El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de1973 i la recessió global subsegüent. Els problemes mundials van motivar la formació del Grup de la Biblioteca, una reunió de ministres i experts financers delsEstats Units,Europa iJapó per a discutir temes econòmics.
El1975 el president francès Valéry Giscard d'Estaing va convidar als caps d'estat de sispaïsos desenvolupats democràtics a una cimera a Rambouillet, i va proposar la creació de cimeres regulars. Els participants van acordar reunir-se anualment en una cimera dirigida per un president rotatiu. Aquest va ser l'origen del que es va anomenar popularment el Grup dels Sis (G6), integrat perFrança,Alemanya Occidental,Itàlia,Japó elRegne Unit, i elsEstats Units. El president nord-americà Gerard Ford va suggerir convidar alCanadà per a la segona cimera, i el grup es convertiria en elGrup dels Set (G7).[1]
El1991, després de la fi de laGuerra Freda, laUnió Soviètica va començar a reunir-se amb el G7 després de la cimera principal. Aquest grup va ser conegut com a P8 (El Vuit Polític), o col·loquialment com a "G7 més 1", després de la cimera de1994. Es va permetre que Rússia participés com a membre ple a partir de la cimera de1998 a Birmingham,Regne Unit, creant així oficialment el Grup dels Vuit. Però, Rússia va ser exclosa de la reunió dels ministres financers, ja que no es considera una potència econòmica important i, per tant, el nom G7 avui dia es refereix a la cimera de ministres financers específicament. La participació deRússia no ha estat lliure de controvèrsies. El18 de febrer,2005, els senadors nord-americans Joe Lieberman i John McCain van demanar que Rússia no fos convidada, fins que el president rusVladímir Putin realitzés reformes veritablement democràtiques.
El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.
Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat deRússia, però, inclou representants de laUnió Europea. També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou aMèxic, alBrasil, laRepública Popular de la Xina,Índia iSud-àfrica.
Després de la caiguda del bloc soviètic, Rússia va ser convidada a participar a les reunions del G7 entre 1994 i 1996, amb un format conegut com a «G7+1». El 1997 es va decidir la seva adhesió com a membre de ple dret, que es va fer efectiva amb la cimera de Birmingham de 1998, la primera amb el nom oficial de G8.[2]
El març de 2014, després de l'annexió de Crimea per part de Rússia, els altres membres del G8 van suspendre la seva participació i van cancel·lar la cimera prevista a Sotxi, traslladant-la a Brussel·les com a cimera del G7.[2][3][4]
En anys posteriors, alguns líders internacionals, com Donald Trump, han defensat públicament la reintegració de Rússia al G8. Tot i això, la majoria de membres han mantingut l'oposició a la seva reincorporació, argumentant que les causes de la seva expulsió continuen vigents.[6][7]
