomenen genèricamentgencianes.[13]
Hi ha unatintura desinfectant líquida coneguda com avioleta de genciana. Contràriament a lo que hom creu generalment, aquestfàrmac no està elaborat a partir de les gencianes, sinó que va rebre aquest nom degut al seu color que se similar al d'aquestes flors.
Les gencianes tenen fulles disposades de manera oposada, de vegades en una roseta basal. Lesflors en forma de trompeta solen ser de color blau profund oatzur, però poden ser de color blanc, crema, groc o vermell. Moltes espècies sónpolimòrfiques pel que fa al color de la flor, i tenen flors de diferents colors. Les espècies de flors blaves predominen a l'hemisferi nord, amb espècies de flors vermelles dominants alsAndes, on lapol·linització d'ocells probablement és més sovint afavorida per la selecció natural. Les espècies de flors blanques es troben disperses per tota l'àrea de distribució del gènere però dominen a Nova Zelanda. La majoria de les flors són pentàmeres, amb cinc lòbuls a lacorol·la i cincsèpals. Algunes espècies tenen de quatre a set parts florals. La corol·la té uns plecs anomenats plicae entre els lòbuls. L'estil és curt o absent. L'ovari és majoritàriament sèssil i té glàndules nectàries.
↑ «Bach flower remedies: a systematic review of randomised clinical trials». Swiss Medical Weekly, vol. 140, 8-2010, pàg. w13079.DOI:10.4414/smw.2010.13079.PMID:20734279.
↑ «Efficacy of Bach-flower remedies in test anxiety: a double-blind, placebo-controlled, randomized trial with partial crossover». Journal of Anxiety Disorders, vol. 15, 4, 2001, pàg. 359–66.DOI:10.1016/S0887-6185(01)00069-X.PMID:11474820.
↑ «Bach flower remedies used for attention deficit hyperactivity disorder in children—a prospective double blind controlled study». European Journal of Paediatric Neurology, vol. 9, 6, 2005, pàg. 395–8.DOI:10.1016/j.ejpn.2005.08.001.PMID:16257245.