Lagastronomia georgiana (engeorgià: ქართული სამზარეულო, romanitzat:kartuli samzareulo) consisteix en tradicions, tècniques i pràctiques culinàries deGeòrgia. La cuina georgiana té un caràcter diferent, tot i que té algunes similituds amb diverses cuines nacionals delCaucas del Sud, l'Orient Mitjà i l'Europa de l'Est. Cada regió de Geòrgia té el seu propi estil de preparació dels aliments. Menjar i beure són parts importants de la cultura georgiana.
La cuina georgiana utilitza una gran varietat decarns,peixos iverdures, però el que la fa especial són ingredients comfruita seca,herbes,bitxo,llavors demagrana, diversos tipus deformatge iescabetx. Uncondiment osalsa tradicional és eltkemali, fet ambprunes àcides. Però a més de menjar, Geòrgia és famosa pels seusvins iconyacs.[1]
El primer que ofereix a un convidat a Geòrgia éskhachapuri, unapastisseriafarcida de formatge lleugerament salat. Després ve ellobio, un preparat amb mongetes fresques, tret de la beina, que és un plat sempre present a la taula georgiana. En unsopar d'amics, cada persona disposa d'un plat petit on es mengen les diferents delícies que sempre hi són; i la festa sempre dura molt de temps, amb molts “ànims” i cançons.[2]
Elpa sempre està present a la taula i el més tradicional és elshotis puri, amb forma de mitja lluna i cuit al forn vertical, eltone (equivalent altandoori).[3]
Unallegenda georgiana diu que quan Déu estava creant el món, va fer una pausa per menjar i va ensopegar a lesmuntanyes del Caucas, deixant caure part del menjar, fent que aquesta terra fos beneïda amb les restes del menjar celestial.[4]
|
|---|
|
1. Estat parcialment a l' Àsia. 2. Estat geogràficament a l' Àsia, però sovint considerat part d' Europa per raons històriques i culturals 3. Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobirans de facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota |