| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Maria Gemma Umberta Pia Galgani 12 març 1878  Capannori (Regne d'Itàlia) | ||
| Mort | 11 abril 1903 (25 anys) Lucca (Regne d'Itàlia) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Sepultura | Santuari de S. Gemma Galgani (Lucca) | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Minyona | ||
| Orde religiós | Monges Passionistes | ||
| verge | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Festivitat | 11 d'abril | ||
| Iconografia | Hàbit passionista; amb lliris i roses; amb un àngel de la guàrdia; amb estigmes | ||
   | |||
Gemma Galgani (Capannori, província deLucca,12 de març de1878 - Lucca,11 d'abril de1903) va ser una jove mística vinculada a la congregació de lesReligioses de la Passió de Jesucrist. És venerada com asanta per l'Església catòlica.[1][2]
Gemma Galgani era filla de l'apotecari Emilio Galgani i Aurelia Morelli, que va morir quan ella tenia set anys. El seu pare va morir quan tenia divuit anys; llavors va ajudar la seva tia a criar els germans petits. Va refusar dues propostes de matrimoni, ja que volia consagrar-se a la religió. Va entrar com a majordoma a la casa de la família Giannini, que li tenia molt afecte i gairebé la tractà com una filla. Amb ells, Gemma anà a la ciutat deLucca, on va conèixer la venerableMaria Eugenia Giannini, que més tard fou monja passionista i que fundaria laCongregació Missionera de les Filles de Santa Gemma.
De salut feble, als vint anys es va guarir d'unameningitis greu; va considerar que havia estat un miracle i el va atribuir a santGabriel de la Dolorosa, llavorsvenerable, a qui haviapregat fervorosament. Per aquesta poca salut, no va poder ingressar, com volia, a la congregació de lesMonges Passionistes. No obstant això, sempre s'ha considerat vinculada a l'orde, com si en formés part, ja que vivia com una monja passionista i se'n sentia membre.
També va conèixer el pare Germano Ruoppolo, sacerdot passionista, que esdevindria confessor de la jove i li va fer escriure, entre el febrer i el maig de 1901, la seva autobiografia:Il quaderno dei miei peccati. La noia es va distingir per la seva pietat i la devoció envers Crist i l'eucaristia i freqüentava l'església de Santa Maria della Rosa. Va rebre elsestigmes: tres dies la setmana, durant almenys tres anys, Gemma tenia estigmes a les mans i als peus, que després desapareixien. També es va fer famosa per les visions que tenia de l'Àngel de la Guarda. El 1902 Gemma Galgani va tenir una visió segons la qual Crist volia que es fundés un convent de monges passionistes a Lucca, i dedicà des de llavors els seus esforços per aconseguir-ho.
Va morir, probablement detuberculosi, aLucca l'11 d'abril de1903, als 25 anys.
Va ésser canonitzada perPius XII el1940, esdevenint la primera santa del segle xx. El seu cos, incorrupte, es conserva al santuari passionista deLucca, on és lloc de pelegrinatge.
.jpg)