Elfutbol sala (IPA: [fudˈbɔɫ ˈsa.ɫə]) ,futsala ofutsal és unesport practicat entre dos equips de cinc jugadors que deriva delfutbol -que és la base deljoc- on s'apliquen aspectes d'altres esports com elwaterpolo, elvoleibol, l'handbol i elbàsquet. El terreny dejoc és dur i té unesdimensions de 24 a 28 metres de llargada i de 13 a 15 metres d'amplada.
Inicialment va ser coordinat per la Federació Internacional de Futbol de Sala (FIFUSA). Posteriorment laFIFA va aconseguir que bona part dels equips deFIFUSA passessin a integrar la seva federació dins un comitè esportiu. Equips i federacions que no van entrar a laFIFA van decidir aleshores crear l'AMF, que considera el futsal com unesport independent. Tot i alguns esforços per part de l'AMF i laFIFA per a unificar la modalitat i obtenir el reconeixement delComitè Olímpic Internacional, cap de les dues entitats ha aconseguit el seu propòsit, deixant com a conseqüència l'estancament d'aquesta disciplina, ja que aEuropa iSud-amèrica es practica amb les mateixes regles, tot i que laFIFA prohibeix als seus atletes practicar el futsal de l'AMF.
Partit de futbol sala entre Argentina i Brasil.
Els jugadors d'aquestesport requereixen una gran habilitat tècnica i domini sobre lapilota, així comvelocitat i precisió en l'execució tant en rebre o realitzar gestos tècnics.
Tenint en compte no només la part de les regles sinó també algunes tàctiques, elfutbol sala és unesport d'associació, amb oponent, mínim contacte i mòbil. Les substitucions són "volants", això significa que qualsevol jugador pot sortir en qualsevol moment: no cal parar eljoc, sempre que primer surti el jugador que hi ha alcamp i posteriorment entri el suplent.
L'origen del futbol sala és l'any1930 a la ciutat deMontevideo (Uruguai) on Juan Carlos Ceriani Turcan va concebre una versió delfutbol per a unacompetició juvenil. El joc es realitzava en pistes debàsquet, ambsostre i sense parets.
El nomFutsal, que és el terme internacional utilitzat, deriva de la paraulacastellana oportuguesa "Fútbol" o "Futebol" i de la paraulaportuguesa,francesa ocastellana "Salão", "Saló" o "Sala". Originalment es coneixia com aMinisoccer. Actualment també se'l coneix amb el nom deFut-Cinc.
Una vegada que Ceriani el va impulsar, elfutsal es va fer popular ràpidament aSud-amèrica, particularment alBrasil.
La primera competició internacional es va fer el1965, quanParaguai va guanyar la primera Copa Sud-amèrica. Es van jugarsiscopes més fins a l'any1978, guanyades perBrasil.Brasil va continuar dominant amb una victòria en la primera Copa Panamericana l'any1980 i la va guanyar novament el1984.
LaFIFA considera que el futbol sala ha de dependre de la federació de futbol i l'AMF (continuadora deFIFUSA,abans que la FIFA s'ocupés del futbol sala) considera que és unesport totalment diferent i ha d'estar regit per una federació pròpia.
Porter: el porter és el jugador, el qual el seu principal objectiu és evitar que lapilota entri a la seva porteria durant elpartit. En aquest cas, si és inferior a juvenil els serveis de porteria no poden passar del centre del camp; això seriafalta. El porter pot incorporar-se a l'atac i actuar com un jugador més de camp, podent tocar la pilota al seu propi camp una sola vegada i amb un màxim de 4 segons (sempre que no la toqui el contrari) i en camp contrari totes les vegades que vulgui.
Tanca: aquest jugador s'ubica per davant del porter com a base de la línia de tres jugadors a l'atac i és l'últim jugador de camp a la defensiva. Aquest jugador sol ser el que mou eljoc, i és un dels jugadors, després del porter, que ha d'organitzar l'equip. En situació posicional d'inici serà el jugador de pista més endarrerit. Hi ha diverses concepcions del tanca en el futbol sala. El tanca clàssic i el tanca modern són les dues més reconegudes. El primer se'l reconeix com un jugador amb poca mobilitat fort i corpulent, amb potència i poc recorregut. El segon està més adaptat a l'evolució del futbol sala, amb més moviment i recorregut i tècnicament molt dotat. Jordi Torras o Kike Boned són tanques.
Ala jugadors que s'ubiquen sobre les bandes. Han de pujar i baixar sense parar i cercar sempre el suport per als seus companys.
Pivot: jugador de l'equip que està més a prop de la porteria rival, que compleix funcions ofensives de rebre i jugar la pilota a l'esquena de la porteria, ja sigui per a fer-se la volta i rematar o per a passar la pilota als seus companys; i defensives, com integrar la primera línia defensiva al rival. Aquest jugador ha d'estar en constant moviment, en cerca de qualsevol forat per a oferir una passada a un jugador sense marcar.
l'Equip pot dividir-se en dues formacions diferents:1. La més utilitzada és la 1-2-1 + un porter i és la que ha estat descrita a l'apartat de posicions anterior.2. La segona formació, menys utilitzada però útil quan es vol defensar (sistema defensiu-ofensiu), és la 2-2 + un porter. En aquesta formació el nom de les posicions no canvien però si canvia la seva funció.Dos jugadors es quedaran davant del porter però més endarrere (àrea de mig camp) i els altres dos estan situats més a prop de la porteria rival (àrea de mig camp). És un mètode de joc que fa que les posicions vagin canviant constantment durant el partit i segons les circumstàncies que vagin succeint. Per tant, és una formació rotativa.
Els jugadors que juguen més endarrere són els que han de tenir més velocitat (han de ser molt ràpids), bona passada i habilitats en regatejar per tal de poder sortir fàcilment de la pressió del rival.Els jugadors del davant han d'estar ben oberts a les bandes per tal de generar espai, sobretot en el moment en què el rival està més tancat perquè genera més habilitats de joc.
Un partit defutbol sala dura40minuts i es divideix endos temps de20minuts cadascun; parant elcronòmetre, cada vegada que lapilota no estigui en joc; més les pauses de menys d'unminut que elsentrenadors desitgin fer.
En aquestesport, es compta eltemps jugat. Per exemple, quan surt lapilota o es comet una falta, eltemps es para. Fins que entri lapilota en joc; es continua. A diferència delfutbol, que es recompensa eltemps perdut fins al final del partit.
