Una proporció significativa d'ells, (uns 13 milions), sónnòmades, en el major grup nòmada pastoral al món.[22] Es troben repartits entre molts països principalment aÀfrica Occidental i parts del nord d'Àfrica central, però també alSudan iEgipte.[23]
Elsfulbe són un dels pobles que més denominacions rep. S'autodenominenfulbe (en singular:pullo ofoulah), encara que està difós el nomfulani que els donen elshausses i els pobles delSàhara, així com els exploradors i etnògrafs de parla anglesa. També és freqüent la denominaciófulbe que els donen elsmalinkes i la depeul que li han donat elswòlofs, la qual van adoptar els exploradors i etnògrafs de parla francesa.
Els fulbe, malgrat ser classificats en el complex de pobles sudanesos, no comparteixen massa característiques físiques amb aquests. Generalment, la seva pell és color caoba clar, la seva complexió espigolada, el nas recte o ganxut (mai aplatat), els ulls ametlats i el pèl fi, no tan rinxolat com les tribus veïnes.
S'han plantejat moltes hipòtesis sobre l'origen d'aquesta ètnia. A causa de les citades característiques físiques, a més de per les manifestacions artístiques, estem parlant d'un poble eminentment mestís. Molts han plantejat la hipòtesi que els fulbe procedeixin de fora del continent africà. Alguns els situen al sud delCaucas, altres a la zona de l'actualIemen.
Noiapeul ofulani.
No obstant això, els fulbe posseeixen una llengua classificada dins del grup lingüístic nigerocongolès —encara que altres els englobarien en el grup afroasiàtic juntament amb llengües més properes a ells, com elhausa o l'amazic. Així doncs, molts situarien els seus orígens als marges del Nil; altres opinen que aquest poble és el resultat d'un mestissatge entre pobles sudanesos i nòmades del Sàhara.
Altres es reafirmen novament en la seva teoria que venen de fora d'Àfrica, argumentant que van adoptar una nova llengua en arribar a les terres delFouta Djalon, possiblement dels autòctons d'aquestes terres. Així i tot, cap d'aquestes hipòtesis arriba a ser concloent. A més, aquesta ètnia s'ha anat barrejant amb els pobles que hi havia al seu al voltant, la qual cosa dificulta més encara elaborar una hipòtesi. Socialment, per a un africà tenir un avantpassat fulbe sol ser sinònim de distinció i fins i tot de prestigi.
Uns dos mil anys aC, pastors camites d'Etiòpia van moure's cap a l'occident travessant el desert amb els seus ramats de bestiar. Al segle xi, es van fixar aFuta Toro (Senegal). Amb l'enfonsament de l'Imperi de Ghana, van progressar a l'est perDhombogo iKaarta, on es van establir alguns clans; altres clans es van barrejar amb elsmandingues i originaren elsfulanke; el grup principal va restar a Kaniagan, al sud de Bagana, fins al segle xv, quan van marxar aMacina dirigits per Maga Diallo. Una fracció es va instal·lar a Bakounou, i una altra va arribar a la part nord del llacDebo, va creuar elNíger aSay i es va instal·lar aSokoto, i alguns grups van seguir fins al modernAdamawa. Del grup de Macina, van sortir després grups que es van establir aLiptako,Futa Djalon (Guinea-Conakry) i al país dogon entre els segles xvi ixviii.
L'estat fulbe més important fou l'Imperi deMacina (1810-1940) iniciat ambAhmadu I, que va ser destruït el1862 pelstekrurs d'Al Hadj Omar (Hagg Umar).
A Nigèria, en concret al Regne deGober (un dels set estats hausses), els fulanis, dirigits perOsman Dan Fodio (nascut el 1754), un musulmà oposat al rei de Gober, va predicar la guerra santa i va derrotar les tropes reials el21 de juny del1804 i es va fer proclamar Sarki n'Musulmi ('comandant dels creients'). Va estendre la seva autoritat aKano i va sotmetre els principats hausses deKatsina,Kebbi,Nupe,Zaria iLiptako. Va ser el fundador delsoldanat de Sokoto, del qual es va segregar la part occidental amb capital aGwandu. La crida d'Osman Dan Fodio a la guerra santa fou seguida a altres llocs i sota la seva bandera verda es van fundar estats musulmans aHadeida, Adamawa,Gombe,Katagum,Nupe,Ilorin,Daura iBauchi, tots els quals reconeixien la preeminència de Sokoto; l'emirat d'Adamaua en fou el més important, i finalment se'l van repartir anglesos i alemanys el1900, i va quedar la major part en poder del britànics, a la Nigèria del Nord, que també van posar sota el seu protectorat la resta dels estats (1903).
↑[enllaç sense format]http://www.encyclopedia.com/topic/Fulani.aspx%7CThe Fulani form the largest pastoral nomadic group in the world. The Bororo'en are noted for the size of their cattle herds. In addition to fully nomadic groups, however, there are also semisedentary Fulani—Fulɓe Laddi—who also farm, although they argue that they do so out of necessity, not choice. A small group, the Fulɓe Mbalu or Sheep Fulani, rely on sheep for their livelihood.
↑«the Fulani People». Scribd.com, 06-06-2010. [Consulta: 28 desembre 2013].
Gordon, Raymond G., Jr. (ed.) (2005): "Adamawa Fulfulde".Ethnologue: Languages of the World, 15th ed. Dallas: SIL International. Accessed 25 June 2006.
Ndukwe, Pat I., Ph.D. (1996).Fulani. New York: The Rosen Publishing Group, Inc.
Christiane Seydou, (ed.) (1976). Bibliographie générale du monde peul. Niamey, Institut de Recherche en Sciences Humaines du Niger
