Garcinia gummi-gutta | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Malabar tamarind(en) |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 117894456 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Clusiaceae |
| Gènere | Garcinia |
| Espècie | Garcinia gummi-gutta N.Robson, 1968 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Garcinia gummi-gutta (N.Robson). |
Garcinia cambogia és unaplanta procedent de l'Índia especialment valorada per ser molt rica en un element poc freqüent entre les espècies vegetals presentant interessants activitats terapèutiques. Arbre originari de l'Índia conegut popularment en castellà com atamarindo malabar (també es coneix amb altres noms com arabaia de Brindle, baia del brindall,garcinia,citrin,gambooge, gorikapuli,uppagi,cola del garcinia,arbre de l'oli del mangosteen…). Pertany a la família de lesClusiaceae dins la classeMagnoliopsida (Angiospermes). El nom de Garcinia és en honor deLaurent Garcín (1683-1751), botànic francès que va treballar a l'Índia.
El gènereGarcinia compta amb 200 espècies tropicals d'Àsia, sud d'Àfrica iPolinèsia, unes 20 de les quals es troben a l'Índia. Creix preferentment en zones boscoses com les de Western Ghats, al sud de l'Índia i pot créixer fins als 6.000 peus d'altura, madurant durant l'estació de calor, encara que els seus fruits ho fan en l'estació plujosa (entre juny i octubre al sud de l'Índia).
És unarbre de boscos perennes que es caracteritza per tenir la brancada arrodonida i branques com caigudes, inclinades. Té latija llenyosa i unaescorça d'un color gris fosc. Sol fer entre uns 10 o 12 metres d'alçada. Les seves fulles són compostes i d'un color verd fosc. A més tenen una brillantor característica i són llises, de textura coriàcia, sense pèl (glabre). Se situen de dues en dues a cada nus, de manera oposada, inserint-se a la tija ambpecíol, i acaben en forma aguda o acuminada. La nervadura lateral es pot observar en les dues cares.
Pel que fa a les flors són terminals o axil·lars, solitàries o en capítols de poques o moltes flors i polígames.Calze amb 2-4(-5)sèpals, sovint imbricats icorol·la amb 2-4(-6) pètals de color entre taronja i vermell, decussats o imbricats, sovint de diferent mida. Les flors masculines (uns 2 cm de diàmetre) tenen nombrososestams lliures, fasciculats o units en una massa central. Les flors femenines o hermafrodites, en canvi, tenen d'entre 8 a nombrosos estams. A més, el pecíol que sustenta les flors femenines sol ser uns centímetres més llarg. L'ovari té de 2 a 12 lòculs, amb 1 òvul per lòcul i d'estil curt o absent.
Elfruit és unabaia de color groguenc amb aparença com globosa que es caracteritza per tenir forma aguda a l'àpex. Sol fer uns 5-9 cm de diàmetre i conté entre 1 i 13llavors immerses a la polpa (de color groc també).
La part utilitzada de la planta és l'escorça del fruit que conté diferents principis actius com l'àcid hidroxicítric iantocianòsids. Del látex de l'arbre s'ha aïllatcambogín icamboginol. També es van trobar en aquesta espècie una barreja de compostos fenòlics que inclouenbiflavonoides,xantones ibenzofenones (garcinol,isogarcinol,neocamboginol en els fruits) molt comuns entre els components d'aquest gènere. Del fruit fresc deGarcinia indica (espècie molt relacionada) s'han aïllat pigments antociánics (antocianidinas B1 i B2) que per hidròlisi generencianidina,glucosa ixilosa. A l'escorça de l'arbust s'han aïllattanins.
Per inhibir l'acció de laATP citrat liasa, l'àcid hidroxicítric impedeix parcialment labiosíntesi d'àcids grassos i reduïx la conversió de carbohidrats en greix. Contribueix a més a accelerar la crema de l'excés de greix en el fetge, augmentant lagluconeogènesi hepàtica, i redueix l'apetit per un efecte centrat en el fetge i no en elcervell com fan molts fàrmacs supressors de l'apetit.
Enhomeopatia es coneix amb el nom deGambogia i s'aprofita laresina extreta de l'arbre (goma gota). És utilitzada per al tractament de ladiarrea.
La gomorresina és emprada en el sistema de medicina tradicional hindú comemètic (provoca el vòmit) icatàrtic (laxant lleu). La capa de la llavor oleaginosa de la garcinia és font d'àcids grassos emprats en molts preparats medicinals.
L'escorça dessecada és uncondiment utilitzat en la cuina índia, ingredient delcurri i també serveix per a conservar elpeix.
Si bé laGarcinia cambogia no formava part de la medicina tradicionalayurvèdica, es creu que podria ser una de les 500 espècies vegetals descrites en el "Charaka Samhita" escrit abans de l'any 1000 aC, la qual era emprada pels camperols hindús com astringent i antisèptic (a partir de l'ocupació de l'escorça). Diverses espècies d'aquest gènere figuren en la Indian Matèria Medica per a el tractament de diverses malalties. En 1965 S.Lewis i S. Neelakantan van aïllar de l'escorça dels fruits el principal constituent actiu, denominant-lo àcid hidroxicítric.
Se sol comercialitzar en forma decàpsules o en extracte líquid depenent del laboratori i es pren, amb un gran got d'aigua, entre trenta minuts i una hora abans deldesdejuni, dinar i sopar. No es coneixen efectes secundaris a dosis normals.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
.svg){kind=icon}