Unagaleta,[1][2]galleta,[3][4] o, si es fornegen dues vegades,bescuit[5][6][7] és una pasta dolça i seca que en general se sol fer ambfarina,ou,sucre illet, si bé pot contenir també altres ingredients. Per exemple, lesgaletes daneses són conegudes pel seu alt contingut en mantega, que també tenen altres galetes (per exemple, aBretanya, elspalets bretons i lesgalettes bretones) menys conegudes. D'altres són a base demel oxocolata (són conegudes, per exemple, lescookies estatunidenques, amb trossets dexocolata, o popularment ditesgaletes de xocolata, dues galetes unides per crema dexocolata),cereals o defruitaseca,dessecada oconfitada, o una mescla d'aquestes. Algunes estan fetes d'ametlla capolada en comptes defarina (per exemple, elsamargos), o d'una altra fruita seca, com lanou o l'avellana. La farina utilitzada pot ser de diversos cereals (blat,blat de moro, etc.) però la que més es fa servir industrialment és la de blat de la varietatcompactum, que es cultiva sobretot alRegne Unit. AMenorca, lesgaletes d'Alaior també es diuengaletes, però contenen llevat i són una mica esponjoses, més semblants a unbrioix més aviat pla. Cal no confondre galeta amb bescuit, atès que lesgaletes es fan amb un sol fornejat, i els bescuits es fan obligatòriament amb dos fornejats.[8]
Hi ha testimonis que elsassiris elaboraven galetes en recipients de fang i al seu voltant col·locaven brases o pedres calentes. A l'antic Egipte s'elaboraven unes galetes anomenadesxait, les quals es troben representades en les pintures existents en la tomba de Rekhmir, aTebes. AGrècia s'elaborava eldipir, que era un pa que es coïa dues vegades, i aRoma la galeta fou un aliment molt popular entre leslegions romanes. Durant l'edat mitjana era molt habitual el consum de galetes per a acompanyar licors. En francès s'estén la denominació debiscuits, que prové del vocablellatíbis coctus, que significa 'cuit dues vegades' (d'aquí prové també el motbescuit). En anglès es diuencookies.
Les galetes es guarden força temps a temperatura ambient, en un lloc fresc i sec, i són fàcils de transportar. Es mengen a l'esmorzar o per aberenar o per a acompanyar elcafè o elte. També es poden menjar entre hores, com allaminadura o bé per a recuperar forces, per exemple, en una excursió.
També existeixen galetes salades, que solen ser d'una mida bastant petita i habitualment es mengen d'aperitiu. De vegades tenen formes particulars, com per exemple, de peixet o de bretzel. Unes galetes salades molt conegudes aCatalunya iBalears són lesmallorquinesquelis.
Els ingredients principals utilitzats en l'elaboració de galetes Marca Q són la farina de blat, el sucre, la mantega i la fruita seca. Han de ser de la màxima qualitat i no es permet l'ús d'additius a excepció de la lecitina.
S'admeten els següents tipus de galetes:
Tipus "maria" torrades i encunyades i les galetes elaborades bàsicament amb farina, sucre, i greixos.
Neules i similars: elaborades amb farina, llet o nata, sucre i rovell d'ou (i opcionalment mantega).
Melindros: elaborades amb farina, sucre i ou. Galetes d'ametlla o avellana: elaborades amb farina, sucre, ametlles o avellanes i ou (mínim un 20% d'ametlla o avellana, respectivament).
Ametllats: elaborats amb ametlla, sucre, farina i clara d'ou (mínim un 40% d'ametlla).
Galetes dexocolata: galetes recobertes dexocolata negra, blanca o amb llet.
Crocants (dintre dels assortiments): elaborats exclusivament amb ametlla i sucre (mínim 45% d'ametlla).
Es comercialitzen en envasos segellats. A l'etiqueta hi ha de figurar, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el distintiu marca Q i el nom de l'entitat de control.[10]
El terme galeta s'utilitza també per a designar una bufetada. En un antic programa detelevisió infantil,Barri Sèsam, apareixia un personatge blau que es deia Triqui, el Monstre de les Galetes, al qual li agradava molt menjar galetes.
