 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| ||||
| Tipus | riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Geleenbeekdal(en) | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Heerlen (Països Baixos),Voerendaal (Països Baixos),Beekdaelen (Països Baixos),Beek (Països Baixos),Sittard-Geleen (Països Baixos),Echt-Susteren (Països Baixos) iMaasgouw (Països Baixos) | |||
| Lloc | Heerlen Països Baixos | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Maasgouw (Països Baixos) | |||
| Lloc | Mosa aStevensweert Països Baixos | |||
| Desembocadura | Oude Maas | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Rin iconca del Mosa | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 395 ( ) km | |||
| Travessa | Països Baixos | |||
| Superfície | 2,26 km² | |||
ElGeleenbeek és un riu que neix aHeerlen, al nucliBenzenrade, parcialment canalitzat; en el seu curs natural, passa perSusteren i desemboca aStevensweert, alMosa.
El nom del riu i de la ciutatGeleen prové del motllatíglana, que vol dir 'aigua clara'.Tret del tram a través de la ciutat deSittard, la vall del riu és força rural. A l'era industrial del segle xx, servia per a evacuar les aigües contaminades de dues mines de l'estat: laStaatsmijn Emma i laStaatsmijn Maurits i les de la ciutat. En tancar les mines i tractar les aigües usades, la qualitat de l'aigua es va millorar molt des dels anys 80 del segle xx.
Als anys1950-1959, moltes parts del riu es van canalitzar. Ja es va començar un projecte de revertir el curs natural, com es pot veure aWeustenrade iSchinnen, on el rierol fa part del parc naturalLandschapspark de Graven. Aquest projecte continua i es pensa de revertir tot el rierol per raons ecològiques, turístiques, culturals i recreatives.
Per a creuar elJulianakanaal i l'autopista A2, s'ha construït unsifó.
|
| ||
|
| ||
(*) Els tres molins de la ciutat de Sittard es troben alMolenbeek, una desviació artificial del Geleenbeek.
| |||
Dieze -Niers -Swalm -Roer -Geleenbeek-Geul -Jeker -Voer -Berwijn -Julienne -Llègia -Ourthe -Hoyoux -Mehaigne -Samson -Sambre -Bocq -Burnot -Molignée -Lesse -Viroin -Semois -Bar -Kuer(Chiers) | |||
Vegeu també : •Mosa •França •Bèlgica •Països Baixos |
