 | Aquest article tracta sobre el poeta i escriptor. Si cerqueu l'enginyer, vegeu «Gabriel Ferraté Pascual». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 maig 1922 Reus (Baix Camp) | ||
| Mort | 27 abril 1972 (49 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) | ||
| Causa de mort | suïcidi,asfíxia | ||
| Sepultura | Cementiri de Sant Cugat, pavelló S, nínxol 106 2n pis | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, traductor, crític literari, catedràtic, escriptor, lingüista | ||
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona | ||
| Gènere | Poesia | ||
| Família | |||
| Pare | Ricard Ferraté Gili | ||
| Germans | Joan Ferraté i Soler | ||
| Premis | |||
  | |||
Gabriel Ferrater i Soler (Reus,20 de maig de1922 -Sant Cugat del Vallès,27 d'abril de1972)[1] fou unpoeta,crític,traductor ilingüista català. Va ser el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el que més influí en la joventut i els poetes posteriors. El seu caràcter independent i racionalista i la seva erudició començaren en la biblioteca de casa seva, ja que no va anar a escola fins als deu anys. El seu llibre més important ésLes dones i els dies (1968).
SegonsXavier Macià:
| « | Gabriel Ferrater representa un model d'intel·lectual i de poeta heterodox i atípic, almenys amb relació als referents de l'època. Ben allunyat del model d'intel·lectual orgànic definit per Gramsci —del tot impensable a la Catalunya franquista—, i prou allunyat també del model resistencialista i patrioter, Ferrater se'ns apareix bàsicament com un home de lletres liberal i independent, escèptic, antiprovincià, recelós d'ideologies i dogmatismes, polítics o estètics, i, per damunt de tot, lúcid, iconoclasta i provocador. Un personatge poc convencional, autodidacte, rigorós, amè, didàctic i sempre apassionat.[2] | » |
Gabriel Ferrater va néixer l'any1922 al Raval de Santa Anna número 80 deReus, a la casa que posteriorment seria reformada i coneguda com aCasa Fàbregas.[3] Va ser el gran de tres germans; els altres dos eren elJoan i l'Amàlia. La família de Ferrater, dedicada a l'exportació de vins en l'empresa que havia fundat el seu avi, gaudia de benestar econòmic. El pare,Ricard Ferraté, era una persona culta que s'havia dedicat a la política, la mare, Amàlia Soler i Rosselló (Reus 1899-Barcelona 1977) era filla de l'advocat Joan Soler González.[4] La família Ferrater es passava llargs períodes al Mas delPicarany; on van traslladar gran part de la seva biblioteca.
Gabriel Ferrater no va anar a l'escola fins als deu anys. És molt possible que el fet de no començar l'escola fins aquesta edat influís en algunes decisions que va adoptar al llarg de la seva vida; no només pel que fa a la seva solitud, sinó respecte del seu esperit crític enfront de les incompetències docents.
Després d'unes quantes temptatives frustrades d'estudiar a l'estranger, l'octubre de l'any 1932 Ferrater començà al Col·legi de Sant Pere Apòstol de Reus. Quan va ingressar en aquest col·legi ja sabia llegir. Ferrater «va aprendre a llegir d'una forma anàrquica, solitària i a partir de textos no convencionals» (El Gabriel Ferrater de Reus, Ramon Gomis. p.48). Aquest fet va provocar que Ferrater adoptés una gran capacitat d'aprenentatge autodidàctic. Entre els anys 1933 i 1935 va fer tres cursos de batxillerat.
A més dels estudis de batxillerat, Gabriel Ferrater devorava els llibres que hi havia a la biblioteca familiar. Als tretze anys ja havia llegitLa muntanya màgica iEls Buddenbrook deMann i llegia, en la versió original, les novel·les deStendhal iFlaubert. Als catorze anys ja llegiaPaul Verlaine iLes fleurs du mal deBaudelaire. Un autor que també li agradava molt eraEdgar Allan Poe. Ferrater començà llegint molta literatura. Anys després, la seva passió lectora s'amplià cap a altres camps i bastiria la seva immensa cultura amb coneixements de tota classe.
El desordre moral que van provocar la revolta i la guerra civil espanyola van impactar molt Ferrater. D'una banda perquè tot el que ocorria, en certa manera, era vinculat al seu pare, atès que Ricard Ferrater estava compromès amb el govern perquè era d'Acció Catalana (partit que en aquell moment formava part de la coalició que governava la Generalitat). D'una altra banda, perquè la situació de revolta li va suposar gaudir d'una gran llibertat.
El primer bombardeig de Reus va ser el 24 d'agost de 1937 i a final d'aquest mateix any la ciutat va tornar a ser bombardejada. Com a conseqüència, la família Ferrater va instal·lar-se al Picarany (finals de l'any 1937). El 29 de setembre d'aquest mateix any, Gabriel es va matricular de cinquè curs a l'Institut de Reus. L'any 1938 la família Ferrater va marxar cap a França. Ricard Ferrater estava a punt de ser nomenat cònsol de la República Espanyola a Bordeus.
Durant la seva estada a França, Ferrater va realitzar nombroses lectures: clàssics comMontaigne,Jean Racine,Laclos, i especialment elCardenal de Retz; però també autors delsurrealisme, i autors contemporanis comJoyce, entre d'altres.
Gabriel Ferrater torna a Reus a finals de l'any 1941. Poc abans que Ferrater marxés a fer el servei, el seu pare havia tornat a posar en funcionament el negoci familiar dels vins, però tot plegat no va rutllar bé. Entre els anys 1943 i 1945 Gabriel Ferrater feu el servei militar. Durant el servei, Gabriel escriu algunes cartes a la seva mare i li demana que li enviï llibres. Entre alguns dels que li envià, trobem:La Chartreuse de Parme iLe Rouge et le Noir deStendhal, així com les obres deRabelais, laGuide Bleu d'Anglaterra i l'Espectador d'Ortega y Gasset. Un cop acabat el servei militar, Ferrater va tornar a Reus i es va treure el batxillerat entre els anys 1945 i 1947.
Durant el curs 1947-1948 Ferrater va matricular-se a la Facultat de Ciències Exactes de laUniversitat de Barcelona, però al tercer curs va abandonar els estudis. Quatre anys més tard va tornar a la Universitat i es va matricular enFilologia.
El 16 de juny de 1951 al pare, Ricard Ferraté les coses li van tan malament que se suïcidà. Tal com consta al certificat de defunció: hemorràgia cerebral per tret amb arma de foc. Tenia signada una pòlissa de vida que passat un any podia cobrar-se inclús en cas de suïcidi.[5] La mort del seu pare produeix una mena d'inflexió en l'autor: Ferrater s'instal·la aBarcelona on es comença a professionalitzar com a crític d'art. A més a més, durant aquesta època, Ferrater manté contacte amb certs grups intel·lectuals i artístics de Barcelona. Durant aquests anys estableix vincles amb personatges comJoan Vinyoli,Carles Riba,Rosa Leveroni, etc. També és durant aquest període que fa publicacions sobre art a la revistaLaye. El descobriment d'alguns autors alemanys (Bertolt Brecht), anglesos (sobretotShakespeare), francesos, italians i medievals, unit al bagatge cultural que duia i a les relacions sentimentals del moment, el van portar a escriure el conjunt de la seva obra poètica entre els anys 1958 i 1969.
L'any 1963 va anar aHamburg com a lector de l'editorialRowohlt i, en tornar aCatalunya, va acceptar el càrrec com a director literari deSeix Barral. Aquest mateix any es va casar aGibraltar amb la periodista americanaJill Jarrell; se'n divorcià l'any 1969. La primera relació amorosa d'importància (marcada pel mestratge i la diferència d'edat) havia estat amb l'Helena Valentí. Al final dels seus dies va viure amb una altra escriptora,Marta Pessarrodona. L'any 1968 acaba la carrera de Filosofia i Lletres i és contractat com a professor de lingüística i crítica literària a laUniversitat Autònoma de Barcelona. Aquests són els anys de major activitat de l'autor i també són els anys dels primers reconeixements.
El 27 d'abril de 1972 Gabriel Ferrater se suïcidà al seu pis deSant Cugat del Vallès, per asfíxia, posant-se al cap una bossa de plàstic.[6]
La poesia de Ferrater s'aplega quasi tota en tres llibres (Da nuces pueris,Menja't una cama iTeoria dels cossos), i posteriorment l'autor els recull en el volumLes dones i els dies. A banda de les obres esmentades, hi ha una sèrie de poemes a lloure que apareixen en diverses revistes i publicacions. La major part de la seva poètica l'escriu en un breu període de sis anys, comprès entre 1958 i 1963; es caracteritza per ser austera, realista i molt literària, ja que conté moltes referències a altres escriptors. Els seus registres oscil·len des d'un llenguatge planer, discursiu, concret i col·loquial, fins al barroquisme simbòlic. Els poemes són didàctics, reflexius i poc convencionals. Es tracta de poemes continguts i experiencials que plantegen una reflexió sobre aspectes morals.
La temàtica més rellevant deDa nuces pueris (1960) és la recerca de la felicitat, cosa que serà constant en la trajectòria poètica de l'autor. Aquest tret ja es troba en el títol del llibre (Da nuces pueris), el qual prové deGai Valeri Catul, per a subratllar que s'aposta per gestos que fan feliços als altres.
Menja't una cama (1962) reafirma l'estil ferraterià, per bé que en aquest llibre té més pes l'observació social que no pas l'erotisme. S'hi apleguen grans poemes («Els innocents», «Els polls»…). En el llibre predominen tres aspectes: la presència del català dels seixanta, les nombroses referències literàries, i el fet d'anteposar la felicitat individual al compromís històric.
Teoria dels cossos (1966) és el llibre més complet de l'autor, i és aquí on assoleix la seva màxima complexitat moral. Es divideix en tres parts: La primera consta d'un únic poema que està basat en l'observació social («Poema inacabat»); destaca el gran domini de la transcripció culta de la llengua oral. La segona part és formada per vint-i-cinc poemes de caràcter amorós i eròtic, la majoria d'ells escrits en versos curts. La tercera part és heterogènia i consta de setze poemes que presenten exercicis poètics intel·lectuals no sempre fàcils de copsar.
Les dones i els dies (1968) recull 114 poemes breus, a excepció d'«In memoriam» i «Poema inacabat», que són de naturalesa més narrativa. Generalment, els poemes d'aquesta obra segueixen l'ordre d'aparició i l'estructura interna dels tres volums publicats per l'autor:Da nuces pueris (1960),Menja't una cama (1962) iTeoria dels cossos (1966). L'obra està dotada d'una gran cohesió interna, ja que Ferrater fa desaparèixer tot allò no imprescindible com els epígrafs, els subtítols i els epílegs, i tot això es reflecteix en uns poemes despullats d'ornamentació paratextual. El títol deLes dones i els dies és una ironia d'Els treballs i els dies d'Hesíode i, de retruc, mostra els eixos temàtics de la seva poesia: l'ésser humà, les seves relacions i les experiències morals (les dones) i el context en què això es produeix, és a dir, els factors espai i temps (els dies).
De forma general, els poemes es poden classificar temàticament en tres blocs. El primer és metadiscursiu i té com a marc la literatura i té diversos enfocaments; ja sigui efectuant una crítica sobre una obra o autor («Sobre la catarsi» i «A l'inrevés») o bé entenent la realitat artística des d'un punt de vista sociològic («Economies rivals»), entre moltes altres opcions. El segon bloc té una vessant social i conté els poemes que tenen com a marc l'observació a partir d'algun personatge («Faula primera», «El distret», «Cançó del gosar poder»…); o copsant instants precisos del que l'envolta («Octubre», «Diumenge», o «Els jocs», amb tots els versos en decasíl·labs perfectes, fins i tot en els dos versos en francès). El darrer bloc, més personal, aplega experiències sobre la vida moral, marcades pel pas del temps («Per no dir res», «Un pas insegur», «Fi del món»…) i per l'amor («Cambra de la tardor», «El mutilat», «Posseït»…).
Deixant de banda la seva faceta de poeta, Ferrater també es va dedicar a la lingüística, a la crítica literària, a la traducció i a la crítica pictòrica. Pel que fa al primer àmbit, va fer una aportació força notable. Va estudiar els textos delsjunggrammatiker; l'estructuralisme deMeillet,Beneviste iLeonard Bloomfield;Sapir,Bally iKurylowicz i lagramàtica transformacional deNoam Chomsky, autor sobre el qual fou dels primers a parlar-ne aCatalunya. Entre 1969 i 1972 va publicar a la revistaSerra d'Or diferents articles aplegats sota el nomDe causis linguae. Els més remarcables són l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional formulada perNoam Chomsky iHalle, i una anàlisi de les gramàtiques dePompeu Fabra. D'altra banda, entre aquests anys va traduir al català les obresCartesian Linguistics (La lingüística cartesiana) deNoam Chomsky iLanguage (El llenguatge) deLeonard Bloomfield. Per a totes dues obres, Ferrater preparava una anotació adaptant la teoria alcatalà. A més, traduí alcastellàEl estructuralismo: historia, problemas y métodos del lingüista alemanyManfred Bierwisch. Pòstumament, el 1981, el seu germàJoan Ferraté va publicar aplegada la seva obra lingüística sota el títolSobre el llenguatge. El volum consta de dotze articles publicats en revistes, principalment aSerra d'Or, dos articles d'enciclopèdia, algunes addicions amb què l'autor volia complementar la traducció del Language de Bloomfield, notes personals i altres materials inèdits.Joan Mascaró i Altimiras, en un article a la revistaEls Marges l'any 1984, apunta que l'interès de la tasca lingüística de Ferrater es troba, més que en les aportacions descriptives sobre el català, "en una excel·lent anàlisi «moral» de la lingüística".
En el terreny de la crítica literària Ferrater va escriure diferents articles que encapçalen les obresNabí, deJosep Carner;Comptar les bigues, deRamon Comas i Maduell;Els lloms transparents iObra poètica en vers i prosa iObra poètica dispersa, deJ.V. Foix iVersions de Hölderlin, deFriedrich Hölderlin. El 1979, el seu germà va editarLa poesia de Carles Riba, que consta de cinc conferències fetes per Ferrater entre els anys 1965 i 1966 que van ser enregistrades i transcrites perJoan Alegret. La segona edició de l'obra conté l'elegia aCarles Riba que l'autor publicà el 1959 a la revistaÍndice de Artes y Letras. També l'any 1979, Joan Ferraté va editarSobre literatura, que inclou diversos textos (alguns inèdits) sobre autors comJosep Carner,J.V. Foix,Joan Maragall iOller, entre d'altres. El 1986 editaPapers, cartes, paraules, un altre recull que conté cartes, informes de lectura, entrevistes i la traducció dels dos primers actes delCoriolà deShakespeare, entre més textos, i l'any següent,Foix i el seu temps, que consta de cinc conferències sobre Foix que Ferrater feu entre 1965 i 1967 a laUniversitat de Barcelona. Ferrater, per una banda, hi exposa l'evolució dels escriptors respecte al moviment polític catalanista, que va quedar palesa en les interpretacions sociològiques de la literatura catalana de l'època i, per l'altra, ofereix lectures innovadores, com la de Foix. El 2010 també es publicàTres prosistes, que aplega les conferències sobreLa parada, deJoaquim Ruyra,Solitud, deVíctor Català i sobreJosep Pla, que Ferrater donà entre 1966 i 1967. El volum també inclou un informe en anglès sobre Pla redactat el 1967 per convèncer a una editorial nord-americana de la importància d'aquest escriptor. També pòstumament aparegueren publicats, encastellà,Escritores en tres lenguas (1994) iNoticias de libros (2000). El primer és un recull d'articles gairebé tots inèdits que, tal com explica l'editor del volum,José Manuel Martos, Ferrater escrigué probablement entre 1963 i 1964, i que tracten principalment d'escriptors en llengua alemanya, francesa i anglesa. Per la seva banda,Noticias de libros inclou una sèrie d'informes de lectura redactats entre 1961 i 1972 per a les editorialsSeix Barral iRowohlt Verlag. Totes aquestes edicions pòstumes confirmen el poliglotisme, l'erudició, la intel·ligència i la ironia de l'autor, a més de la curiositat i varietat dels seus interessos.
Gràcies al seu gran domini de llengües, una de les fonts d'ingressos que va tenir Ferrater després de la mort del seu pare van ser les traduccions. A part de les obres sobre lingüística ja citades, Ferrater traslladà a la nostra llenguaDer Prozess (El procés) deFranz Kafka (1966). A més en traduí moltes al castellà d'autors comSamuel Beckett (Murphy),Peter Weiss (Informes) oErnest Hemingway (París era una fiesta), per citar-ne només alguns.
A la dècada dels 50 Ferrater va treballar com a crític d'art a la revistaLaye. En aquest àmbit va publicarAproximaciones a la pintura de Miguel Villà (1952) iLa pintura de José Maria de Martín (1953). El 1981 aparegué el recullSobre pintura, editat per Joan Ferraté. En aquest volum s'apleguen els articles i assaigs publicats aLaye des del 1951; altres articles de la mateixa època; els capítols d'una història de la pintura espanyola contemporània encarregada per Seix Barral (que no va arribar a fer-se); i notes sobre diversos artistes i ressenyes de llibres sobre art. El més destacable del seu pensament artístic és la defensa de l'art clàssic i realista, i el poc interès que li provocaven les avantguardes.
Gabriel Ferrater és una veu original, trencadora i irònica en la història de la literatura catalana de la postguerra. Les dificultats d'adscriure'l a un moviment concret rauen en la singularitat de la seva obra, desmarcada de la tradició postsimbolista i de l'emergentrealisme històric. Ferrater reconeix haver-se allunyat molt de l'estètica romàntica del seu temps, i ho fa a partir de l'observació directa i detallada de les manifestacions de l'experiència moral de l'home. Una altra de les constants de la poesia ferrateriana és l'erotisme, així com la preocupació per definir la mateixa actitud moral. Finalment, composicions com «In memoriam» i «Poema inacabat» donen un dels testimonis històrics més rellevants de laguerra civil.
Tal com diu el mateix autor en l'epíleg aDa nuces pueris, el tret més distintiu que es troba en la poètica és que l'autor a l'hora d'escriure ha de definir i acotar amb exactitud la seva actitud moral, això és, «la distància que hi ha entre el sentiment que la poesia exposa i el que podríem dir el centre de la seva imaginació». Aquesta distància l'aconsegueix a través de dos recursos que li resulten molt efectius: la ironia i la mètrica no rimada que dona un to més modern i versemblant a la dicció poètica.
Ferrater continua guiant-nos per la seva poètica sentenciant que "tot poema hauria d'ésser clar, sensat, lúcid i apassionat, és a dir, en una paraula, divertit". Una declaració de principis que es pot resseguir en l'ús d'un llenguatge col·loquial i amè, que descriu situacions concretes i quotidianes en uns poemes descarnadament honestos. Un altre tret típicament ferraterià (prou insòlit entre els autors catalans i espanyols coetanis, la majoria molt més castos) és l'erotisme viu i suggerit com a mitjà per arribar a la indagació moral.
L'inexorable pas del temps i les dones són els eixos temàtics sobre els quals gira la poesia del poeta reusenc. Una obra que es recrea en la moral descriptiva i intel·lectual, en la narració històrica, l'experiència amorosa o l'hermetisme més pur. Però, per entendre l'obra de Ferrater, cal tenir en compte que la situació descrita a través dels versos és tan sols un pretext per encetar la reflexió moral, que és el veritable objecte de la poesia ferrateriana.
Gabriel Ferrater fou un lector agut i un tertulià incansable, similar als lletraferits del segle xx de qualsevol país occidental. Mantingué converses sobre assaigs de tota mena, poca novel·la i molta poesia, sobretot anglosaxona. Entre els autors que influïren en la seva obra s'hi trobenMarch,Carner,Riba iJ.V. Foix –en el marc català– iValeri Catul,Chrétien de Troyes,Villon,Baudelaire,Rimbaud,Frost,Graves,Pavese,Kavafis,Eliot,Lowell,Auden iBrecht –en l'àmbit europeu i americà. Fou, juntament amb el seu germà Joan Ferraté i altres escriptors afins comCarlos Barral iJaime Gil de Biedma, un intel·lectual modern, ateu i europeu que canvià el paradigma literari català i influí enormement en les generacions successives d'escriptors. Com diuJordi Cornudella:
| « | L'eclosió de Ferrater va fer envellir tot d'una molta de la poesia que s'escrivia aleshores. Els seus llibres de versos representaven una autèntica novetat.[7] | » |
- De l'alemany
- Del suec
- De l'anglès
- Del francès
- Del polonès
El 29 de gener de 2018, el ple municipal va aprovar per unanimitat nomenar-lofill predilecte de Sant Cugat.[8]
 | L'article o secció necessita millores deformat. Pot necessitar retocs en negretes, cursives,enllaços,imatges,categories,infotaules... |
