| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 abril 1890 Budapest (Hongria) | ||
| Mort | 21 maig 1967 (77 anys) Adelaida (Austràlia) | ||
 Primer ministre d'Hongria | |||
| 29 agost 1944 – 16 octubre 1944 ← Döme Sztójay –Ferenc Szálasi → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Ludovica Military Academy(en) (–1910) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Activitat | 1928 - | ||
| Partit | candidat independent | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Royal Hungarian Army(en) | ||
| Grau militar | coronel general | ||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial | ||
| Premis | |||
 | |||
Géza Lakatos de Csíkszentsimon (30 d'abril de1890,Budapest - †24 de maig de1967,Adelaida) fou un generalhongarès noble durant laSegona Guerra Mundial, primer ministre d'Hongria amb el regentMiklós Horthy des de l'agost fins a l'octubre del 1944.
Lakatos es trobava al capdavant de les forces hongareses que combatien al front oriental.[1] El 23 d'octubre del 1943 publicà una ordre que estipulava que no s'havien d'arrasar pobles com a represàlia i que s'havien de tractar els partisans com presoners de guerra, per a disgust de les autoritats militars alemanyes.[2] Les represàlies, que no havien d'estendre's a la població civil, havien de quedar en mans delSicherheitsdienst alemany.[2]
El 12 de març del 1944, quan ja s'havia fixat la data per l'ocupació alemanya d'Hongria, va anar a veureHitler per sol·licitar un cop més el trasllat de les nous divisions hongareses del front dels Carpats, com ja havien demanat les autoritats civils i militars hongareses anteriorment. Hitler, de nou, rebutjà aquesta petició.[1]
El 29 d'agost del 1944, després del canvi de bàndol de Romania del dia 23, rellevà oficialment el primer ministre proalemany Sztójay, destituït realment cinc dies abans, al capdavant del govern.[3] El seu nomenament inicià un ample relleu en l'administració, en què es va fer purgar els més destacats elements filogermans nomenats després de l'ocupació de març i se'ls va fer substituir per militars i polítics conservadors.[4]
El govern militar encapçalat per Lakatos aturà les deportacions de jueus mitjançant un acord amb els alemanys el 30 d'agost i sabotejà el seu trasllat forçós a camps d'internament a les províncies des de la capital, operació que havia pactat, tanmateix, amb els alemanys.[5] El ministre d'interiorBéla Horváth ordenava a la policia militar emprar la força si calia per aturar les expulsions. El 15 d'octubre del 1944 Horthy tractà de desfer-se completament de la tutela alemanya, però fracassà. Els alemanys segrestaren el seu fill i Horthy es va rendir. El partit feixista, amb el suport alemany, va fer un cop d'estat i obtingué el control del govern, forçant la destitució de Lakatos.
Després de la guerra, Lakatos va viure a Hongria, però va morir a Austràlia mentre visitava la seva filla.
