| Tipus | família lingüística |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Carib iAmèrica del Sud |
 | |
Lahipòtesis gê-tupí-carib s una proposta recent defamília de llengües que estaria formada per lesllengües macro-gê, lesllengües tupí i lesllengües carib d'Amèrica.Aryon Rodrigues (2000) va basar aquesta proposta en patrons morfològics compartits.[1][2] En una proposta anterior, Rodrigues (1985) també havia proposat una família lingüísticaTupí-Carib.[3]
El lingüistaJoseph Greenberg va proposar que existia unarelació filogenètica entre el macro-gê, elmacro-pano-takana, i el carib. No obstant això, aquesta proposta encara que va ser acollida inicialment amb interès, no va ser acceptada majoritàriament una vegada es va revisar l'evidència aportada en favor d'aquesta hipòtesi i la pròpiahipòtesi ameríndia.
A.Rodrigues (2000) va examinar l'evidència disponible i va proposar incloure al macro-tupí però excloure al pano-takana. Eduardo Ribeiro de launiversitat de Chicago, que havia treballat sobre les llengües macro-gê i macro-tupí, va trobar més evidència en forma d'irregularitats morfològiques compartides entre aquests dos grups, que també semblaven ser presents a Carib, però no en pano-takano. La presència d'irregularitats comunes és un fort indici en favor de la relació filogenètica de les llengües, ja que difícilment pot ser atribuïda a un altre factor que a l'herència comuna de laprotollengua, i es considera altament improbable que sigui el resultat de préstecs o atzar.
Viegas Barros (2005) que mostra que podria existir una relació entre elmataco-guaicurú i lesllengües macro-gê, per la qual cosa de confirmar-se tindríem una família encara més extensa.
El següent quadre mostra algunes marques de persona en els grups que putativamente han estat relacionats amb la hipòtesi ye-tupí-caribe
| GLOSSA | macro- tupí | macro- gê | proto- Carib | pano | takana | mataco- guaicurú |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1a persona singular | wi-, o-, ɨ- *a-, *sʲe- [TG] | *ʔi-, yo- | *ɨwɨ (ind.) *ʧi- (A) | ʔɨʔ-, e- | i-, e- | *y- |
| 2a persona singular | *e- (A) *né- [TG](O) | *ʔa-, gʷa- | *m(ɨ)- (A) *a(y)- (O) | mi- | mi-, me- | *a- |
| 3a persona singular | *o- [TG](A) *i-, *ts- [TG](O) | *i-, ɛ- | *kiʧɨ- (A) *k(i)- (O) | haa-, xa- | *i- | |
| 1a persona plural | *ku- | *qo- | ||||
| 2a persona plural | *pe(ye)- | *ka- | *qa- | |||
| 3a persona plural |
En el quadre anterior les formes marcades amb (A) es refereixen a les marques d'ergatiu, d'agent o de subjecte actiu, mentre que les formes marcades amb (O) es refereixen a les marques de absolutivo, pacient, experimentador o subjecte passiu. La indicació [TG] es refereix a una construcció basada en elproto-tupí-guaraní.
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
