Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Gavines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGavines
LarinaeModifica el valor a Wikidata

Gavina vulgar (Larus ridibundus)
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
SubfamíliaLarinaeModifica el valor a Wikidata
(Vigors,1825)
Gèneres

Lesgavines sónocells marins que pertanyen a lafamília delslàrids i a l'ordre delscaradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en pleoceà i es limiten a migrar vorejant les costes. Sovint es considera que formen per elles mateixes lasubfamília delslarins (Larinae). Cal destacar-ne lagavina vulgar, lagavina capblanca, lagavina corsa o elgavià fosc.

Morfologia

[modifica]

Aspecte robust, lesales punxegudes i estretes, i lacua arrodonida i curta. Elbec és massís i acabat en ganxo. Elsdits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart resta en posició posterior i lliure. La major part dels làrids presenten unplomatgegris,blanc inegre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves tenen tonalitats terroses variables. No existeixdimorfisme sexual, malgrat que elsmascles solen ser més grossos.

Ecologia

[modifica]

Freqüenten tota classe de costes i poquesespècies se'n vanmar endins, lluny del litoral.

Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen elniu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent elcanibalisme. Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, en el moment en què adquireixen elplomatge definitiu.

Gavina d'ivori (Pagophila eburnea)
Larus bulleri
Larus novaehollandiae
Larus brunnicephalus
Gavina de Heermann (Larus heermanni)

L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunesespècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.[1]

Gavià argentat devorant un colom al pati de laFacultat de Geografia i Història de laUniversitat de Barcelona

Taxonomia

[modifica]
Gavià fosc (Larus fuscus)
Larus cachinnans

Referències

[modifica]
  1. Llorente, Gustavo:Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 114-115. Desembre del 1988, Barcelona,ISBN 8473063546

Enllaços externs

[modifica]
AViquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives aGavines
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Gavines
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gavines&oldid=34735630»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp