Alpinia galanga | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | galanga |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Zingiberales |
| Família | Zingiberaceae |
| Gènere | Alpinia |
| Espècie | Alpinia galanga Willd., 1797 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Maranta galanga |
Lagalanga és unaplanta amb flor que pertany a la família de leszingiberàcies (en llatí, Zingiberaceae). El seu nom científic complet és:Alpinia officinarum però també en trobem els sinònims taxonòmics: officinarum (Hance) Farw, o bé a la Alpini Galanga Willd.
Etimològicament parlant, Júlunyán, jawlanyán o júlanyán són noms derivats del persa jawalinyán, nom del rizoma de la galanga. La denominació persa sembla derivar del sànscrit kulañya, o del xinès kaolian-kian.
És originària de l'Àsia sud-oriental, probablement Xina meridional; ara es cultiva aIndoxina,Tailàndia,Malàisia iIndonèsia.
Quant a laforma vital de Raunjaer, és unnanofaneròfit, ja que és unarbust i té les gemmes persistents situades a menys de 2m d'altura.
Ésperenne i sempre verda. La seva alçada habitual osci·la entre 1,5 i 3 metres.
La seva rel és irregular, allargada i carnosa. Té ramificacions tuberculoses, obtuses, escumoses i nudoses. El seuparènquima cortical conté cèl·lules disseminades que secretenterpens.
Sobre aquest rizoma creixen talls aeris:
Aquests talls acaben en una inflorescència ovoide composta per bràctees imbricades (de 2 a 3cm de llarg per 10 a 15 mm d'ample). Aquestes són de color verd pàl·lid o grogues rivetejades de groc ataronjat. A la seva axil·la neixen flors grogues-verdoses i irregulars (flors zigomorfes).
Lafecundació no té interès pràctic, ja que lamultiplicació es fa peresqueix de la rel i, a més, no presentafruit.
S'usa el rizoma que és semblant al delgingebre. Està format de subunitats cilíndriques, la superfície és d'un vermellós pàl·lid que és típicament ratllat en creu per anells petits i d'un color cafè vermellós. L'interior té un color similar al de la pell i la seva textura és dura i llenyosa.
Encara que les fulles de la galanga són aromàtiques, no s'utilitzen gaire sovint per condimentar. El mateix passa amb les llavors, que es podrien utilitzar, per exemple, en lloc delcardamom.
Oli essencial (0,6-1%): pinè, cineol, eugenol, sesquiterpens, metilcanferol.Fenilalquilcetones: gingeroles (substàncies picants).Compostos flavonoics: galangina, alpinina. Resina. Tanins.El rizoma conté oli essencial fins a 1,5% (1,8 cineol, a-pinè, eugenol, alcanfor, metilcinamat i sesquiterpens). La Galanga seca, l'oli essencial té una composició quantitativa diferent a la fresca. Mentre que l'a-pinè, 1,8-cineol, l'a-bergamoteno, el trans-ß-farnesè i el ß-bisabolè semblen contribuir al gust de la Galanga fresca, el rizoma sec mostra menor varietat en components d'aroma (cineol i farnesè, sobretot).
S'utilitza en inapetència, dispèpsies hiposecretores,flatulència.Astènia, convalescència.Popularment usat també en:dismenorrea, prevenció de vòmits i marejos i, com a mastegadors, contra lesodontàlgies.
Aperitiva-estomáquica,eupéptica,carminativa,antiemètica (accions similars a les del gingebre).Espasmolítica,antiinflamatoria, tònic general.
S'ha de tenir en compte elcontingut alcohòlic de l'extracte fluid i de la tintura.No s'ha de prescriure formes de dosificació amb contingut alcohòlic per administració oral a nens menors de dos anys ni a consultants en procés de deshabituació etílica.
La droga s'ha conegut a Europa durant més de 7 segles del seu origen botànic, ja que va ser reconeguda el 1870, quan es van examinar mostres que s'havien trobat a prop de Tung-sai, a l'extrem sud de la Xina, i més tard, a l'illa de Hainan, just davant.
.svg){kind=icon}