 | |
| Estil | sans serif |
|---|---|
| Classificació | Vox-ATypI: Lineal |
| Dissenyadors | Paul Renner |
| Editor/distribuïdor | Bauer |
| Data de creació | 1927 |
| Data de publicació | 1927 |
 | |
| Exemple | |
| Vegeu-ne tots els caràcters | |
Futura és unalletra tipogràfica depal sec dissenyada perPaul Renner el 1927 per a laBauersche Gießerei (Foneria Bauer), destinada al projecte de renovació urbana massivaNeues Frankfurt, es va convertir ràpidament en un dels tipus de lletra més utilitzats delsegle XX.[1] Està basada en formes geomètriques bàsiques com el cercle, quadrat i triangle, reflectint les idees de laNova tipografia.
A principis del segle xx, aAlemanya hi havia una polèmica sobre la utilització de caràcters gòtics o romans. Per a Renner, la Futura era una solució alternativa a aquestes dues opcions.[2]
Els primers esborranys els va realitzar l'estiu de 1924.Jakob Hegner tenia una empresa editorial a prop deDresden i buscava alguna persona que li pogués dissenyar un tipus d'impressió més modern. Quan va veure els quadres de Renner, li va proposar aquesta feina. Renner li va enviar uns esborranys, però com que no va rebre cap resposta, els va recuperar i els va lliurar a la foneria Bauer deFrankfurt. Al seu propietariGeorg Hartmann, li van agradar molt.[3]
Es tracta d'unalletra tipogràfica depal sec que utilitza les proporcions geomètriques bàsiques (cercles, triangles i quadrats), adoptant els principals postulats del modernisme i especialment dels movimentsDe Stijl iBauhaus.
Renner, a l'hora de dissenyar Futura, va eliminar els elements no essencials.Els traços no presenten modulació.LaA,V,W,M i N decaixa alta i law decaixa baixa solen acabar en vèrtex punxegut.
LaG decaixa alta no té ungla. Lag decaixa baixa té el trau tancat.El filet de lae decaixa baixa és horitzontal. Les lletres que contenen traços corbs, com lag, lab o lad, canvien sensiblement el gruix del traç a les unions.L'anell inferior de laB decaixa alta és més gran que l'anell superior.L'altura de les ascendents és superior a l'alçària de laM.La cua de laR i laK no surt de l'asta.
El fet que els ascendents i descendents siguin llargs fa que l'interlineat sigui ample.Es tracta d'una tipografia amb bona llegibilitat i amb una alta dosis d'objectivitat i neutralitat.
