Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Gènere musical

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Música
Social Network Analysis diagram
Social Network Analysis diagram
Gèneres
Rock · música pop · Pop-rock · R&B · Dance · Hip-hop · Britpop · Pop-rock · Country · Grunge · Indie pop · Música llatina · Jazz · Música culta · Llista completa
Història
Prehistòria · Medieval · Renaixentista · Barroc · Classicisme · Romanticisme · Música contemporània · Dones a la música
Teoria icomposició musical
Ritme · Melodia · Harmonia · Solfeig · Compositor de cançons · Forma musical · Improvisació musical · Lletra · Cançó
Educació iestudi
Etnomusicologia · Educació musical · Musicologia · Zoomusicologia · Biomusicologia · New Musicology · Estètica de la música
Orquestra iinstruments
Guitarra · Flautí · Flauta travessera · Flauta contralt · Oboè · Corn anglès · Requint · Clarinet · Clarinet baix · Fagot · Contrafagot · Trompa · Trompeta ·  Corneta · Guitarra elèctrica · Trombó · Piano · Violí · Timbales · Bateria ·  · Xilòfon · Concert · Banda simfònica · Festival de música · Direcció d'orquestra · Família d'instruments
Música i societat
Filosofia de la música · Psicologia de la música · Sociologia de la música · Música i política · Musicoteràpia
Tòpics comuns
Grup de música · Backing band · Girls band · Boy band · Secció rítmica · Big Band · Cor · Cantant · Músic · Senzill · Àlbum · Discjòquei · Vocalista · Indústria musical
Portal de la Música
  • Vegeu aquesta plantilla

Elsgèneres musicals són categories que contenenmúsiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds; unes similituds que poden ser de molts tipus però que en tots els casos tenen a veure amb comportaments i pràctiques musicals, ja siguin dels autors i/o dels receptors. Entre les principals hi ha les següents:

  • Similitudsestilístiques, o referides a l'estil en què està composta aquesta música. En alguns casos aquestes similituds estilístiques es refereixen a la data o període en què va ser composta cada una d'aquestes peces, o al país del qual prové o al qual serveix (referents cronològic o geogràfic). En altres casos, menys, pot respondre a altres elements.
  • Similitudsestructurals, en l'estructura formal, en laforma musical o patró formal que apliquen aquestes composicions. En la mesura en què hi té relació, també cal fer referència a les similituds en la durada d'aquestes obres.
  • Similituds referides alsefectius sonors que posen en joc aquestes obres, ja siguin instruments (quins, quants ...) o veus (ídem).
  • En el cas que aquesta música tingui text, també són importants les similituds referides a latemàtica del text.
  • Similituds referides a les franges de població que es considerenpúblic seguidor d'aquestes músiques. És interessant de tenir en compte que els gèneres musical generen tantes afeccions com aversions, de manera que, sovint, tan importants són les franges de població que veneren un tipus de música (un gènere) com les franges que el detesten, segurament amb la mateixa vehemència. Amb relació a aquestes, també similituds relatives als llocs i espais on habitualment es vehicula aquesta música.
  • Similituds referides a l'ús primigeni d'aquestes músiques, a lesfuncions per a les quals inicialment han estat pensades, sense perjudici que amb posterioritat aquestes puguin variar.
  • Similituds de tipusconceptuals, ja siguin referides a la sevacomposició o a la sevainterpretació, com seria el cas de la fusió d'elements de procedències geogràfiques diverses en el cas de lesmúsiques del món, o de determinats criteris interpretatius en el cas de lamúsica antiga.

No en tots els gèneres aquestes similituds funcionen amb la mateixa força i importància com a elements aglutinadors. Més aviat es donen grans diferències en aquest sentit: uns gèneres estan aglutinats sobretot per les referències a l'estil d'un període; altres, pel tema que toquen les seves lletres; altres perquè els seus públics són coincidents; etc. En tot cas, però, és poc habitual considerar que pertanyen a un mateix gènere diferents músiques que només comparteixen similituds d'una tipologia.

La importància relativa d'aquestes similituds en diferents gèneres

[modifica]

Observem, per exemple, el cas de l'òpera. És un gènere pels efectius sonors que posa en joc (veus acompanyades) i per les similituds estructurals de moltes obres que responen a aquesta denominació; però només fins a cert punt, atès que les diferències formals i d'efectius instrumentals entre una òpera deClaudio Monteverdi i una deGiuseppe Verdi són enormes; però no prou per a fer trontollar la unitat del gènere. Una certa unitat també ve donada per les històries que s'hi expliquen. I no hi ha dubte que, en aquest cas concret, el públic que se'n declara seguidor, constitueix un element aglutinador de gran importància. D'altra banda, és clar que l'estil –barroc en un cas iromàntic en l'altre- no és en absolut important per al concepte d'òpera com a unitat de gènere.

De totes maneres, també es pot observar que l'òpera i lasarsuela també tenen importants similituds quant a estructures, efectius sonors i temàtiques que tracten –al marge d'evidents diferències com l'ús de text parlat o no- fets que fan encara més evident la importància del fet social, dels qui són seguidors d'una i altra, i dels recintes on s'interpreta, a l'hora de mantenir-les separades com a gèneres diferents.

Lasardana, un altre exemple de gènere musical, vindria definit tant per similituds estilístiques referides a l'origen geogràfic i cultural com per elements formals i estructurals, per unes franges de població que la cultiven i la practiquen, i per una funció d'acompanyament necessari a una dansa específica; sense aquests darrers elements, molt probablement, caldria parlar exclusivament de la sardana com a forma musical, i dels seus trets estilístics propis, però no tractar-la com a gènere.

En el cas de lesnadales, que també és versemblant de considerar com a gènere, és obvi que l'estil no representa cap factor unificador del gènere i que sí que tenen molta importància, en primer lloc, la similitud temàtica dels textos, en segon lloc els efectius sonors, atès que sempre es tracta demúsica vocal, ja sigui ambacompanyament o sense, i possiblement en darrer lloc la franja de població que les utilitza.

Els gèneres i els estils

[modifica]

No sempre és fàcil establir la frontera entre allò que és unestil musical i allò que és un gènere musical. En el terreny de la música moderna probablement hi ha una fragmentació més clara dels seguidors en funció dels estils, que no pas en la música clàssica. En funció d'això, doncs, probablement té més sentit dir que elheavy metal no sols és un estil musical sinó que també és un gènere musical amb els seus propis seguidors, circuits, discogràfiques, merchandising, etc., que no pas dir que lamúsica barroca sigui un gènere musical atès que molts dels seus seguidors i elements de comercialització també ho són d'altres estils cronològics de la música clàssica, de la mateixa manera com molts seguidors de la seva música per a conjunts de corda (concerti grossi, etc.) possiblement no ho siguin de l'oratori o l'òpera contemporanis.

Els gèneres i els subgèneres

[modifica]

Tampoc és sempre fàcil establir fronteres entre allò que podem considerar un gènere i allò que podria ser un subgènere, entès com una part d'un gènere. Hom pot considerar que lamúsica vocal és un gènere, i que dins d'aquesta hi ha lamúsica religiosa, lamúsica escènica, etc. que al seu torn també poden ser considerats com a gèneres, i que dins d'aquesta darrera podem establir que la sarsuela o l'òpera tenen prou diferències entre ells i prou similituds dins de cada conjunt per a ser considerades, també, al seu torn, com a veritables gèneres. La tendència, en tots els casos no és tant a parlar de gèneres i de subgèneres sinó, més aviat, a parlar, genèricament, de gèneres, sigui quin sigui el "nivell" al qual ens referim.

Els gèneres en referència a la composició i a la interpretació

[modifica]

La composició i la interpretació, com a fases normalment separades de la producció musical, habitualment poden contenir elements d'una importància variable per a la classificació d'una música –en tant que resultat de la composició i de la interpretació- en un determinat gènere.

És habitual que una composició que pertany a un determinat gènere, quan és sotmesa a uns criteris interpretatius diferents dels que serien propis del seu gènere, o se'n fa unarranjament o unaversió, no sols en canviï l'estil o els efectius sonors requerits, o ambdues coses, sinó que passi a vehicular-se a través d'uns circuits diferents, de manera que en variï el gènere.

Com a exemples podríem citar labaladaNothing else matters deMetallica que en la versió deLucie Silvas esdevé una cançópop, la cançó dejazzWhat a wonderful world que en mans deThe Ramones entra plenament dins del circuit delpunk, o unanadalatradicional comEl cant dels ocells que en la versió que en va popularitzarPau Casals esdeveniamúsica de cambra, o que cantada perVictòria dels Àngels gairebé entrada dins del gènere dellied.

L'artificiositat, inexactitud i utilitat del concepte de gènere

[modifica]

Fins a cert punt, tots els intents de categoritzar la música impliquen un cert grau d'artificiositat i d'inexactitud. Cap classificació de la música en gèneres no aconsegueix ni establir un determinat nombre de categories que permetin encasellar totes les músiques d'una manera satisfactòria per a tothom, ni fer-ho de manera que les fronteres siguin exactes sense llacunes ni solapaments. Aquests problemes són comuns a qualsevol divisió en gèneres, com passa en el cas de la literatura, les arts plàstiques o el cinema. Els híbrids i els inclassificables sovint superen les etiquetes classificadores.

Els mateixos músics, compositors, en especial, a voltes han pensat que tendeixen a produirmúsica sense preguntar-se a quin gènere correspondrà la seva producció. De totes maneres, sembla més aviat que el compositor pensa en uns canals de difusió i en un públic potencial al qual es dirigirà utilitzant aquests canals i no altres, que són elements essencials del concepte de gènere. En línia de pensament primera, hi ha qui considera que la categorització de la música és pitjor que inútil.John Zorn, per exemple, és el creador d'una obra que engloba un ampli ventall de gèneres. Aquest músic va escriure aArcana: musicians on music que els gèneres són eines emprades per a "mercantilitzar i comercialitzar la complexa visió personal d'un artista".

La classificació de la música en gèneres és una pràctica usual que fa més fàcil seguir les tendències a través de lahistòria de la música, a més de facilitar al públic la localització d'obres i artistes –tantcompositors comintèrprets- dels quals poder gaudir.

Alguns dels gèneres musicals destacats

[modifica]

Algunes de les grans categories de la música que podem considerar com a gèneres són lamúsica tradicional, lesmúsiques del món oWorld Music, lamúsica popular també denominadamúsica moderna, i lamúsica clàssica; dins d'aquesta última hi destaquen, amb certes connotacions cronològiques però no només, lamúsica antiga i lamúsica contemporània.

Dins de la música tradicional es poden assenyalar gèneres sobretot basant-se en la funció original d'aquestes cançons:cançons de treball,música de dansa,nadales, cançons religioses en general, dins de les quals hi ha les de devoció a unsant o a laMare de Déu, i en especial elsgoigs, etc. Entre les cançons de treball, encara es poden establir grups en funció de les feines per a les quals servien com les cançons de batre, cançons de collita, etc.

Per descomptat, que dins de la música tradicional també es poden fer classificacions de tipus més aviat geogràfic, en referència sobretot a l'origen de cada gènere. Segons aquesta manera d'establir categories apareixen gèneres com elflamenc, lamúsica celta, elcountry, lasardana, lajota, l'havanera. Alguns d'aquests gèneres destaquen per haver depassat àmpliament el context cultural en el qual van originar-se, i haver esdevingut internacionals. Seria el cas de, p. ex.:tango, elblues, elgospel, eljazz i molts gèneres de lamúsica llatina com lasalsa, elhip-hop orap, lasamba, labossa nova, elmambo, elmariachi, elbolero, elreggae, elska.

Altres gèneres que podem comptabilitzar dins de la música popular són lesbandes sonores de films, les dedibuixos animats, desèries de televisió, i les devideojocs. En el terreny de lamúsica escènica, un gènere per si mateix, destaca elmusical. Dins de lamúsica de ball, destaquen els diferents tipus demúsica electrònica, com per exempledance,house,disco,acid jazz,garage,ambient,techno,trance,trip-hop oDrum'n'bass, entre d'altres, tots amb un fort component estilístic.

També elrock i tots els seus subgèneres com elrock and Roll, elgrunge, elHeavy Metal –a la vegada amb els seus gèneres derivats-, elhard rock, elrock progressiu, elrock simfònic, elska punk, l'emo, elnu-metal, elfolk rock o elglam rock. També són gèneres importants el delscantautors, elfolk, elpop, la música dels grupsa cappella, lamúsica new-age, elrhythm and Blues i elhip-hop i elrap, també amb els seus subgèneres, com elgangsta rap i ellatin rap.

En el terreny de lamúsiques del món, malgrat que la fusió d'elements de procedència diversa és un dels seus trets essencials, hi destaquen gèneres que fan referència a orígens concrets, com per exemple lamúsica celta, elklezmer, lamúsica balcànica, lamúsica mediterrània, o lamúsica africana, malgrat que siguin, aquestes darreres, denominacions molt genèriques i que, sobretot tenen importància per a lesindústries musicals.

En el cas de la música clàssica, segurament que la classificació per gèneres més important és entremúsica vocal imúsica instrumental. Dintre de la vocal, i atenent al tema del text, és important la classificació entremúsica profana imúsica religiosa; dintre d'aquesta hi ha, encara, lamúsica litúrgica. Segons la quantitat de persones que hi canten ésmúsica vocal solista (amb acompanyament, habitualment, omúsica coral, tot i que també pot ser amb cor i solistes. Segons si porta acció escènica incorporada o no parlem de gèneres com lamúsica escènica o la música no escènica. La primera quasi mai no és religiosa; el seu tema sempre és profà, i gairebé mai no és solista. Dins de la música escènica distingim gèneres com l'òpera, l'opereta, lasarsuela, o fins i tot elmusical. Dins de la música a solo hi ha gèneres com elLied o lacançó.

La música religiosa gairebé sempre és ambcor al qual es pot afegir algun tipus d'acompanyament isolistes. Són gèneres de la música religiosa, elmotet, lamissa, lacantata, l'oratori. A vegades s'entén com a oratori el gènere que engloba tots aquests tipus de música religiosa. Dins de lamúsica profana destaquen elmadrigal, elLied, lacantata, etc.

La música instrumental s'acostuma a classificar en gèneres segons el nombre i la tipologia d'instruments que hi intervenen, des de la música asolo, passant per lamúsica de cambra fins a lamúsica per a banda i lamúsica orquestral. Cada gènere té les seves pròpies subdivisions. Dins de la música per a solista podem establir gèneres en funció de laforma musical de les composicions, segons que siguinsonates,estudis,tocates, etc. però també segons l'instrument. En especial són els instrumentspolifònics oharmònics els que tenen més literatura com a solistes, entre ells l'orgue, elpiano o laguitarra i elllaüt.

Pel que fa a la música de cambra, els gèneres que conté són més aviat en funció, sobretot, del nombre d'instruments que configuren el grup, i en segon lloc segon la seva tipologia. Així, tenim elduo dins del qual destaquen els configurats per un instrumentmelòdic i un d'harmònic, eltrio, i en especial el format perpiano,violí ivioloncel, o també eltrio de corda. El tipus dequartet més important és elquartet de corda, i elsquintets amb més literatura i, per tant amb més entitat com a gèneres són elquintet de corda, elquintet de vent, i elquintet de metall. Gèneres que corresponen a grups ja més nombrosos són elsextet, elseptet, l'octet, etc. Dins de la música orquestral distingim gèneres com lasimfonia, elconcert, elpoema simfònic, lamúsica per a ballet, lamúsica incidental per a una obra de teatre, etc.

Bibliografia

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Gènere musical
  • Denizeau, G.Los géneros musicales. Ed. Ma non troppo, 2008.
  • Negus, K.Los géneros musicales y la cultura de las multinacionales. Ed. Paidós, 2005.

Altres pàgines d'interès

[modifica]
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gènere_musical&oldid=34991943»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp