Aspecte robust, lesales punxegudes i estretes, i lacua arrodonida i curta. Elbec és massís i acabat en ganxo. Elsdits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart resta en posició posterior i lliure. La major part dels làrids presenten unplomatgegris,blanc inegre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves tenen tonalitats terroses variables. No existeixdimorfisme sexual, malgrat que elsmascles solen ser més grossos.
Freqüenten tota classe de costes i poquesespècies se'n vanmar endins, lluny del litoral.
Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen elniu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent elcanibalisme. Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, en el moment en què adquireixen elplomatge definitiu.
L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunesespècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.[1]
↑Llorente, Gustavo:Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 114-115. Desembre del 1988, Barcelona,ISBN 8473063546