 Gabrielsonita | |
|---|---|
| Fórmula química | PbFe(AsO₄)(OH) |
| Epònim | Olof Gabrielson |
| Localitat tipus | Långban,Filipstad,Värmland,Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.11b |
| Dana | 41.5.1.5 |
| Heys | 20.5.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,86Å; b = 5,98Å; c = 8,62Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | marró verdós, negre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de laratlla | marró clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 6,67 g/cm³ (mesurada); 6,69 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | n = 2, |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 80° a 90° |
| Dispersió òptica | r<v visible |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) iaprovat |
| CodiIMA | IMA1966-011 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Gbr |
| Referències | [1] |
Lagabrielsonita és unmineral de la classe delsfosfats, que pertany algrup de l'adelita-descloizita. Rep el nom en honor delmineralogista suec Olof Erik Gabrielson (Örebro, 10 de desembre de 1912 - 28 de gener de 1980) qui va estar a laUniversitat d'Estocolm i més tard al Museu de Història Natural de Suècia.
La gabrielsonita és unarsenat defórmula química PbFe(AsO₄)(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en elsistema ortoròmbic. La sevaduresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gabrielsonita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals:thadeuïta,durangita,isokita,lacroixita,maxwellita,panasqueiraïta,tilasita,drugmanita,bjarebyita,cirrolita,kulanita,penikisita,perloffita,johntomaïta,bertossaïta,palermoïta,carminita,sewardita,adelita,arsendescloizita,austinita,cobaltaustinita,conicalcita,duftita,nickelaustinita,tangeïta,gottlobita,hermannroseïta,čechita,descloizita,mottramita,pirobelonita,bayldonita,vesignieïta,paganoïta,jagowerita,carlgieseckeïta-(Nd),attakolita ileningradita.
Va ser descoberta aLångban, almunicipi de Filipstad (Värmland,Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com lanadorita, lafinnemanita, lacalcita, labarita i altres minerals delgrup de la romeïta. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.