Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Góndola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre L'embarcació veneciana. Si cerqueu l'element de supermercat, vegeu «Góndola de supermercat».
Góndoles amarrades
Gondolers venecians
Gondolers venecians retratats en un quadre de1494, obra deVittore Carpaccio, (Venècia, circa1460 -1525/1526), pintor delRenaixement italià

Lagóndola és unbot de rems tradicional deVenècia. Les góndoles van ser durant segles el principalmitjà de transport de Venècia i encara tenen un paper important, ja que serveixen com a transbordament als canals principals.[1]

La góndola és propulsada per un remer (gondoler) i, contràriament a la creença popular, no és propulsada per una perxa, ja que les aigües de Venècia són massa profundes per a això. Una góndola per a passatgers pot tenir una petita cabina oberta, per a la protecció contra el sol o la pluja. Una llei sumptuària de Venècia va disposar que les góndoles van pintades de negre. Això és degut al fet que els gondolers, per tal de portar el màxim nombre de persones i així guanyar més diners, van començar a decorar les seves góndoles amb tota mena de materials, i, habitualment,pedres precioses ior. A causa de la baixa taxa de transports la majoria d'aquests s'arruïnaven a causa d'aquesta despesa no rendible. Per això es va fer una llei mitjançant la qual totes les góndoles havien de ser negres, i no podien portar cap tipus d'ornamentació.[2]

S'estima que durant elsegle xviii navegaven pels canals milers de góndoles. En l'actualitat el seu nombre ronda el centenar, destinades principalment alturisme, per al transbord cap als canals principals i per a ús privat. La construcció de la góndola es va desenvolupar fins a final del segle xix, quan van començar a substituir unsvaixells motoritzats que reben el nom demotoscafo.

La góndola és llarga i estreta, amb un contorn asimètric per facilitar la propulsió amb un sol rem, i amb una curvatura longitudinal que redueix al mínim l'àrea de contacte amb l'aigua. Elrem se sosté amb un pany especial coneguda com aforcola, que té una forma complicada, que permet diverses posicions com les de rem lent, avanç, gir, fre i perxar.

A la proa de l'embarcació hi sol haver un ornament de ferro que serveix com a protecció en cas d'accident, per decoració i com a contrapès, ja que el gondoler rema dret a la popa.

Detalls de construcció

[modifica]

Una góndola veneciana consta de 280 peces i de 8 varietats de fusta.En època actual la durada de la construcció és de més d’un any.

La construcció i reparació tradicional es feien en petits tallers, anomenats «escars» («squero», «squèri» en venecià). Encara és famós l'anomenat «squero di San Trovaso».[3][4][5]

Altres

[modifica]

L’eslora és d’uns 11 metres. La forma assimètrica, amb el costat esquerre més llarg.

Fustes

[modifica]

Una góndola està construïda de vuit espècies de fusta. Altres obres parlen de deu espècies.[6][7]

  • om i arrel d'om
  • alzina
  • roure
  • til·ler
  • alerç
  • caoba
  • cedre
  • noguera
  • cirerer
  • avet

Detalls de góndola veneciana

[modifica]
  • Ferro de proa
    Ferro de proa
  • Talla de la roda de popa
    Talla de la roda de popa
  • Termes de la "forcola".[8]
    Termes de la "forcola".[8]
  • "Forcola". Una peça massissa de noguera o cirerer.[9]
    "Forcola". Una peça massissa de noguera o cirerer.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Góndola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. Corporation, Bonnier.Popular Science. Bonnier Corporation, 1931, p. 83. 
  3. Buckley, Jonathan.The Rough Guide to Venice & the Veneto. Rough Guides UK, 2013-01-17, p. 87.ISBN 978-1-4093-6648-5. 
  4. DK.Venecia y el Véneto (Guías Visuales): Inspirate, planifica, descubre, explora. DK, 2023-09-07.ISBN 978-0-241-69122-9. 
  5. Pedrueza, Aitor. «Squero di San Trovaso, el astillero donde nacen las góndolas de Venecia -» (en castellà), 14-09-2019. [Consulta: 7 desembre 2025].
  6. Khatri, Amelia.Gondola Tales. Publifye AS, 2025-01-30.ISBN 978-82-339-5853-4. 
  7. Fei, Alberto Toso.I tesori nascosti di Venezia (en italià). Newton Compton Editori, 2016-06-30, p. 78.ISBN 978-88-541-9663-6. 
  8. «Le fórcole di Saverio Pastor» (en italià). Le fórcole di Saverio Pastor. [Consulta: 7 desembre 2025].
  9. Campagnol, Isabella.È facile vivere bene a Venezia se sai cosa fare (en italià). Newton Compton Editori, 2016-11-03.ISBN 978-88-541-9934-7. 

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Góndola
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Góndola&oldid=36811122»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp