Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d'anys. Hi ha molts llocs del sigmaspaleolític inferior (uns 280) i del Paleolític superior (d'uns 35.000 anys d'antiguitat).
El neolític s'hi va iniciar fa uns 10.000 anys; llavors hi va començar l'agricultura i la ramaderia. Es troba a Geòrgia blat de transició entre l'estat salvatge i el cultivat (elmakha i elzanduri). Va ser-hi ampli el cultiu de mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti aAdjària, Gurianta aGúria, Odixi i Zugzidi aMingrèlia, Darkveti aImerècia i Kistri aAbkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític.
Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar elbronze, combinant elcoure ambarsènic iantimoni, i més tard ambestany. Les restes principals d'aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia, i s'anomenacultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).
La civilització delstúmuls se n'origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans deTrialètia, per la qual cosa s'anomenacultura de Trialètia (2200-1400 aC).
Després comença la formació de comunitats tribals. S'hi introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits en les lluites, que pren el poder absolut amb l'ajut de fidels; disposa d'esclaus, i explota també la resta de la comunitat.
Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle xiii aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut comdelsPobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi Hitita. Al segle xii aC sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la delsDeiaena o Diaochi. Una altra confederació, la delsKholka, se'n separa cap al segle xi aC, i dona origen al Regne deCòlquida, que el segle viii aC posarà fi als Diaochi, que es reparteixen ambUrartu.
Al Regne de Còlquida s'establiren els grecs des delsegle vi aC. Al mateix temps, elsMuskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació delssaspers, que alsegle v aC són esmentats perHeròdot. Els saspers formen elRegne de Kartli, més conegut llavors com aRegne d'Ibèria. Alsegle iv aC s'apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com aÈgrissi.
LaRepública Democràtica de Geòrgia va ser el primer estat modern de Geòrgia, i va existir entre1918 i1921. Tenia una extensió total d'aproximadament 107.600 km² (en comparació, l'actual Geòrgia té 69.700 km²), i una població de 2,5 milions d'habitants. LaRepública Democràtica de Geòrgia es va crear després del col·lapse de l'Imperi Rus, iniciat amb laRevolució Russa de1917, proclamant-se el26 de maig de1918, amb la ruptura de laRepública Democràtica Federal de Transcaucàsia,[7] i va ser liderada pel Partit socialdemòcratamenxevic. Geòrgia va ser reconeguda immediatament perAlemanya i l'Imperi Otomà. El jove estat es va posar sota protecció alemanya pel tractat de Poti. El suport alemany va permetre als georgians rebutjar les amenaces bolxevics des d'Abkhàzia. L'expedició alemanya del Caucas va estar molt probablement sota el comandament de Friedrich Freiherr Kress von Kressenstein. La possessió britànica deBatum va continuar, romanent fora del control de Geòrgia fins al1920. El25 de desembre de1918, una força britànica es va desplegar també aTbilisi. Enfrontat a problemes permanents tant interns com externs, el jove estat va ser incapaç de resistir la invasió de l'Exèrcit Roig de l'RSFS de Rússia, i es va ensorrar entre febrer i març de1921 esdevenint una república soviètica.
Durant el període soviètic, va rebre el nom deRepública Socialista Soviètica de Geòrgia. A partir del 1988, a Geòrgia van esclatar protestes massives a favor de la independència, liderades per nacionalistes georgians comMerab Kostava iZviad Gamsakhurdia. L'any següent, la brutal repressió per part de les forces soviètiques d'una gran manifestació pacífica celebrada a Tbilisi els dies 4 i 9 d'abril de 1989 va resultar ser un esdeveniment fonamental per desacreditar la continuació del domini soviètic sobre el país.[8]
L'octubre de 1990 es van celebrar les primeres eleccions multipartidistes, que van ser les primeres multipartidistes a tota la Unió Soviètica. La coalicióTaula Rodona — Geòrgia Lliure liderada perZviad Gamsakhúrdia va aconseguir la victòria i va formar un nou govern.[9] El31 de març de1991 va tenir lloc elReferèndum d'independència georgià amb una participació del 90,5% i el sí va obtenir quasi un 99% dels vots.[10]
El 9 d'abril de 1991, poc abans de l'enfonsament de la Unió Soviètica, el Consell Suprem de Geòrgia va declarar la independència. La regió d'Abkhàzia es va declarar independent el1991 i continua sent-hode facto, encara que no ha estat reconeguda per cap país ni per Geòrgia. Geòrgia va ser la primera república no bàltica de la Unió Soviètica que va declarar oficialment la independència, i Romania es va convertir en el primer país a reconèixer Geòrgia l'agost de 1991. El 26 de maig,Zviad Gamsakhurdia va ser escollit president a les primeres eleccions presidencials amb el 86,5% dels vots amb una participació superior al 83%.
Gamsakhurdia va ser deposat aviat enun sagnant cop d'estat, del 22 de desembre de 1991 al 6 de gener de 1992 instigat per part de la Guàrdia Nacional i una organització paramilitar anomenada "Mkhedrioni" ("genets"). Aleshores, el país es va veure embolicat en unaamarga guerra civil, que va durar fins al desembre de 1993. Les disputes entre separatistes locals i la majoria de la població georgiana a Abkhàzia i Ossètia del Sud van esclatar en laGuerra a Ossètia del Sud i la[Guerra d'Abkhàzia. Amb el suport de Rússia, Abkhàzia i Ossètia del Sud van aconseguir la independència de facto de Geòrgia, amb Geòrgia conservant el control només en petites àrees dels territoris en disputa.
Després d'uns nous comicis celebrats en4 de gener de 2004,[11] Sakaixvili fou nomenat president de Geòrgia, i en leseleccions legislatives georgianes de 2004, el seu partit, elMoviment Nacional Unit-Front Democràtic obtingué la majoria absoluta al Parlament.[6] El seu govern es caracteritzà per les profundes reformes, la seva aproximació a l'Europa occidental i la sol·licitud d'entrada de Geòrgia a laUnió Europea i a l'OTAN, i les acusacions d'abús de poder.[12] Tot i que parla sis idiomes, els seus detractors l'acusaren d'emprar poc el georgià en la campanya electoral, preferint el rus davant el poble i l'anglès davant els mitjans de comunicació.
El 2008 es va produir unaGuerra entre Geòrgia i Rússia, en la qual van desplegar-se tropes russes aOssètia del Sud iAbkhàzia.[13] Com a reacció, Geòrgia va abandonar laComunitat d'Estats Independents.[13] Després de cinc dies de lluita, les forces georgianes van ser derrotades i les tropes russes van entrar a territori georgià, ocupant les ciutats georgianes dePoti iGori.[14] Unalto el foc preliminar va ser signat el12 d'agost de2008, encara que la batalla no es va aturar immediatament. Després del conflicte, Rússia va retirar la major part de les seves tropes de Geòrgia, i va completar la retirada el8 d'octubre,[15] reconeixent Ossètia del Sud i Abkhàzia com a repúbliques independents.[16]
Elsgeorgians s'anomenenKartvelebi (ქართველები); anomenen la seva terraSakartvelo (საქართველო), i la seva llenguaKartuli (ქართული). Aquests noms provenen d'un líder pagà anomenat Kartlos, que es diu que és el pare de tots els georgians.
El nomGeòrgia, usat arreu, és una derivació dels perses گرجیGurji, del l'aràbicJurj. Com que el nom ha estat influenciat per l'arrel gregageōrg- (γεωργ-, indicador de 'granja'), s'ha suposat erròniament que l'origen era sant Jordi, patró del país, o γεωργία (geōrgía, 'granja').En l'antiguitat, els habitants de l'est de Geòrgia eren coneguts com aiberians, del regne caucàsic d'Ibèria —això va confondre els geògrafs de l'antiguitat, que es pensaven que aquest nom només s'aplicava als habitants de lapenínsula Ibèrica.Gurj, com els perses anomenaven als georgians, és també el cas de TurquiaGürcü (es pronuncia [gyɾd͡ʒy]) i RússiaГрузин Gruzin. El nom del país ésGurjestan a Pèrsia,Gürcistan a Turquia, i ГрузияGruziya a Rússia. El nom persa té probablement l'origen en els noms que els armenis donaven a georgià i Geòrgia,Vir iVirq respectivament (hi ha altres casos en què un nom persa començat engu- s'esdevé unwi- owa-). Aquests, els noms perses i armenis, sembla que provenen del nomIbèria, que perd lai- inicial i se substitueix labd'Ibèria per una w o una v.
També hi ha una connexió etimològica entre el nomIbèria i la històrica província de Geòrgia anomenadaImerècia.
El president de la república és el cap de l'estat i delpoder executiu. És escollit persufragi universal per un període de cinc anys.
En els últims anys, el govern georgià manté unes excel·lents relacions amb elsEstats Units. És per això que el president americàGeorge Bush va visitar el país el10 de maig del2005 i va fer un multitudinari discurs a la plaça de la Llibertat deTbilisi: posà Geòrgia com a exemple dedemocràcia.
Tanmateix, el març del 2023 es va promoure una iniciativa legislativa al Parlament, inspirada en la llei russa de 2012 sobre agents estrangers, que l'oposició va valorar que restringia en la pràctica lallibertat d'expressió i les activitats de lesONG, amb la pretensió de declarar «agents de l'estranger» els mitjans i ONG que rebessin més d'un 20% del total dels seus fons de l'estranger. Això va provocar un seguit de protestes massivesproeuropees al carrer, alhora que lapresidenta de Geòrgia,Salomé Zourabichvili, els va donar suport explícit. Arribats en aquest punt, els Estats Units van declarar que havia estat un «dia fosc per a la democràcia de Geòrgia”».[20] Aquesta pressió pública va aconseguir finalment que el govern retirés, «temporalment per explicar millor», la llei polèmica. Les protestes s'emmarcaven també en un descontentament generalitzat per la manca d'accions polítiques decidides encaminades a establir vincles més estrets amb la Unió Europea.[21]
Notes: ¹ Autoproclamada independent, peròde iure part de Geòrgia; ² Oficialment inclou també l'autoproclamada república d'Ossètia del Sud; ³ Capital de Geòrgia
El país està situat a la cadena muntanyosa delCaucas, la més alta d'Europa, amb el montElbrús, de 5.633 metres, i elKazbek, de 5.047 metres. Aquestes muntanyes formen la frontera nord de Geòrgia. Al sud hi ha la cadena muntanyosa anomenada elPetit Caucas. Una cadena que es desprèn del Caucas, anomenadaLikhi, divideix el país en dues parts, l'occidental i l'oriental. A l'oest hi trobem la plana de laCòlquida, que arriba fins al mar Negre. Les planes orientals són les del Kartli Inferior (Kvemo Kartli) iKakhètia, que s'eleven gradualment i formen noves muntanyes.
El riu més gran és elMtkvari (o Kura, nom turc que es va adoptar en rus), que després de travessar l'Azerbaidjan desaigua almar Caspi. Els principals afluents en són l'Alguètia i el Khrami (pel sud) i elLiakhvi, elKsani, l'Aragvi, elIori i l'Alazani (pel nord). Almar Negre hi desaigüen, de sud a nord, elTxorokhi, elRioni, l'Inguri, elKodori, el Bzib i d'altres.
La part central n'és elKartli o Kàrtlia, que té a l'oest les muntanyesLikhi i a l'est el riuAragvi. Més a l'est hi ha laKakhètia, amb les valls delIori i de l'Alazani. A l'origen d'aquests rius hi ha la Tuixètia, la Pxàvia i la Khevsurètia, regions muntanyoses. Aquestes tres regions i la Kakhètia es deien antigament l'Herècia.
A l'oest de les muntanyes de Likhi la regió en conjunt és coneguda històricament com laCòlquida oLàzica (però els georgians l'anomenarenÈgrissi). Tocant al Kartli hi ha laImerècia, i més a l'oest l'Abkhazètia (Abkhàzia), nom aquest últim que antigament (fins alsegle xi) s'estenia a ambdues regions. A la dreta (nord) del riu Rioni es troba el Samegrelo oMingrèlia (també anomenatOdixi pels georgians); i al sud del riu es troba laGúria; més al sud, laMeskhètia i l'Adjària. Ja a la costa del mar Negre, a l'oest d'Adjària, hi ha la regió que els georgians anomenenTxanètia.
A la part de les muntanes del Caucas, a l'est d'Abkhàzia es troba laSvanètia, i a l'est d'aquesta laRatxa, amb la subregió deLetxkhúmia (conjuntament, ambdues es deienTakvèria). Seguint cap a l'est, es troben laDvalètia, laKhèvia i laMthiulètia.
L'economia georgiana, en la qual l'atur i lainflació arriben a taxes molt elevades, pot considerar-se en estat de fallida després de la caiguda de l'aparell econòmic de laUnió Soviètica. Els seus principals recursos són l'agricultura i lamineria, en què destaquen els jaciments demanganès icarbó. La indústria només proporciona el 25% delPIB. La generació d'energia elèctrica no arriba a cobrir les necessitats mínimes del país.
La població, el juliol del2004, era de 4.693.892 habitants, dels quals més del 70% són georgians, el 8% armenis, el 6% russos, i la resta d'altres nacionalitats.
La capital n'ésTbilisi, amb un milió d'habitants; passen també dels cent mil habitants les ciutats deKutaisi,Batumi iRustavi.
Elgeorgià, llengua oficial del país, és la llengua predominant en tot el territori. Segons una enquesta duta a terme, és la llengua materna de més del 85% de la població. El georgià s'escriu amb el seu propi alfabet i pertany a lesllengües caucàsiques meridionals, també conegudes com allengües kartvelianes.
Elrus és també parlat a Geòrgia, com a resultat de la política lingüística de laUnió Soviètica. És la segona llengua més parlada de l'estat. Segons alguns censos realitzats el 2004, el 55% de la població georgiana sap parlar rus.
Geòrgia fou una de les primeres nacions a adoptar elcristianisme com a religió oficial durant els primers anys del segle iv. Avui dia la majoria de la població (84,6%) professa el culte a l'Església ortodoxa de Geòrgia. Les minories religioses són: l'Església apostòlica armènia (3,9%), musulmans (7,1%), catòlics (0,8%) i jueus (0,8%).
El llegat cultural de Geòrgia és una combinació refinada d'influències diverses, transformades per una població amb una identitat pròpia, consolidada gràcies a l'adopció primerenca delcristianisme. Tot i això, a Occident es desconeix sovint l'alt nivell que assolí, com ho demostra l'obra del poetaXota Rustaveli al segle XII. La música georgiana es va veure profundament marcada pel cristianisme, que facilità la incorporació de tradicions musicals deSíria, l'Imperi Romà iGrècia, integrades amb sonoritats locals d'arrel ancestral. La litúrgia medieval georgiana, de fet, mostra afinitats notables amb l'Escola de Notre-Dame. Amb el domini rus, s'introduïren formes musicals més properes als models occidentals contemporanis. Tanmateix, els instruments tradicionals continuaren vigents, i el 1851 s'obrí un teatre d'òpera a Tbilissi que es convertí en un centre destacat dins l'imperi rus. Un dels seus intèrprets habituals fouFiódor Xaliapin, que hi rebé part de la seva formació.[22]
Amb els anys, diversos compositors georgians començaren a fer-se un lloc destacat, tot i que no hi ha una figura única que ho simbolitzi tot, com sí que passa ambKhatxaturian aArmènia —encara que va néixer a Tbilissi-. El primer gran nom de la música georgiana ésSakaria Paliashvili (1871–1953), seguit per creadors comOtar Taktakišvili (1924–1989), també ministre de Cultura, iSulkhan Tsintsadze (1926–1991). Donada la intensitat de la història recent del país, molts d'aquests compositors van desenvolupar un estil fortament arrelat a la identitat nacional, encara que amb el temps aquesta tendència evolucionà en noves direccions.[22] El més conegut ésGuia Kantxeli amb més de setanta bandes sonores i set simfonies.
↑International Geographic Encyclopaedia and Atlas. Springer, 24/11/1979, 273.
↑Parlament Europeu,European Parliament Resolution 2014/2717(RSP), 17/07/2014:"...pursuant to Article 49 of the Treaty on European Union, Georgia, Moldova and Ukraine –like any other European state– have a European perspective and may apply to become members of the Union..."
↑ «Criteris per a la fixació de formes» (PDF). Nomenclàtor mundial. IEC, Secció Filològica, Oficina d'Onomàstica [Barcelona], 12-2022 [Consulta: 19 març 2024].
↑«Tbilisi». ésAdir. Barcelona: 3Cat. [Consulta: 19 març 2024].
↑Beissinger, Mark R. «Nationalist Violence and the State: Political Authority and Contentious Repertoires in the Former USSR» (en anglès). Comparative Politics, 30, 4, 7-1998.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg%26amp%3blang%3dca)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
%3b_Flag_of_Kazakhstan_(1991%25E2%2580%25931992).svg)
%3b_Flag_of_Kyrgyzstan_(1991%25E2%2580%25931992).svg)
%2c_Flag_of_Tajikistan_(1991%25E2%2580%25931992).svg)
%2c_Flag_of_Turkmenistan_(1991%25E2%2580%25931992).svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
