Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Gea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeGea

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat protògena
deïtat romanaModifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia imitologia romanaModifica el valor a Wikidata
Dades
GènerefemeníModifica el valor a Wikidata
OcupaciódeessaModifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPosidó,Zeus iHèliosModifica el valor a Wikidata
CònjugeUrà iTàrtarModifica el valor a Wikidata
MareHèmera,Caligo(en)Tradueix i cap valorModifica el valor a Wikidata
PareCaos,Èter i cap valorModifica el valor a Wikidata
FillsOurea,Cronos,Urà,Rea,Eurimedont,Ocèan,Tifó,Tetis,Alcioneu,Encèlad,Damis,Alpos,Mimas,Gies,Clici,Efialtes,Porfirió,Gració,Hipòlit (gegant),Briàreu,Brontes,Ànax,Pal·lant (gegant),Aristeu (gegant),Astreu (gegant),Èurit,Hoplàdam,Cotos,Otos (gegant),Polibotes,Peloreu,Estèropes,Mèlia,Arges,Nereu,Crios,Tia,Febe,Ceos,Jàpet,Hiperíon,Temis,Mnemòsine,Pontos,Forcis,Ceto,Taumant,Euríbia,Telquins,Megera,Al·lecto,Tisífone,Abseu,Anteu,Manes,Fama (filla de Gea),Siceu,Dione,Àcmon (pare d'Urà),Hil·los (gegant),Àdan (fill d'Urà),Creüsa,Triptòlem,Glauce (melíada),Egeó,Etna,Altercatio,Atos (gegant),Evònim (mitologia),Colofó (gegant),Coridó,Damasè,Dafne,Cefeu (fill de Gea),Diòfor,Dolos,Dolor (fill de Gea),Equidna,Effra (fill de Gea),Èmfit,Gòrgona (filla de Gea),Filos (fill de Gea),Caribdis,Tici iAfroditaModifica el valor a Wikidata
GermansNix iErosModifica el valor a Wikidata
Altres
DominifertilitatModifica el valor a Wikidata
SímbolThe Triumph of Gea(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
EquivalentTel·lus,Mat Zemlja iIordModifica el valor a Wikidata
Goodreads (personatge): 15844Modifica el valor a Wikidata

Gea i/oGaia, (engrec antic Γαῖα)[1] en lamitologia grega, personifica la fertilitat de laterra.[2] Va ser l'element primordial d'on van sortir les races divines. Va ser la segona de néixer, tot just després delCaos i immediatament abans d'Eros, l'Amor, sense ajuda de cap element masculí. Gea va engendrar solaUrà, el Cel, que la cobria, les Muntanyes,Ourea, iPontos, la personificació masculina de la Mar. De la unió de Gea amb Urà, nasqueren els sistitans,Ceos,Crios,Cronos,Hiperió,Jàpet iOceà. I les sis titànides,Febe,Mnemòsine,Rea,Temis,Tetis iTia (Teia o Tea). Cronos era el més jove de tots. Després van néixer elsciclops,Brontes (el tro),Estèropes (el llampec) iArges (el llamp), i finalment van néixer elshecatonquirs,Briàreu,Gies iCotos, que eren personatges de cent braços, gegantins i violents.

La mitologia grega

[modifica]

LaTeogonia del poetaHesíode conta com, després delCaos, la barreja de tots els elements de l'Univers en un estat irregular, va aparèixer Gea, laTerra, de la qual va nàixerUrà, elCel. La unió de Gea iUrà va tenir una nombrosa descendència: els dotzetitans, els tresciclops, gegants d'un sol ull, i els treshecatonquirs.

Urà, que odiava tots els seus fills, no els deixava veure la llum i els mantenia sepultats a les entranyes de Gea sense deixar-los sortir, fins que al final aquesta va conspirar contra ell. Gea va demanar als seus fills que la vengessin i va fabricar una falç d'acer per a cadascun d'ells per a enfrontar-se al seu pare, però tan sols Cronos es va mostrar disposat a lluitar contra ell. Així, quan va arribar la nit i elCel va cobrir tota laTerra, Cronos va sortir del seu amagatall i, amb la falç que li va oferir la seva mare, li va tallar els genitals. De la sang caiguda d'Urà, van nàixer leserinies o fúries, que van ser unes dees horroroses de la venjança, i de l'escuma dels genitals llençada a la mar va sorgirAfrodita, dea de la sexualitat, de l'amor i de la bellesa. També van néixer d'aquella sang elsgegants i lesnimfes delsfreixes, lesMelíades, i en general les divinitats que viuen als arbres.

Després de la castració d'Urà, Gea es va unir amb el seu fill Pontos, i va engendrar cinc divinitats marines:Taumant,Forcis,Ceto,Euríbia, iNereu.

Cronos, que va adquirir el poder suprem de l'Univers després de vèncer el seu pare, també tenia intencions cruels, ja que va tancar els seus germans, fills de Gea, alTàrtar, l'espai més profund de la terra i, assabentat per unoracle que seria sotmès per un dels seus fills, va empassar-se tots els fills que va procrear amb la seva germanarea, com araHèstia,Demèter,Hera,Hades iPosidó. Rea, que havia vist com Cronos s'empassava els seus fills, quan estava embarassada deZeus es va dirigir a Gea i Urà i va demanar als seus pares un remei per salvar el nen que havia de néixer. Ells li van revelar el secret delDestí i li van mostrar de quina forma podria enganyar Cronos. Rea havia ocultat el naixement de Zeus i va anar aCreta a tenir-lo, amagant el nadó en una cova molt profunda. Seguidament, li va donar a Cronos una pedra embolicada en un bolquer perquè la devorés, i Cronos se la va menjar sense notar l'enredada.

QuanZeus va créixer i va ser un adult, va iniciar una lluita contra el seu pare. L'esdeveniment va començar quanZeus li va donar una droga perquè vomités els fills devorats. Gea li va dir que només amb els titans com a aliats podria obtenir la victòria. Va alliberar els titans i tots els seus germans, entre els quals hi havia elsciclops i elshecatonquirs. El van ajudar en la guerra contra el seu pare Cronos (latitanomàquia).

Gea no mirava a Zeus amb bons ulls, ja que estava descontenta de la desfeta dels hecatonquirs. Es va unir ambTàrtar, déu dels abismes de l'infern, i va engendrar un monstre de força prodigiosa,Tifó. Aquest va declarar una guerra als déus que va durar molt de temps. Amb Tàrtar, Gea va engendrar un altre monstre,Equidna.

Algunes mitologies atribueixen a Gea la maternitat deTriptòlem, que l'hauria tingut ambOceà, un dels titans fill seu. El gegantAnteu, que va ser adversari d'Hèracles, era fruit de la seva unió amb Posidó. De fet, la majoria de monstres de la mitologia han estat considerats pels mitògrafs com a fills de Gea:Caribdis, lesHarpies,Pitó, i el drac que guardava elvelló d'or al país d'Eetes.Virgili li atribueix la maternitat de laFama. Amb el temps, Gea va ser considerada mare de tots els déus i Mare Universal. La Terra, quan es va anar personificant i va deixar de ser força inesgotable, es va encarnar amb divinitats comCíbele oDemèter.

Gea era considerada la inspiradora de molts oracles, ja que tenia els secrets del Destí i els seus oracles eren més antics i més fiables que els d'Apol·lo.

Amb el temps, Zeus i els seus germans van superar els Titans i aquests van ser deportats al Tàrtar. Llavors, Zeus,Hades iPosidó es van repartir el món: de manera que elsinferns van ser governats per Hades, lamar per Posidó i elCel per Zeus, que va quedar com a nou déu suprem. Zeus va escollir el cim de l'Olimp com la seva residència i és per això que ell i els déus relacionats amb ell es van anomenardéusOlímpics. La primera generació d'olímpics va ser la de Zeus i els seus cinc germans, mentre que la segona estava formada pels fills de Zeus.[3]

Etimologia

[modifica]

Etimològicament, la paraula en grec anticγαῖα és un doblet lèxic amb el mateix significat que la paraulaγῆ ({{Polytonic] |γᾶ |gâ}}, en el dialectedòric, que significa "terra". Niγῆ niγαῖα tenen una etimologia establerta.[4]Beekes va suggerir un origen prehelènic.[5] La paraula gregaγῆ és l'origen, en els temps moderns, del prefixgeo-, que forma paraules referides a la terra, com ara comgeografia,geologia,geometria, etc.

S'ha suposat queγαῖα era una contaminació deγῆ ambαἶα, un suposat equivalent deμαῖα, "àvia" i que respondria alllatí "avia"[6] Així doncs, el significat complet de la paraulaGaia oGea és 'Àvia Terra'.

Teoria

[modifica]

El nommitològic de Gea va ser recuperat perJames Lovelock el 1979 per a la seva hipòtesi. Aquesta hipòtesi indica que elsorganismes vius i les matèries inorgàniques són part d'un sistema dinàmic que dona forma a labiosfera de laTerra, i manté laTerra com un entorn apte per a lavida. Un dels llibres més populars de la hipòtesi de Gea de James va serUna nova mirada de la vida sobre la Terra,1979.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Wells, John.Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Pearson Longman, 3 abril 2008.ISBN 978-1-4058-8118-0. 
  2. Smith,"Gaea".
  3. Grimal, Pierre.Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 212-213.ISBN 9788496061972. 
  4. Harper, Douglas. «gaia». Online Etymology Dictionary.
  5. Robert S. P. Beekes,Etymological Dictionary of Greek, Brill, 2009, pp. 269–270 (s.v. "γῆ").
  6. Pierre Chantraine,Dictionnaire étymologique de la langue grecque, vol. 4, París, Klincksieck, 1968-1980p. 231 γῆ,p. 41 αἶα

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Gea
  • Vegeu aquesta plantilla
Déus
Afrodita · Apol·lo · Ares · Àrtemis · Atena · Demèter · Dionís · Hades · Hefest · Hera · Hermes · Hèstia · Posidó · Zeus
Anance · Caos · Ceos · Crios · Cronos · Èreb · Eros · Èter · Fanes · Febe · Fisis · Gea · Hèmera · Hiperíon · Hidros · Jàpet · Nesos · Nix · Ocèan · Pontos · Pòtams · Tàrtar · Tia · Temis · Talassa · Tesis · Urà · Úrea
Asclepi · Eris · Hebe · Hècate · Hèlios · Himeneu · Ilitia · Iris · Mnemòsine · Nèmesi · Pan · Persèfone · Priap · Selene · Silè · Tànatos
Herois i mites
Animals, monstres i altres
criatures mitològiques:


Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gea&oldid=33565872»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp