21.740.000 (31 març 2022) 510.000 (30 setembre 2001) 3.800.000 (31 març 2002) 6.680.000 (30 setembre 2002) 9.550.000 (31 març 2003) 9.630.000 (30 juny 2003) 10.450.000 (30 setembre 2003) 13.940.000 (31 desembre 2003) 14.570.000 (31 març 2004) 15.220.000 (30 juny 2004) 15.970.000 (30 setembre 2004) 18.030.000 (31 desembre 2004) 18.500.000 (31 març 2005) 18.760.000 (30 juny 2005) 19.310.000 (30 setembre 2005) 20.610.000 (31 desembre 2005) 20.850.000 (31 març 2006) 21.000.000 (30 juny 2006) 21.200.000 (30 setembre 2006) 21.520.000 (31 desembre 2006) 21.590.000 (31 març 2007) 21.630.000 (30 juny 2007) 21.660.000 (30 setembre 2007) 21.720.000 (31 desembre 2007) 21.740.000 (31 març 2008)
Nintendo GameCube, o senzillamentGameCube, és la quartaconsola de sobretaula de la companyia japonesaNintendo, successora de la consolaNintendo 64, llençada el2001. Aquesta consola competia amb laPlayStation 2 deSony, laXbox deMicrosoft i laDreamcast deSega.[1] Les seves principals característiques són el seu processador central basat en un IBMPowerPC (tecnologia prèvia utilitzada en computadores personals i portàtils) i el seu processador gràfic desenvolupat perATI Technologies. Per primera vegada, Nintendo prescindeix delcartutx (ROM) com a format d'emmagatzematge i adopta un format òptic propi, elNintendo Optical Disc. El nom «GameCube» es deu al fet que el sistema té una forma similar a la d'uncub. A més, és la primera consola de Nintendo que no compta en la seva data de llançament amb un joc de Mario, mascota oficial de la casa.
GameCube versió Platinum.Comandament GameCube Indigo.Nintendo GameCube Platinum amb comandament sense fil WaveBird i la Game Boy Player connectada.Memory Card 59.
El1999 van aparèixer els primers rumors sobre la nova consola de Nintendo. Tot apuntava que la companyia, fidel a la seva tradició, continuaria utilitzant el cartutx com a suport d'emmagatzemament per als seus jocs i que seria retrocompatible ambNintendo 64. Nintendo va presentar la seva consola davant de la premsa amb el nom en clau de "Project Dolphin", encara que posteriorment el projecte per a la novavideoconsola de sobretaula va passar a denominar-seStar Cube i va quedar clar que el seu objectiu era desbancar aSony i aSega, amb les seves respectives consoles:PlayStation 2 iDreamcast.
Nintendo volia reprendre el control en el mercat dels videojocs, dominat llavors per Sony i la sevaPlayStation, per la qual cosa es va aliar ambIBM. Li va encarregar a aquesta companyia la fabricació del maquinari de la seva futura consola, la qual va dissenyar el microprocessador central (denominatGekko), basat en la tecnologiaPowerPC i que funciona amb unafreqüència de rellotge de 485MHz.
Respecte al desenvolupament del sistema gràfic, Nintendo es va concentrar prou en això i li va encarregar a la companyiaATI Technologies desenvolupar una potentGPU, superant, teòricament, a la que porta Playstation 2 i comparable amb elmaquinari gràfic de la potent X-Box (basada en tecnologiaNVidia).
A pesar que tot indicava que, una vegada més, Nintendo es tornaria a decantar pel cartutx com a suport per als seus videojocs (totes les seues consoles anteriors fan ús d'ell), en aquesta ocasió, Nintendo es va desmarcar d'aquesta tendència i va decidir adoptar un nou suport, encara que, una vegada més, es tractaria d'un format propietari: elGOD (sigles de "GameCube Optical Disc"). Basat en elmini-DVD deMatsushita (Panasonic alsEstats Units iEuropa), es presenta en forma de disc òptic de 8 cm de diàmetre i és capaç d'emmagatzemar fins a 1,5GB d'informació. Així mateix, la unitat lectora de la consola és capaç de llegir-los a una velocitat molt superior a la de qualsevol lector de DVD.
En un principi, la consola seria llançada a nivell mundial l'any2000, però Nintendo tenia la intenció de dotar a la seva consola dels elements necessaris per a connectar-la aInternet i va fer un canvi de plans. Les dades tècniques ja estaven sobre la taula, però les possibilitats reals de la consola de nova generació de Nintendo continuaven sent una incògnita. El 24 d'agost de2000 a les 15:30 (hora nacional alJapó), en el dia previ al Nintendo SpaceWorld 2000, la "Gran N" va presentar el disseny i perifèrics de Nintendo GameCube (finalment, va rebutjar el nom deStar Cube), i unes imatges que mostraven un salt qualitatiu enorme respecte al que la seva antecessora, laNintendo 64, va poder arribar a oferir. Per tant, aquesta nova consola prometia superar amb escreix els resultats oferts per l'anterior generació de consoles. No obstant això, i malgrat que així va ser, no va poder superar als seus dos rivals i no va tenir l'èxit esperat, per la qual cosa va quedar tercera en vendes entre les consoles de la seva generació, amb només 21.740.000 unitats venudes a tot el món.
La consola té forma de "cub" (11,4 cm x 15 cm x 16 cm) i està disponible en diversos colors: negre, indi, platejat, blanc (edició limitada), i or (només alJapó). Els seus controls i connectors estan repartits entre les seves cares de la manera següent:
Frontal: Ports per a comandaments (moltergonòmics, tant en forma com en posicionament dels botons, i amb funció de vibració), targetes de memòria i micròfon.
Superior: Unitat de lectura de discos i botons d'encesa, reinici, obertura de la coberta del disc i una placa intercanviable. De sèrie, aquesta placa mostra el logotip de Nintendo GameCube.
Laterals: Reixetes de ventilació (una d'entrada i una altra de sortida) que incorpora un ventilador per a mantindre refrigerat el maquinari.
Posterior: Connector SNS A/V MultiOut, DOL D A/V MultiOut, entrada CD de 12V i ansa per al seu transport.
Inferior: Port sèrie 1 (12 pins), port sèrie 2 (8 pins) i port d'alta velocitat (36 pins).
Disposa d'un processador IBM i un chipset gràfic d'ATI, que li proporciona una gran potència de càlcul. Quant a so, la seva qualitat és superior a la delCD.
MPU (Unitat Microprocessador): "Gekko", basada en l'arquitectura PowerPC d'IBM.
Procés de fabricació: tecnologia de semiconductors de coure de 0,18 microns.
Freqüència de rellotge: 485 MHz.
Capacitat de CPU: 1125 DMIPS (Dhrystone 2'1).
Precisió de dades internes: 32 bits (nombres enters) i 64 bits (números en coma flotant).
Amplada de banda del bus extern: un màxim d'1'6 GB/segon. El bus de direccions té una grandària de 32 bits, mentre que el bus de dades és de 64 bits, a 162'5 MHz).
Caché interna:
L1: 32 KB per a instruccions i 32 KB per a dades (16 vies).
L2: 256 KB (2 vies).
Sistema LSI "Flipper".
Procés de fabricació: 0,18 microns DRAM Incorporada, desenvolupada per NEC.
Capacitat real de processament gràfic: de 6 a 12 milions de polígons per segon. (capacitat de processament estimada en un joc real incloent modelatges complexos, textures, etc.). Encara que han arribat a realitzar jocs amb més polígons (uns 28 milions de polígons).
Funcions de processament de Fitxer: Boira, Subpíxel Anti-aliasing, Llums HW x8, Alpha Blending, Virtual Texture Design, Multi-texture Mapping/Bump/Environment, Mapping, MIPMAP, Bilinear Filtering, Real-time Texture Decompression (S3TC), etc.
Altres funcions: Real-time Decompression of Display List, HW Motion Compensation Capability.
Processador de so: DSP 16 bit Especial.
Memòria de so: 16 MB (100 MHz DRAM).
Memòria d'instrucció: 8 KB RAM + 8 KB ROM.
Memòria de dades: 8 KB RAM + 4 KB ROM.
Freqüència de rellotge real: 101'25 MHz.
Màxim nombre de canals de reproducció simultània de sons: 64 canals ADPCM.
Freqüència de mostratge: 48 kHz.
Sistema de coma flotant - Capacitat aritmètica: 13'0 GFLOPS com a màxim (MPU, Geometry Engine, HW Lighting Total).
Memòria principal del sistema: 24 MB.
Velocitat d'accés: 10 ns o menys (1 T - SRAM).
Unitat de disc: sistemaCAV (velocitat angular constant).
Suport:GOD ("GameCube Optical Disc"), de 8 cm de diàmetre, basat en la tecnologia de disc òptic de Matsushita, amb una capacitat d'1'5 GB.
Temps d'accés mitjà: 128 ms.
Velocitat de transmissió de dades: de 16 a 25 Mbps.
Memory Card: Permet guardar les dades de diferents jocs, hi havia tres diferents versions oficials: gris (59 blocs), negra (251 blocs) i blanca (1019 blocs). Van aparèixer versions no oficials que podien suportar fins a 3000 blocs. Es col·locava en la part frontal del GameCube just sota la connexió dels comandaments.
Adaptador de banda ampla: Es connecta al HSP (High Speed Port) per connectar la consola aInternet a través d'una connexió de banda ampla (targeta de xarxa Ethernet) i jugaron-line o en xarxa local.
WaveBird (comandament sense fil): Permet que el jugador estigui a una distància de fins a 10 m de la consola sense perdre precisió i amb total llibertat de moviments. Els comandaments de control d'aquest tipus incorporen un connector especial i el control pròpiament dit, en el qual s'ha de seleccionar la mateixa freqüència que en el connector, mitjançant un selector en forma de roda que hi ha en tots dos. D'aquesta manera, depenent de la posició de la mateixa, la freqüència serà de l'1 al 16; cada jugador haurà de seleccionar en el seu comandament i connector una freqüència diferent.
Lector de targetesSD: solament va sortir al Japó, i s'usa en pocs jocs per guardar captures de pantalla o pujar imatges pròpies al joc. Es va crear una versió especial deAnimal Crossing per a aquest perifèric.
Bongós: s'inclouen en un pack amb els jocsDonkey Konga iDonkey Kong Jungle Beat i s'utilitzen, fonamentalment, com a nova forma original de jugar, copejant-los i donant palmades.
Catifa de ball Dancing Stage: s'inclou en el jocDance Dance Revolution: Mario Mix i és una catifa que detecta les trepitjades, en la qual cal ballar al ritme de la música.
Action Replay: Un dispositiu creat per la companyia Datel, que permet utilitzar codis per alterar el funcionament dels jocs. Conté un disc d'arrencada amb codis i una targeta especial de 4 MB que requereix connectar-se al Slot B de la consola. Incorpora elFreeLoader.
Action Replay MAX: Una versió del Action Replay amb major capacitat, 1019 blocs (8MB)
FreeLoader: Aquest producte deshabilita la funció de cadenat regional de la GameCube, permetent que discos de qualsevol regió (PAL,NTSC,NTSC-J, etc.), siguin reproduïts en la consola. Algunes versions també poden ser utilitzades en la consola Wii.
MAX Drive: Aquest dispositiu consisteix en una targeta especial, un cableUSB i programari per a PC, que permet a l'usuari compartir dades entre les targetes de memòria per emmagatzemar-los o compartir-los via Internet.
SD Mitjana Launcher: Permet que jocs i aplicacions desenvolupades per l'usuari siguin reproduïdes en la consola. Conté un adaptador per a targeta SD, un disc d'arrencada i un adaptador USB per compartir dades des d'un PC.
MAX Mitjana Player: Permet reproduir vídeos, cançons i altres mitjans descarregats d'Internet en la consola. Inclou un disc d'aplicacions, un adaptador de targeta SD, un adaptador USB a Micro SD, i un control remot.
La Panasonic Q és una versió híbrida de laGameCube amb reproductor deDVD video.
La Panasonic Q (també conegut com a Q o GameQ) és una versió híbrida de laNintendo GameCube amb un reproductor de DVD fabricats perPanasonic en col·laboració amb Nintendo. El sistema va ser llançat oficialment solament al Japó. El seu origen és l'acord signat perNintendo ambMatsushita (propietària de la marca Panasonic) perquè fabriqués els lectors i unitats de disc òptics de la GameCube. S'especificava una llicència per fabricar un sistema reproductor de DVD que pogués executar els jocs GameCube. Amb això es cobria la falta de capacitat reproductora de CD/DVD de la GameCube, alguna cosa que les seves competidoresXbox iPlayStation 2 manejaven nadiuament. Va ser llançat el 13 de desembre de 2001, i és descontinuado al desembre de 2003 per les seves vendes baixes.[5]
La carcassa és un redissenyo de la Cube perquè pugui albergar un DVD complet, en color platejat. En la posterior presentaconnectors RCA d'Àudio/Vídeo,S-Video i sortida digital d'àudio, a més del connector oficial de Nintendo, mentre que el frontal presenta una safata extraïble en lloc de situar el lector a la zona superior. Gràcies a la seva capacitat de llegir DVDs, pot llegir còpies pirates (tant en miniDVD com en DVD-R) sense necessitat de xip.
Suporta tots els perifèrics de la GameCube, encara que per la situació de les seves potes inferiors es va llançar una versió especial delGame Boy Player exclusiu per a la consola.[6]
