Gal·liè (llatí:Gallienus,218-268) fouemperador romà del260 al268.[1] Va arribar al tron pel nomenament del seu pare. En aquesta època es va veure que l'Imperi Romà era massa gran per poder controlar les múltiples invasions d'altres pobles; com a conseqüència el governadorPòstum va independitzar part dels territoris (Gàl·lia, Hispània i Britànnia) sota el nom d'Imperi de les Gàl·lies. Malgrat les circumstàncies adverses va governar durant quinze anys, cosa que no passava des dels temps de Septimi Sever (193-211). En una època de crisi en la seguretat de l'Estat no va estar ben vist que l'emperador dediqués temps a la poesia i el van catalogar d'efeminat. Molts van voler usurpar el tron (els «trenta tirans»[a]) i un d'aquests,Aureol, va posar fi a la seva vida.
Publi Licini Valerià Ignaci Gal·liè va néixer al voltant de l'any218,[2] fill deValerià, que llavors era un membre de la classe senatorial pertanyent a lagens Licínia, i d'Egnàcia Mariniana. Tenia un germà anomenatPubli Licini Valerià. Segons la informació procedent de les monedes, estava relacionat amb la ciutat deFalerii a Etrúria, que podria ser el seu lloc de naixement o bé el de la seva família materna.[3]
A la mort d'Emilià,Valerià I, pare de Gal·liè, fou proclamat emperador (253). Immediatament va demanar al senat que reconegués Gal·liè com a coemperador amb el títol d'august mentre que el seu nebot Corneli Valerià i el seu altre fillValerià el Jove rebien el títol decèsar.[4]
El pare el va enviar a la Gàl·lia on, sota la custòdia de l'experimentat governadorPòstum, havia de vigilar les incursions delsfrancs ialamans a la regió de l'altDanubi i elRin. Les monedes l'esmenten comGermanicus i porten les inscripcionsVictoria Germanica,Victoria Augustorum,Restitutor Galliarum que indiquen una sèrie de victòries, però la realitat sembla que fou ben diferent i que el que hi va haver foren derrotes i desbandades. L'any260, l'emperadorValerià I fou capturat pels perses en labatalla d'Edessa[5] i llavors Gal·liè va marxar a Roma per assumir els màxims poders. A la província gal·la va enviar el seu fill, el joveSaloní, el qual va morir en un atac dels invasors. Després de la derrota davant delsalamans, les tropes van instar el governador a declarar-se independent i aquest, que era un ciutadà romà d'origen gal, es va proclamar Pòstum I, amb tots els honors d'un emperador romà tot i que no tenia intenció de conquerir Roma sinó crear l'Imperi de les Gàl·lies.[6]
L'imperi havia esdevingut massa gran per poder fer front als diversos pobles estrangers que desitjaven les seves terres.[7] Després del260 quanValerià I fou fet presoner pelsperses, elsfrancs van assolar la Gàl·lia iHispània i fins i tot van arribar a l'Àfrica on també van atacar els nòmadesamazics; elsalamans van devastar les províncies de l'altDanubi; elshèruls es van establir a la zona entre elTànais i lallacuna Meòtida i van atacar fins aBizanci,Tomor iMarcianòpolis, saquejantLemnos iEsciros i arribant fins aEsparta,Corint iArgos. Elsgots van saquejar províncies d'Àsia de la costa sud de l'Euxí i van ocuparBizanci,Efes,Salònica iAtenes; elssàrmates van atacarPannònia que vers el260 fou ocupada pelsquades fins al373; elsbaronis van atacarPitium i es van apoderar d'aquesta ciutat i deTrebisonda; elsdacis van ocuparDàcia iMèsia. Laplaga de Ciprià va atacar també a l'est i va afectar els soldats; al període de màxim desenvolupament de l'epidèmia uns 5.000 romans morien cada dia només a la capital;Alexandria va perdre dos terços dels seus habitants. També es van produir revoltes internes i diversos generals es van proclamar emperadors (coneguts com els "trenta Tirans").
Gal·liè refiava que el generalMacrià reuniria el que quedava de les tropes romanes després de la derrota davant els perses en la qual el seu pare havia estat fet captiu, mentre que el prefecteBalista realitzava una contraofensiva en la qual va captura l'harem deSapor I i moltes riqueses.[8] Però Macrià es va proclamar emperador amb el suport de Balista, i es va girar contra les tropes romanes establertes a Il·líria.[9]Odenat dePalmira iAureol van acabar amb la sublevació.[8] LaHistòria Augusta narra que quan Odenat va morir (el 267), víctima d'una conspiració del seu cosí,[10] la seva esposaZenòbia el va succeir en el govern a Síria.[11] Mentrestant, Gal·liè va reprendre la guerra contra Pèrsia i va enviar amb aquest objectiu al general Aureli Heraclià, el qual, però, sembla que fou derrotat per les forces de Zenòbia que s'havia aliat als enemics dels romans.[12]
Gal·liè va posar en marxa diverses reformes a l'exèrcit per fer front als perills més urgents retirant els senadors del comandament de les legions, que va confiar alscavallers, generalment eren homes experimentats.[13] La forma tradicional de combatre no s'adaptava bé a la forma de lluitar dels gots i, en conseqüència també va canviar la forma de combatre, donant un lloc preeminent a lacavalleria aconseguint un exèrcit més movible i ràpid de desplaçar.[14] La pesta de Cebrià estava causant molts morts a tot Europa i Gal·liè es va veure obligat a reclutar mercenaris bàrbars com avexillatio, un cos a banda de la tropa habitual, i al seu cap va situar unmagister equitum. L'increment en la despesa militar i les guerres civils causades per una la successió inestable, van provocar un augment dels impostos en detriment de la indústria.[15] També va crear un cos amb tropes d'elit per protegir l'emperador, que amb els anys van rebre el sobrenom de «faedors d'emperadors». Va fer despoblar elsAgri Decumates perquè fessin de frontera natural entre els riusRin iDanubi, que romandrien terra de ningú fins al voltant de l'any 300, quedant només les fortificacions frontereres (limes).[16]
Era un bonpoeta iretòric,[17] de fet s'estimava tot allò que procedia de la cultura clàssica grega. La seva divinitat preferida eraDemeter i es va iniciar en elsmisteris d'Eleusis. Era adepte a la filosofianeoplatònica. El filòsofPlotí va ser amic i conseller seu. Contràriament al seu pare, va tolerar els cristians; en una carta enviada al bisbe d'Egipte va ordenar que els restituïssin les esglésies i els béns confiscats.[18]
Juli Cèsar va establir unsistema monetari basat en l'or i la plata. Progressivament la quantitat de plata de les monedes es va anar rebaixant del 100% fins al 4% durant el regnat de Gal·liè.[19] Un fet que va resultar xocant és que en les monedes el seu nom apareixia escrit en forma femenina, cosa que li va fer guanyar la reputació d'efeminat entre els soldats.[20]
El267 va anar aGrècia a combatre contra elsgots i elshèruls que devastavenMèsia i després va tornar a Itàlia quan va saber que s'havia revoltatAureol al qui va derrotar a la regió deMilà. Quan assetjava aquesta ciutat fou mort pels seus propis soldats el22 de març del268 quan tenia 50 anys i en portava quinze de govern, set d'ells nominalment sol.Claudi II el Gòtic, que tenia la lleialtat de l'exèrcit, va assolir el poder en disputa amb altres pretendents.[21]
Els cronistes el van descriure com un home cruel, amant de la poesia i no gaire competent per al govern. Gal·liè va actuar més o menys normalment mentre va estar a l'ombra del seu pare però tan bon punt com es va trobar sol al poder va deixar anar els seus instints més obscurs. Era un bonpoeta iretòric però mal governant tot i que va tenir alguns gestos de valentia i prudència, com la victòria sobre els gots aTràcia i la seva campanya contra Pòstum (de fet aquesta més aviat va ser obra dels seus generalsClaudi iAureol). Era però traïdor i cruel com es va posar en relleu en la matança dels soldats revoltats aBizanci el263, que s'havien rendit amb la condició d'unaamnistia, o l'ordre de mutilar, matar i esquarterar a tots els partidaris joves o vells d'Ingenu.[22]
Al turóEsquilí, va deixar per a la posteritat un palau anomenatPalatium Licinium, un complex d'estructures de lleure, envoltades de jardins.[23]
Amb la seva mullerCornèlia Salonina va tenir com a mínim tres fills:[24]
Claudi II va respectar les vides dels familiars de Gal·liè i el va declarar déu.
- ↑Els «trenta tirans» és una llista de 30 usurpadors que forma part de laHistòria Augusta, que van viure durant el segle iii, la major part durant el regnat de Gal·liè. L'escriptor de laHistòria Augusta els va donar aquest nom fent una comparació amb elsTrenta Tirans d'Atenes.
- ↑«Gal·liè». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑Sext Aureli Víctor,De Caesaribus, 32.3
- ↑Syme, 1983, p. 197.
- ↑Sext Aureli Víctor,De Caesaribus, 32.2
- ↑Potter, 2004, p. 256.
- ↑Joan Zonaràs,Compendi d'història, XII
- ↑Chastagnol, 1994, p. 394, 75.
- ↑8,08,1Joan Zonaràs,Epitome Historiarum, 12.23
- ↑Història Augusta:Gal·liè, I.2-5
- ↑Història Augusta:Gal·liè, XIII.1
- ↑Història Augusta:Gal·liè, XIII.2-3
- ↑Història Augusta:Gal·liè, XIII.4-5
- ↑Letki, Piotr.The cavalry of Diocletian. Origin, organization, tactics, and weapons (en anglès). Wydawnictwo Napoleon V, 2012, p. 52-53.ISBN 978-83-61324-93-5.
- ↑Dixon i Southern, 1992, p. 27-28.
- ↑Grant, Michael.The World of Rome (en anglès). Cleveland, Ohio: The World Publishing Co., 1960, p. 85–86 (World histories of civilization, vol.2).
- ↑de Blois, 1976, p. 5, 250.
- ↑Història Augusta, Gal·liè, XI.6-8
- ↑Petit, 1974, p. 520.
- ↑Lewis, Nathan.Gold: The Once and Future Money (en anglès). John Wiley & Sons, 2012.ISBN 1118428684.
- ↑de Blois, 1976, p. 151.
- ↑Sext Aureli Víctor,De Caesaribus, XXXIII.20-28
- ↑Joan Zonaràs,Epitome Historiarum, 12.24
- ↑Història Augusta:Gal·liè, XVII.8
- ↑Revista:L'Année épigraphique 1917, 18,17
- Chastagnol, André.L'évolution politique, sociale et économique du monde romain de Dioclétien à Julien: La mise en place du régime du Bas-Empire (284-363). Sedes, col·lecció «Regards sur l'histoire», 1994.ISBN 2-7181-3552-2.
- de Blois, Lukas.The Policy of the Emperor Gallienus. Leiden: Brill, 1976.ISBN 90-04-04508-2.
- Dixon, Karen R.; Southern, Pat.The Roman Cavalry: From the First To the Third Century (en anglès). Londres: Batsford, 1992.ISBN 0-7134-6396-1.
- Petit, Paul.Histoire générale de l'Empire romain. Seuil, 1974.ISBN 2020026775.
- Potter, David Stone.The Roman Empire at bay, AD 180-395. Routledge, 2004.
- Syme, Ronald.Historia Augusta Papers. Oxford: Clarendon Press, 1983.ISBN 0-19-814853-4.
