118.690.000 (31 març 2022) 105.030.000 (30 setembre 2000) 114.790.000 (31 març 2001) 115.980.000 (30 setembre 2001) 118.420.000 (31 març 2002) 118.690.000 (31 març 2003)
Game Boy (Japonès: ゲームボーイ, Gēmubōi) és una sèrie deconsoles portàtils de 8bits ambvideojocs alimentades ambbateria i comercialitzades perNintendo. Era el sistem portàtil més venut fins a l'arribada de la Nintendo DS, que ha venut més de 140 milions d'unitats.
La segona consola de jocs portàtil de Nintendo, Game Boy combina funcions tant del sistema domèstic NES com del maquinari de Game & Watch. La consola compta amb una pantalla de matriu de punts de color verd amb contrast ajustable, cinc botons de control (uncontrolador de joc direccional, dos botons de joc (A,B), un d'inici(star) i un de selecció(select)), 2 altaveus amb volum ajustable i, igual que els seus rivals, usacartutxos com a suport físic per a jocs. L'esquema de colors es realitza a partir de dos tons de gris amb tocs de negre, blau i granat. Totes les cantonades de la unitat rectangular orientades a la pantalla estan arrodonides suaument, excepte en la part inferior dreta, que està corbada. En el moment del llançament, es venia com a unitat independent o amb un de diversos jocs:Super Mario Land oTetris entre ells. També es van desenvolupar diversos accessoris, incloent una bossa de per transportar-la i una impressora.
Tot i ser tècnicament inferior als seus competidors de quarta generació (Game Gear deSega,Linx d'Atari, iTurboExpress deNEC), Game Boy va rebre elogis per la seva durada de la bateria i la seva resistència. Va superar ràpidament la competència,[3] venent un milió d'unitats als Estats Units en poques setmanes. La Game Boy i el seu successor, laGame Boy Color, han venut aproximadament 118 milions d'unitats a tot el món.[4] És un dels dispositius més reconeguts de ladècada del 1980, convertint-se en una icona cultural als anys següents al seu llançament. Durant la vida de la consola es van llançar diversos redissenys, incloentGame Boy Pocket (1996) iGame Boy Light (1998; només al Japó).
La producció de Game Boy va continuar a principis de ladècada del 2000 i finalment es va aturar després del llançament de laGame Boy Advance, el 2001.[5]
El nom original delcriptònim de la Game Boy era «Dot Matrix Game», i les inicials DMG van aparèixer al número de model del producte final: «DMG-01». La recepció interna de la consola a Nintendo va ser inicialment molt pobra; la DMG fins i tot va rebre el sobrenom de «DameGame» dels empleats de Nintendo (en japonès,«dama» significa«desesperat» o«coix» en aquest context).[6]
La Game Boy té quatre botons d'operació etiquetats «A», «B», «SELECT» i «START», així com unacreu direccional (d-pad).[7] Hi ha un regulador de volum a la part dreta del dispositiu i un regulador similar al costat esquerre per ajustar el contrast.[8] A la part superior de la Game Boy, es troba uncommutador lliscant (l'interruptor d'encesa i apagada de la consola) i la ranura per alscartutxos de la Game Boy.[9] L'interruptor d'encesa i apagada inclou un bloqueig físic per evitar que els usuaris insereixin o retirin un cartutx mentre es connecta la unitat. Nintendo recomana als usuaris deixar un cartutx a la ranura per evitar que la pols i la brutícia entrin al sistema.[10]
La Game Boy també conté connectors d'entrada i / o de sortida opcionals. A la part esquerra del sistema hi ha una presa decorrent CC externa de 3,5 mm × 1,35 mm que permet als usuaris utilitzarbateries recarregables externes o unadaptador de CA (es venen per separat) en lloc de les quatrepiles AA.[11] La Game Boy requereix 6VDC d'almenys 150mA.[12] A la part inferior de la unitat es troba una presa per a unconnector de 3,5 mm que permet als usuaris escoltar l'àudio ambauriculars o ambaltaveus externs.[13]
El costat dret del dispositiu ofereix unport que permet a un usuari connectar-se a un altre sistema Game Boy a través d'uncable d'enllaç de jocs, sempre que els dos usuaris juguin al mateix joc.[14] El port també es pot utilitzar per connectar unaimpressora de Game Boy. El cable d'enllaç va ser dissenyat originalment perquè dos jugadors juguessin junts com elTetris. No obstant això, el desenvolupador de jocsSatoshi Tajiri va utilitzar més tard la tecnologia de cable d'enllaç de jocs com a mètode de comunicació i connexió en xarxa a la popular sèrie devideojocsPokémon.[15]
Game Boy transparent, llançat només als Estats Units
Característiques del sistema original de 8 bits (DMG-001) (1989):
CPU:Z80 de 8 bitsSharp LR35902[16][17] treballant a 4,194304 MHz. Aquest processador és similar a unIntel 8080, ja que cap dels registres introduïts a la Z80 està present. No obstant això, algunes de les millores del conjunt d'instruccions del Z80 sobre el 8080, especialment la manipulació de bits, estan presents. Altres instruccions són úniques per a aquest gust particular de la CPU 8080 / Z80. Elbit de paritat, la meitat de les instruccions condicionals i totes les instruccions d'entrada i sortida es van eliminar també del conjunt d'instruccions 8080. Elcircuit integrat també conté un generador de so integrat.
La Game Boy, és la versió original, però al llarg dels anys,Nintendo va llançar diverses versions amb noves característiques, algunes compatibles amb jocs de consola d'una o més versions més antigues:
Game Boy Pocket - Una unitat més petita, més nítida i que emprava menys bateria.
Game Boy Light - Només venuda al Japó, de la mateixa mida que la Pocket, però amb pantalla retroil·luminada per millorar la visibilitat. Alguns suggereixen que la seva pantalla retroil·luminada consumeix més la bateria.
Game Boy Color - Actualització de la gamma de Game Boy de 8 bits. Té el doble de velocitat de processador, dues vegades més memòria, una pantalla a color, i un port de comunicacionsinfrarroig. Sovint referida comGBC.
Game Boy Advance (2001) - disposa d'un processador de 32-bitARM, una gamma més gran de colors, i un rellotge en temps real per a usar-lo en jocs. Tècnicament semblant a la Super Nintendo, beneficia d'adaptacions millorades de clàssics com Super Mario Bros, 2, Super Mario Kart i F-Zero juntament amb nous títols com per exempleKuru Kuru Kururin. Sovint anomenadaGBA.
Game Boy Advance SP (2003) - Un nou disseny de laGame Boy Advance sense canvis en les capacitats de procés. La seva forma plegable en redueix la mida, aproximadament, a la meitat. Incorpora retroil·luminació i bateria d'ió liti. També canvia el format de connexió d'auriculars a un connector especial.
Game Boy Micro (2005) - Tercer disseny de la Game Boy Advance, manté la pantalla retroil·luminada de la SP i redueix la mida de la consola. Pel que fa a la capacitat, és igual que la Game Boy Advance, encara que té la pantalla més petita i només és compatible amb els jocs de Game Boy Advance. La carcassa d'aquesta versió és bescanviable.
La major part de les consoles de videojocs es tornen obsoletes quan nous sistemes són llançats al mercat. La Game Boy, amb les seves actualitzacions, és única en vitalitat. El2004 va fer el quinzè aniversari i en tot aquest temps ha sobreviscut a moltes rivals (la gran majoria tècnicament superiors), com per exemple, laSEGAGame Gear i laAtari Lynx.Fins a laGame Boy Micro, han conservat compatibilitat amb els jocs de les versions d'abans.
Elcartutx gris estàndard per als jocs de Game Boy originals, encara que existeixen altres colors i formes
Hi ha molts de jocs disponibles per a la Game Boy, els quals poden ser atribuïts en part a les seves vendes milionàries, un disseny ben documentat, i a un curt cicle de desenvolupament.
El sistema original de Game Boy disposa de poc més de 500 jocs publicats entre juny de1989 i setembre de2001.
Super Game Boy (1994). No era una consola Game Boy, sinó un adaptador que permet jugar amb tots els cartutxos de la Game Boy clàssica en la consolaSuper Nintendo en la pantalla del televisor. És, a més a més, una actualització de l'estàndard de Game Boy que en comptes d'assignar al joc 4 tonalitats de gris permet assignar colors des d'una paleta de 16 colors, fent servir en part el maquinari de Super Nintendo. La gamma de colors és molt limitada en alguns jocs perquè foren creats per almaquinari de Game Boy amb les seves limitacions.
Game Boy Player (2003). Semblant al dispositiu Super Game Boy. Aquest dispositiu permet jugar als jocs de Game Boy Advance a laNintendo GameCube. Usa la mateixa gamma de colors que l'original del cartutx en comptes d'acolorir el joc, però es poden modificar la mida de la pantalla i té apagada automàtica, entre altres funcions.
Game Boy Camera & Printer (1998). Són un parell d'accessoris per a la consola portàtil Game Boy, llançats el1998. El primer és unacàmera fotogràfica que permet de fer i desar fotografies a la Game Boy. El segon és per a imprimir-ne les fotos o captures de pantalla d'alguns jocs.
↑Beuscher, Dave «Game Boy - Overview» (en anglès). Allgame. Arxivat de l'original el 2014-12-12 [Consulta: 22 abril 2019]. «A team headed by Gumpei Yokoi [sic] designed the Game Boy. Yokoi had previously designed hand held games for Nintendo with the cartridge based Game & Watch system, introduced in 1980. His staff, called Research and Development (R and D) team #1, had designed the successful NES games Metroid and Kid Icarus. What Yokoi's team did was create a hybrid of the NES and the Game & Watch systems.»
↑ «AtariAge - Lynx History». AtariAge. «Eventually the Lynx was squeezed out of the picture and the handheld market was dominated by the Nintendo GameBoy with the Sega Game Gear a distant second.»
↑Kent 2001, p. 416. "According to an article inTime magazine, the one million Game Boys sent to the United States in 1989 met only half the demand for the product. That allotment sold out in a matter of weeks and its black and white (except for Konami/Factor 5 games andSeaQuest DSV), was shown in color like the Game Gear version."
↑Owner's Manual, p. 5. "(10) Headphone jack (PHONES) — Connect the stereo headphones that come with the GAME BOY to enjoy the impressive sounds of games without disturbing others around you...."
↑Owner's Manual, pp. 4, 8. "(4) Extension connector (EXT CONNECTOR) — Connects to other GAME BOY…Do not insert different games in the interconnected Game Boys."
↑Masuyama, Meguro. «Pokémon as Japanese Culture?». A:Game On (en anglès). Nova York, NY: Universe Publishing, 2002, p. 39.ISBN 0-7893-0778-2. «Pokémon allowed more than metaphorical communication; it made use of a system that created actual communication — a network game.»
