 Sega Game Gear | |
|---|---|
  | |
 | |
| Fabricant | Sega |
| Llançament | 6 octubre 1990 abril 1991 |
| Final de vida | 30 abril 1997 |
| Unitats venudes | 10.620.000 |
| Estat | Discontinuat |
| Preu | 99,99 £ 149,99 $ 19.800 ¥ |
| Característiques | |
| CPU | Zilog Z80 a 3,58 MHz |
LaSega Game Gear és unaconsola portàtil creada perSega, que volia competir contra laGame Boy deNintendo. Aquesta és la tercera consola portàtil disponible comercialment en color, després de laLynx d'Atari i laTurbo Express.En la seva primera fase de la consola es coneixia per "Project Mercury". Va ser llançada alJapó el 6 d'octubre de1990. A l'Amèrica del Nord iEuropa va ser llançada el1991 i aAustràlia el1992. El suport que es va donar a la Game Gear va expirar el1997.[1]
La Game Gear va ser bàsicament unaMaster System portàtil amb menor resolució però que permetia una paleta de colors major, i potencialment millors gràfics. A més podia produir so estèreo (disponible utilitzant la seva sortida d'auriculars), una característica que la Master System, amb la seva sortida mono, tampoc posseïa. No obstant això, molt pocs jocs van ser programats amb so estèreo. Un dels pocs jocs que ho incloïa era per exempleG-LOC: Air Battle.
A causa de les semblances tècniques de la Game Gear amb la Master System, era molt senzill traspassar els jocs per a la portàtil. De fet, era possible escriure directament els jocs de la Master System en cartutxos per a la Game Gear sense necessitat de reprogramació. A més, un adaptador anomenat "Master Gear Converter" permetia inserir cartutxos de la Master System directament a la Game Gear. El procés invers (usar jocs de Game Gear a la Master System) no era possible a causa de la major paleta de colors de la portàtil.
Era unavideoconsola portàtil de 8 bits creada per la companyiaSega, que va ser coetània de laGame Boy. Amb ella, Sega volia fer front a la Game Boy de Nintendo. L'estratègia de Sega va ser llançar al mercat una portàtil molt superior al seu gran rival, la Game Boy i amb un grancatàleg comercial de jocs, ja que les conversions deMaster System a la Game Gear eren molt fàcils de realitzar.
El seu disseny era modern i atractiu, a pesar que la seva grandària significativament superior a la de la Game Boy de Nintendo. La seva pantalla era en color, la qual cosa va suposar una fita, que va compartir amb laconsola Lynx, en el món de lesconsoles portàtils. Permetia de connectar-li un adaptador per a utilitzar-la comtelevisor. A diferència de la Game Boy, aquesta era retroil·luminada. A més, les seves característiques tècniques eren molt superiors a les de la Game Boy. La Game Gear tenia total compatibilitat amb laSega Master System si se li adaptava un econòmic adaptador anomenatmaster gear converter, ja que el maquinari d'ambdues màquines era semblant, adaptat a un grandària menor, per això es van poder realitzar conversions massives de jocs de Master System a Game Gear.
No obstant això, la Game Boy va ser la que es va imposar. LaGB era molt més barata que la Game Gear, les seves piles duraven molt més (la Game Gear tenia una duració de 2 a 3 hores), i la Game Boy cabia en una butxaca, cosa que era impossible per a la Game Gear. Així Nintendo va aconseguir que la seva petita i inferior Game Boy, triomfés aclaparadorament sobre la magnifica Game Gear. Un altre factor que va afavorir a la Game Boy va ser el popularTetris i les extremadament populars mascotes i videojocs exclusius de Nintendo.
Fins i tot així, la vida de la Game Gear no va ser curta, Sega va treure accessoris que la feien molt atractiva per a cert públic, com ara un sintonitzador de TV (que en feia un televisor portàtil), de ràdio o un adaptador per a poder jugar amb tots els jocs de laMaster System II.
Actualment es considera com un artefacte per a col·leccionistes de consoles.
Fins al2006, els emuladors per la Game Gear han sigut fets perGP2X,GP32,Nintendo Gameboy Advance,Nintendo DS,Symbian,Windows Mobile,PC iPlayStation Portable.
El catàleg de jocs va arribar a comptar amb uns 300 títols, en cartutxos que anaven dels 2 als 8 megabits, dels quals un terç van ser realitzats per terceres companyies (third parties) com EA, Capcom, Konami, Domark, Codemasters, etc. Al llarg de la seva vida es van vendre un total de 38.2 milions de jocs.[2]
Alguns dels jocs més destacables són:[3]
La majoria dels accessoris van ser produïts per la mateixa Sega, encara que terceres empreses com Logic 3 van desenvolupar alguna que una altra funda, motxilla o accessori.
Els accessoris més destacables són:
|
|
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
| Precedit per: Cap | Sega Game Gear 1990 -1997 | Succeït per: Cap |
