 | Per a altres significats, vegeu «Gaspatxo (desambiguació)». |
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| Regió | Andalusia/Alentejo/Algarve |
| País d'origen | Espanya/Portugal |
| Gastronomia | gastronomia d'Espanya igastronomia de Portugal |
| Detalls | |
| Plat | Aperitiu |
| Tipus | sopa freda,plat amb tomàquet ialiment |
| Temperatura per servir | fred |
| Ingredients principals | Tomàquet,aigua,all |
| Variacions | Salmorejo |
| Calories per ració | variable |
Elgaspatxo (gazpacho en castellà,gaspacho en portuguès) és unasopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya iPortugal. També es coneix com a "gaspatxo andalús" per diferenciar-lo dels "gaspatxos" que no són sopes fredes. La paraula "gaspatxo" significa originalment "barreja".[1]
Des de temps molt antics el gaspatxo era una versió freda de lessopes d'all, és a dir, té com a ingredients bàsics elpa, l'aigua, l'oli d'oliva, l'all, elpebrot, eltomàquet i lasal. De vegades, sols, com en el gaspatxo extremeny, o amb altres ingredients afegits per donar-hi sabor, com ara l'ou bullit en el gaspatxo cordovès. A l'hora de servir, s'hi poden afegircrostons.
Entre els ingredients més primitius figuren les atmetlles (en la variant anomenadaajoblanco deGranada iMàlaga) o la taronja amarga (Sevilla) o la farina de faves seques. Tradicionalment a l'"ajoblanco" es pot afegirraïm.[2]
Se li atribuïx uns orígens romans o àrabs que preparaven mescles amb els productes bàsics del gaspatxo. Nom d'origen incert, es diu que prové del romàcaspa, que significa tros o fragment, al·ludint al fet que es preparava amb trossos de pa; el sufix hauria provingut delmossàrab. Els primers gaspatxos que es coneixen portaven només pa, vinagre, oli i ben sovint all i a vegades fruites seques com l'ametlla (all blanc), un dels gaspatxos més antics que es coneixen.
En el segle xvi s'inclouen les verdures, i el gaspatxo de tomaca o andalús que conté pimentó i el seu principal component, la tomaca, són fruits originaris del continent americà i no van ser coneguts a Europa fins al descobriment d'Amèrica, però és a finals del segle xviii, quan es va generalitzar el seu consum a Espanya i quan es va incorporar a la recepta.
El seu origen geogràfic està ubicat enAndalusia, regió del sud d'Espanya, on se superen fàcilment els 40C a l'estiu. És un plat popular que aporta hidratació i sals minerals, per tant en eixes dures condicions climatològiques ho utilitzaven els pastors i llauradors del camp. A partir dels anys 1960 amb el turisme va començar a ser conegut tenint un gran auge i expansió. Durant molt de temps la versió tradicional d'esta sopa es feia en un morter, però amb l'aparició de noves tecnologies com és la batedora a mitjan segle xx va substituir al morter modificant i facilitant la trituració dels ingredients.
A finals del segle xx, es va començar a comercialitzar elgaspatxo industrial ja elaborat en envàsTetra brick oCombibloc per unes quantes empreses espanyoles.
El gaspatxo a la zona deJumella i lavall del Vinalopó és un plat molt diferent. La seva base és una torta feta amb farina deblat (torta de gaspatxo) que es talla a trossos i es barreja amb un guisat deperdiu,llebre oconill ambcaragols.[3] Elgaspatxo manxec és una preparació similar però sense caragols.[4]
  | AlLlibre de cuina deViquillibres hi ha receptes i contingut gastronòmic lliure relatius agaspatxo . |
| Plats: |   | |
|---|---|---|
| Companatges: | ||
| Dolços: | ||
| Begudes: | ||
| Plats: |  | |
|---|---|---|
| Companatges: | ||
| Dolços: | ||
| Begudes: | ||
