| Cariff | |
|---|---|
| Tipus | llengua illengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 200.000 ? (2000) |
| Parlants nadius | 190.000 |
| Autòcton de | Centreamèrica |
| Estat |  Belize: 6.929 (2000) Guatemala: 3.564[1] Hondures: 46.448 (2001)[2] Nicaragua 3.271 (2005)[3] |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües ta-arawak | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | cab |
| ISO 639-3 | cab |
| Glottolog | gari1256 |
| Ethnologue | cab |
| UNESCO | 294 |
| IETF | cab |
| Endangered languages | 3472 |
Elgarifuna és un idiomaarawak parlat a la costaatlàntica d'Hondures,Guatemala,Nicaragua iBelize pelsgarifunes. El garifuna és parlat per gairebé un terç de milió de persones d'ètnia garifuna. Es tracta d'una llengua atípica per dues raons:
La llengua havia estat confinada a l'illa antillana deSaint Vincent però a causa de girs del destí els seus parlants van aterrar a la costa d'Hondures on el llenguatge ja s'ha estès al sud de Nicaragua i al nord deGuatemala iBelize. En anys posteriors un gran nombre degarifunes s'han instal·lat en un gran nombre de grans ciutats dels Estats Units.
Des de l'època colonial i fins a la segona meitat del segle xx la llengua era coneguda per les comunitats no garífunes com acarib ocarib negre iigñeri.
El garifuna és parlat aAmèrica Central, especialment aHondures (46.448 individus), però també aGuatemala (3.564 parlants),Belize (6.929 parlants),Nicaragua (3.271 parlants), i alsEstats Units, particularment a laciutat de Nova York, on es parla aQueens,Brooklyn i elBronx.[4] A final de la dècada del 1980, a causa de l'influx d'emigrants centreamericans, es detectaren parlants de garifuna aHouston.[5]
Els garinagu (singulargarifuna) són una barreja d'africans centre-occidentals,arawaks, icaribs. Encara que eren captius expulsats dels seus llocs d'origen, mai van ser documentats com a esclaus. Les dues teories predominants és que o bé eren els supervivents de dos naufragis registrats, o d'alguna manera es van fer càrrec de la nau que va naufragar. La major part de gent procedent de l'Àfrica centre-occidental va ser traslladada pels britànics des de Saint Vicent a les illes de laBadia d'Hondures en 1796.[6]
Els seus avantpassats lingüístics, elscaribs, que van donar el seu nom al Carib, havien viscut a lesAntilles Menors, i encara que el seu idioma ésextint actualment allí, encara hi ha caribs ètnics vivint aDominica,Trinitat,Saint Lucia iSaint Vincent. Els caribs havien conquistat la població anterior de les illes,arawaks,taïnos ipalikurs. Durant la conquesta, que es va dur a terme principalment pels homes, els caribs es van casar amb dones arawak. Els nens van ser criats per les mares de parla arawak, però a mesura que els nens arribaven a la majoria d'edat els pares els ensenyavencarib, una llengua que encara es parla a la part continental d'Amèrica del Sud.
Quan els missioners europeus descriviren els caribs de les illes al segle xvii, van registrar dos idiomes no relacionats, el carib parlat pels homes i l'arawak parlat per les dones. No obstant això, mentre que els nois adquirien vocabulari carib, després d'algunes generacions conservaven la gramàtica arawak de la seva primera llengua. Així l'iñeri segons es parla pels homes era genèticament unallengua mixta. Durant generacions els homes substituïren menys paraules arawak i moltes paraules caribs foren difoses a les dones, de manera que la quantitat de vocabulari distintivament masculí va disminuir fins que tots dos sexes parlaren arawak en molts casos amb una infusió de vocabulari carib.
Una característica interessant d'aquesta llengua és el vocabulari que és usat solament per les dones i el que és utilitzat només pels homes. Això, tanmateix, no afecta tot el vocabulari. Els termes usats pels homes provenen generalment de l'idiomacarib mentre que el vocabulari usat per les dones ve de l'idiomaarawak. El vocabulari garifuna és compost per:
| Carib | Garifuna | |
|---|---|---|
| Home | wokyry | wügüri |
| Dona | woryi | würi |
| Europeu | paranakyry (hom del mar,parana) | baranagüle |
| Bo | iru'pa | irufunti (en textos antics, laf erap) |
| Ràbia/odi | areku | yeregu |
| Arma/Fuet | urapa | arabai |
| Jardí | maina | mainabu (en textos antics,maina) |
| Petit atuell | kurijara | guriara |
| Ocell | tonoro | dunuru (en textos antics,tonolou) |
| Mosca de casa | werewere | were-were |
| Arbre | wewe | wewe |
| Llangardaix/iguana | wajamaka | wayamaga |
| Estrella | arukuma | waruguma |
| Sol | weju | weyu |
| Pluja | konopo | gunubu (en textos antics,konobou) |
| Vent | pepeito | bebeidi (en textos anticsbebeité) |
| Foc | wa'to | watu |
| Muntanya | wypy | wübü |
| Aigua, riu | tuna | duna (en textos anticstona) |
| Mar | parana | barana |
| Sorra | sakau | sagoun (en textos anticssaccao) |
| Camí | oma | üma |
| Pedra | topu | dübü |
| Illa | pa'wu | ubouhu (en textos antics,oubao) |
Són relativament pocs els exemples de diglòssia que romanen en la parla comuna, on els homes i les dones fan servir diferents paraules per al mateix concepte, comau ~ nugía per al pronom "jo". La majoria d'aquestes paraules són poc freqüents, i sovint reduïdes als homes. Per exemple, hi ha diferents paraules caribs i arawak per a 'home' i 'dona', quatre paraules en total, però en la pràctica el terme genèricmútu és usat pels homes i les dones i per als homes i les dones, amb concordança de gènere gramatical en un verb, adjectiu, o demostratiu distingint simútu es refereix a un home o una dona (mútu lé, "l'home ",mútu tó, " la dona").
Queda, però, una distinció de diglòssia algènere gramatical de molts substantius inanimats, amb paraules abstractes que generalment es consideren gramaticalment femenines pels homes i gramaticalment masculines per les dones. Així la paraulawéyu pot significar tant el concret "sol" com l'abstracte "dia"; amb el significat de "dia" la majoria dels homes usen acord femení, almenys en discurs conservador, mentre que les dones usen acord masculí. L'equivalent delpronom impersonal abstracte en frases com "és necessari, cal", també és masculí per a les dones però femenina en el discurs masculí conservador.
El garifuna distingeix elgènere gramatical masculí i femení ambpronoms personals:
| singular, parlant masculí | singular, parlant femení | plural | |
|---|---|---|---|
| 1a persona | au | nugía | wagía |
| 2a persona | amürü | bugía | hugía |
| 3a persona | ligía | tugía | hagía |
Les formesau iamürü són d'origencarib, les altres són d'origen arawak.
Lapluralització delssubstantius és irregular, es fa mitjançantsufixos. Per exemple:
El plural deGarífuna ésGarínagu.
Lapossessió en substantius és expressada perprefixos personals:
En el verb garifuna, les categories gramaticalstemps,aspecte,mode,negació, ipersona (tantsubjecte comobjecte) s'expressen a través d'afixos, en part a través departícules.
Els paradigmes deconjugació són molt nombrosos.
La conjugació del verbalîha "llegir" enpresent continu:
La conjugació del verbalîha "llegir" en present d'indicatiu:
També hi ha alguns verbs irregulars.
Del "3" endavant els números del garifuna són exclusivament d'origen francès i estan basats en el sistemaVigesimal, com en elfrancès manté fins al "80":
La llengua garífuna, juntament amb la dansa i la música d'aquesta ètnia centreamericana, va ser proclamada el2001 i inscrita el2008 en la a la llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de laUnesco.[9]
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||
| Llengua oficial |  | |
|---|---|---|
| Altres llengües nacionals | ||
| Llengua oficial |
|
|---|---|
| Llengües no oficials | |
| Llengües oficials | |
|---|---|
| No oficials | |
