| Tipus | fur |
|---|---|
| Estat | Regne d'Aragó iCorona d'Aragó |
ElsFurs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pelBisbe d'Osca,Vidal de Canyelles, alVidal Mayor.
En1247, el reiJaume I d'Aragó va convocar Corts Generals del Regne aOsca amb la intenció de continuar l'obra legisladora de la Corona, compilant en un sol document la legislació vigent. En elPrivilegi Real de1283,Pere III d'Aragó confirma els furs i la seva aplicació s'estén a tot el Regne.[1]
Els furs en el seu origen eren pactats, això és, fruit d'una aportació comuna dels Consells a què el Rei donava el seu vistiplau. En un primer moment es van compilar i van arribar a tenir fins a dotze llibres en les revisions de1496,1517 i1542. En1552 es realitza una gran refosa, incloent-hi lesObservances. L'última tasca de compilació es produeix en1667. La tasca de codificació es va veure superada en moltes ocasions per les normes que dictaven les pròpiesCorts d'Aragó i que s'incorporaven com parts de lesnormes jurídiques del Regne.
L'aplicació dels furs decau, arran de la mort deJoan V de Lanuza,Justícia d'Aragó, ordenada perFelip II per eliminar la fórmula de l'acord com a base de redacció dels furs. En1592, les Corts aragoneses es reuneixen enTarassona i modifiquen substancialment les normes. A partir d'aquest moment serà el Rei que estableixi el contingut. La unificació ambCastella acabarà definitivament amb el dret local: en1707,Felip V de Castella va abolir definitivament els furs amb la implantació delsDecrets de Nova Planta que amb prou feines deixen en un lloc secundari als vells furs en la regulació de qüestions particulars.
