 | |
| Origen | Estats Units d'Amèrica |
|---|---|
| Creació | 1985 |
| Part de | hip hop hardcore |
ElGangsta rap és el subgènere de la música rap en el qual les lletres donen més importància a les històries de gàngsters i drogues sense un missatge social constructiu. És principalment un subgènere temàtic, que es plasma en diferents subestils musicals de la músicahip-hop.[1][2]
La temàtica del crim, la violència, lesdrogues va aparèixer aviat en elhip-hop, però els principals artistes no s'hi centraven. En el període entre1986 i1992 tenien més repercussió les lletres amb un missatge afrocéntric positiu, en les quals el fenomen gàngster era denunciat per les seves conseqüències negatives. Alguns artistes representatius d'aquesta època, comPublic Enemy iBoogie Down Productions parlaven repetidament d'ús d'armes, o d'enfrontar-se a la policia i les autoritats, i s'autodeclaraven com a criminals, però el seu desafiament tenia una finalitat constructiva, dirigint-se a la millora de la comunitat afroamericana. Durant la major part dels anys vuitanta, els discos de rap de més repercussió es van gravar en la Costa Est dels Estats Units, principalment aNova York, encara que també havia escenes importants enNova Jersei i aFiladèlfia. El rap de la Costa Oest estava molt enfocat al ball, amb lletres principalment lúdiques. El yeyo (argot que designa a la cocaïna) sempre va estar vinculat al rap gangsta, acabant amb centenars de MC's que després de consumir-la van pretendre fer-lo gratis, distribuint-la ells de manera personal. Això els portà a la ruïna i a molts a la presó.
Ice T, originari deNova Jersey, va començar a donar-se a conèixer rapejant aCalifòrnia. En1987, influït per raps sobre crims deSchoolly D, va publicar el seu discRhyme pays, considerat pioner del gangsta rap. Sobre bases rítmiques però simples del djAfrika Islam, Ice T rapejava lletres escrites des del punt de vista del gàngster, com "Six n' da Mornin".[3]
Boogie Down Productions van llançar la seva primer single, "Say No Brother (Crack Attack Don't Do It)", en 1986. Va Ser seguit de "South-Bronx/P is Free" i "9mm Goes Bang" en el mateix any. L'última és la més gangsta de les tres; en ella KRS-One descriu com dispara a camells de marihuana després que aquests intentin matar-li en la seva casa. L'àlbum Criminal Minded va sortir en 1987, i poc temps després, el DJ del grup, Scott LaRock va ser tirotejat i assassinat. Després d'aquest fet, BDP van enfocar els seus líriques a la consciència social.
En1988 el rapper deLos AngelesEazy-E va publicar el seu discEazy duz it, però el seu gran èxit va ser reunir un grup,NWA, gravar els seus temes en1988, i publicar1989Straight outta Compton. A causa de les seves lletres que glorificaven la figura del gàngster i injuriaven a les dones i a la policia, no va aconseguir el suport de les principals emissores, es van cancel·lar concerts, va rebre crítiques del Departament de Policia de Los Angeles, de l'FBI i de diversos moviments socials. No obstant això va ser un èxit de vendes: va ser el primer LP a aconseguir un disc de platí sense difusió en ràdio. I va tenir una gran repercussió mediàtica, fins i tot fora delsEstats Units, encara que moltes vegades per assumptes aliens a la música.
L'estil va quallar no només en la Costa Oest, sinó també en l'Est i en altres grans ciutats dels Estats Units, on molts joves rappers es van llançar a glossar la vida del gàngster, molts d'ells després d'haver tingut experiències delictives, i molts altres simplement imitant la temàtica. L'escriptor i periodistaKarim Madani, al seu llibre Jewish Gangsta,[4] explica la història concreta d'un grup d'adolescents d'origen jueu que es dedicaven al tràfic de drogues i als robatoris a botigues i a altres traficants a Nova York, a finals dels 80, i que després d'algunes estades a la presó varen acabar formant el grup de hip hopNon Phixion, un referent del hip hop blanc (white trash) en un circuit dominat per rapers negres, que es va avançar a l'aparició d'altres rapers blancs com elsBeastie Boys oEminem.
En1992, l'àlbumThe Chronic deDr. Dre, ex-membre deN.W.A. va suposar altre èxit del gàngsta rap. Quant a la seva música, l'estil s'ha definit com aG-funk, un rap suau, molt ballable i amb molts samples deP-funk. The Chronic va marcar l'inici d'una època en la qual la temàtica gangsteril i l'estil G-funk predominarien en els primers llocs de les llistes de vendes de rap.[5]
El mateix Dre, juntament ambMarion "Suge" Knight fundaria la companyia discogràficaDeath Row Records des de la qual llançarien a nous artistes d'èxit internacional, comSnoop Doggy Dogg oTupac Shakur.
The Notorious B.I.G. i altres artistes van impulsar un so més comercial, amb fragments amb pegada deRhythm & Blues i samples recognoscibles de coneguts temes derock isoul.
El gangsta rap ha tingut des de llavors una important presència fins i tot en les llistes generals de vendes de música pop en Estats Units, i en menor mesura, d'altres països.
La consolidació del gangsta rap en Estats Units va coincidir amb la marginació i la vinculació amb la violència de l'under a la fi dels anys noranta. També va coincidir amb una època que la música hip hop va influir en les manele (estil de música popular romanesa en el qual també són habituals les històries explícites de delinqüència i sexe cru i l'ostentació del luxe).
Des de fa molts anys, les històries de gàngsters són narrades en tercera o primera persona pels cantants mexicans de narcocorridos.
