 | Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un omilloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu ladiscussió). |
| Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
|---|
Lesfuranocumarines ofurocumarines són metabolitsfenòlics secundaris d'un compost de plantes. La seva estructura química és la d'unacumarina amb l'afegit d'un anell defurà.[1][2] Les furanocumarines són fototòxiques: són compostos tòxics només en presència de la llum. Defensen les plantes davant elsherbívors i elsfongs patògens. Tot i tenir aplicacions medicinals són molt tòxics per a l'home i altres animals.
Certes furanocumarines s'han fet servir, junt amb la radiacióultraviolat per al tractament de malalties de la pell com lapsoriasi, elvitiligen i les micosis fúngiques.
Les més importants accions de les furanocumaines als camps biològics, toxicològics i terapèutics deriven de la seva activitat fotosensibilitzant davant les cèl·lules. Una fototoxicitat que altera i desorganitza nombrosos processos bològics en diferents tipus de cèl·lules.
Les furanocumarunes són especialment abundants en la família de lesapiàcies, (api,xiriviajulivert,julivert gegant),rutàcies,trèvol pudent entre moltes altres.[3]
Algunes varietats de julivert contenen concentracions elevades de psoralè que pot provocar greus inflamacions (fotodermatitis) als treballadors durant la collita. Tot i que en l'ús domèstic normal, la concentració és prou baixa per quedar inofensiu.[4]
Per la alta concentració de furanocumarines, laplanta invasorajulivert gegant és particularment perillosa. La reacció cutànea pot trigar uns dies, per això no es fa la relació entre el contacte amb la planta i els símptomes. Per dies calents, dispersa concentracions de furanocumarines tan elevats que sense tocar-lo pot provocarasma ibronquitis.[4]
