Aquitània (grec antic:Ἀκυϊτανία,llatí:Aquitania) va ser unaprovíncia romana creada l'any27 aC per l'emperadorAugust. La capital eraBurdígala (Bordeus). El seu nom eraGàl·lia Aquitània i comprenia l'Aquitània pròpia que tenia com a límit nord elGarona, com a límit sud elsPirineus, a l'oest l'oceà Atlàntic i a l'est també la Garona i la regió deTolosa. També s'hi van incloure algunes tribus celtes (14) al nord de la Garona fins alLoira (al nord) i l'Alier (a l'est).
Divisió de la Gàl·lia segons les fonts clàssiques
L'any56 aC Cèsar va enviar a la regió aPubli Licini Cras. En aquest temps les ciutats aquitanes de Tolosa,Carcaso (Carcassona) iNarbo (Narbona) estaven incloses dins de la província de la Gàl·lia i després a laGàl·lia Narbonesa el que dona una idea del límit oriental d'Aquitània.
Elsaquitans eren diferents alsceltes i semblants alsibers (i alsvascons), als quals van demanar ajut contra els romans l'any56 aC. Llavors eren dirigits per un cap de guerra o rei anomenatAdiatuanus, que tenia una guàrdia personal de 600 homes anomenats elsSolduris.[a] Publi Licini Cras va guanyar la batalla de Sos alssotiates i va estendr la lluita fins a dominar el país. Cèsar va visitar la regió el50 aC. La submissió total es va produir l'any28 aC per obra delprocònsolMarc Valeri Messal·la, que va rebre els honors deltriomf. Els romans els van deliberadament barrejar amb els celtes per esmorteir la seva marcada personalitat nacional.
Alsegle ii la part sud de la província es va convertir en província deNovempopulània (oAquitania Tertia), separada de la resta de la Gàl·lia Aquitània. La resta es va dividir en dues províncies:Aquitània Primera oAquitania Prima (al nord-est, amb capital aBourges) iAquitània Segona oAquitania Secunda (nord-oest, amb capital a Burdígala o Bordeus).
El297Dioclecià va dividir la Gàl·lia en 120 ciutats repartides en 17 províncies. La Novempopulània, que era la província autènticament aquitana, tenia 12 ciutats.
↑Segons Juli Cèsar, els solduris eren soldats que havien establert un pacte amb el seu cap, semblant a ladevotio, on es comprometien a compartir el seu destí si moria. Si no els matava l'enemic queien per la seva pròpia mà.[1]