| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 juliol 1924 East Grinstead (Anglaterra)(en)  |
| Mort | 17 juliol 2005 (80 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
| Causa de mort | malaltia |
| Residència | Londres |
| Formació | Magdalen College Cheltenham College |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, escriptor, biògraf |
    | |
Gavin Lambert (East Grinstead,Sussex,23 de juliol de1924 -Los Angeles,17 de juliol de2005) va ser un guionista, novel·lista i biògrafanglès que va viure part de la seva vida aHollywood. La seva escriptura fou sobretot de ficció i no ficció sobre la indústria cinematogràfica.[1]
Lambert va estudiar aCheltenham College i Magdalen College, Oxford, on va tenir com a professor aClive Staples Lewis.[2] A Oxford es va fer amic dePenelope Houston i dels cineastesKarel Reisz iLindsay Anderson, i van fundar una revista de durada curta però influent,Sequence, que va ser editada originalment per Houston.[3] La revista, que només va editar 15 números, es va traslladar a Londres després del cinquè número, i Lambert i Anderson van ser coeditors.[4] Lambert finalment va sortir d'Oxford sense obtenir el seu títol.[2] Del 1949 al 1956 va editar la revistaSight and Sound, de nou amb Anderson com a col·laborador habitual. Aproximadament al mateix temps, Lambert era profundament involucrat en el moviment delFree Cinema britànic, que demanava mésrealisme social a les pel·lícules contemporànies. També va escriure crítiques de cinema per aThe Sunday Times iThe Guardian. A finals de 1955, es va traslladar aHollywood per treballar com ajudant personal del directorNicholas Ray i va treballar en el guió (no acreditat) aMés poderós que la vida (1956). Posteriorment, va co-escriure el guió de la pel·lícula de RayBitter Victory (1957). Segons el críticDavid Robinson, Lambert va ser amant de Ray durant un temps.[4]
Gavin Lambert es va convertir en ciutadà estatunidenc el 1964. Del 1974 al 1989, va romandre principalment aTànger, on era un amic proper de l'escriptor i compositorPaul Bowles. Va passar els darrers anys de la seva vida a Los Angeles, on va morir perfibrosi pulmonar el 17 de juliol de 2005. Va deixar enrere un germà, neboda i nebot, i va nomenarMart Crowleymarmessor dels seus bens.
La mitja germana del pare de Gavin era Ivy Claudine Godber, també Claudine West (1890-1943), guionista que va guanyar un Oscar per la seva redacció conjunta del guió deMrs. Miniver el 1942.
Els seus treballs es troben actualment alHoward Gotlieb Archival Research Center de laUniversitat de Boston.
Lambert es va convertir en un notable guionista de l'època de l'estudi de Hollywood. El 1954, mentre encara vivia a Anglaterra, va escriure el seu primer guió,Another Sky, sobre el despertar sexual d'una dama anglesa alnord d'Àfrica. El 1955, també va dirigirAnother Sky al Marroc. El 1958 va ser seguit pel guió de Hollywood,Bitter Victory i en 1960 perSons and Lovers. Aquest últim, pel qual Lambert va obtenir una nominació a l'Acadèmia, es basa en una novel·la deD. H. Lawrence.La primavera romana de la senyora Stone, adaptació d'una novel·la deTennessee Williams sobre els afers d'una madura actriu amb un jove gigoló italià. Com que, des dels anys vint fins a finals dels anys seixanta, l'homosexualitat era rarament representada a la pantalla, els guionistes gais com Lambert van aprendre a expressar discretament les seves sensibilitats personals entre les línies d'una pel·lícula. "El més important que cal recordar sobre la "influència gai a les pel·lícules", va observar Gavin Lambert, "és que òbviament mai va ser directa. Tot va ser subliminal. No pot ser directe perquè el públic de masses diria, oi, de cap manera".
No va ser fins al 1965 que Lambert va adaptar la seva pròpia novel·la sobre HollywoodLa rebel (1963) a la pantalla. Clover, protagonitzada perNatalie Wood iRobert Redford, narra la història prudent d'una estrella de cinema adolescent implicada en el Hollywood dels anys 30 i el seu matrimoni infeliç amb un home gai. Tanmateix, a la versió cinematogràfica no s'identificava totalment com a gai perquè a petició de Redford, el marit que interpretava fou modificat d'homosexual a bisexual. A partir d'aquest moment, Lambert i Wood es van convertir en amics de tota la vida. Un altre dels guions de Lambert va serI Never Promised You a Rose Garden (1977), basada en una novel·la de Hannah Green, que descriu en termes seglars una batalla d'un adolescent amb l'esquizofrènia. Més tard, l'autor també va escriure els guions d'algunes pel·lícules de televisió comSecond Serve (1986) sobre la jugadora de tennistransgènereRenée Richards iLiberace: Behind the Music (1988) sobre el músic gaiLiberace. En 1997 va contribuir aA Personal History of British Cinema deStephen Frears. Ha estat força citat en el llibre de William J. MannBehind the Screen: How Gays and Lesbians Shaped Hollywood, 1910-1969.
Lambert va ser també biògraf i novel·lista, que va centrar els seus esforços en biografies de figures gai i lesbiana a Hollywood.
Segons el guionista i escriptorJoseph McBride, va ser "un cronista molt observador i enginyós de les nissagues socials i dels èxits artístics de Hollywood". Va escriure biografies sobre figures de Hollywood comOn Cukor (1972) del directorGeorge Cukor iNorma Shearer: A Life (1990) sobre l'actriu canadencaNorma Shearer. El seu llibre,Nazimova: A Biography (1997) va ser el primer relat a escala completa de la vida privada i la carrera d'actriu de l'actriu lesbianaAlla Nazimova. Fou autor de les memòriesMainly AboutLindsay Anderson (2000) ((el títol del qual es feia ressò del treball propi d'Anderson,AboutJohn Ford).
També va escriure el llibreGWTW: The Making ofGone with the Wind (Little, Brown and Company, 1973). Treballant com a guionista deHollywood, Lambert va poder entrevistar i obtenir records personals de la major part del repartiment i de la'equip implicats amb la pel·lícula, inclosos el director destituït George Cukor i la protagonistaVivien Leigh (Scarlett O'Hara).[5]
La seva biografia final,Natalie Wood: A Life (2004) va aportar una mirada privilegiada a l'actriuNatalie Wood i va narrar tot allò referent a la seva vida, ja que Lambert va ser amiga de Wood durant setze anys. El llibre va ser elogiat per la filla de Natalie Wood,Natasha Gregson Wagner, com "una meravellosa biografia sobre la meva mare. Serà la biografia definitiva sobre la meva mare". La biografia de Lambert inclou la relació de Wood ambElvis Presley, i entrevistes amb les persones que millor coneixien Wood, comRobert Wagner,Warren Beatty,Tony Curtis,Paul Mazursky,Tab Hunter iLeslie Caron. En el seu llibre, Lambert va afirmar polèmicament que Wood tenia cites freqüentment amb homeshomosexuals ibisexuals com el directorNicholas Ray i els actorsNick Adams,Raymond Burr,James Dean,Tab Hunter, iScott Marlowe. Lambert va dir que Wood va donar suport al guionista homosexual Mart Crowley (posteriorment amant de Lambert) d'una manera que li va permetre escriure la seva obraThe Boys in the Band (1968). L'últim llibre de Lambert va serThe Ivan Moffat Fitxer: Life Among the Beautiful and Damned in London, Paris, New York and Hollywood (2004).
Lambert també va escriure set novel·les principalment amb escenaris de Hollywood, entre ellesThe Slide Area: Scenes of Hollywood Life (1959), una col·lecció de set narracions,Inside Daisy Clover (1963),The Goodbye People (1971) sobre els VIP de Hollywood, iRunning Time (1982), retrat d'una dona indefugible des d'estrella infantil fins a deessa de la pantalla, però també una història de la indústria cinematogràfica nord-americana. El 1996, Lambert va escriure la introducció a3 Plays, una col·lecció de treballs del seu amicMart Crowley.
